PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

diumenge, 28 de setembre de 2014

GRUPO DE FILOSOFÍA DEL GARRAF


Interesante sesión filosófica celebrada esta noche del sábado al domingo, donde los colaboradores del Grupo de Filosofía del Garraf han intercambiado sus impresiones alrededor de un texto de Foucault titulado "La locura y la sociedad", perteneciente a la recopilación de artículos suyos Entre filosofía y literatura (Barcelona, Paidós, 1999).

Más información sobre esta noticia, en el blog del Grupo de Filosofía del Garraf.



dimarts, 23 de setembre de 2014

VIII MOSTRA DE FOTOFILOSOFIA

CONVOCATÒRIA DE LA VUITENA MOSTRA DE FOTOFILOSOFIA







Per tal de celebrar la Jornada Mundial de la Filosofia de 2014 (UNESCO, novembre) es convoca la Mostra de fotofilosofia. Volem enriquir el pensament filosòfic a secundària tot aprofitant la creativitat de l’alumnat i cercant noves formes de col·laboració entre els departaments de Filosofia dels instituts. L’objectiu de la Mostra és aplegar “espurnes de pensament” fetes per alumnes de secundària expressades en una fotografia digital acompanyada d’un títol en forma de pregunta vinculada a la filosofia.






BASES:

  1. El termini d’aquesta convocatòria és del 22 de setembre al 3 de novembre de 2014. S’admeten també posts fets el curs anterior que no s’haguessin pogut incloure en la Mostra de 2013.
  2. Es participa per centres a través de blogs. Cada professor o professora crea un blog exclusiu per a Fotofilosofia dels de la XTEC o de Blogger (aquests són més senzills). El blog s’anomena filo+nomdelinstitut. S’hi afegeixen enllaços amb els altres centres participants. Es poden aprofitar els blogs d’anys anteriors, sense esborrar els posts antics.
  3. S’inscriu el centre al formulari del CREAIF (menú esquerre “Inscripció fotofilosofia”).
  4. Cada post correspon a un alumne/a. Poden introduir-los ells mateixos, o fer-ho alguna persona encarregada, o a través de l’adreça de correu del blog (vegeu les instruccions que s’envien una vegada feta la inscripció).
    1. En el títol s’hi escriu el número del post (si es coneix) i la pregunta;
    2. Dins el post es puja la fotografia en mida gran i centrada;
    3. Al peu d’aquesta, al marge dret s’hi escriu “Feta per+alias/nom”.
    4. Convé afegir-hi etiquetes o categories:: natura-cultura, Nietzsche, antropologia, metafísica ...).
  5. Els posts han de ser originals. Cal que cada participant disposi del dret d’ús de la fotografia (de preferència n’ha de ser l’autor, o disposar del permís explícit de la persona autora). El format de les fotografies ha de ser JPEG. El pes del fitxer no pot ser superior a 600 kb (Blogger les redueix automàticament).
  6. Les fotofilosofies podran ser publicades en altres llocs. Es sotmeten a llicència Creative Commons de reconeixement, ús no comercial i sense modificació.
  7. Si és l’alumnat que posteja la seva fotofilosofia, un cop fet ho comunicarà al seu  professor o professora.
Cada centre seleccionarà un 10% de les millors fotofilosofies i les enviarà per presentar-les a l’acte públic de tots els centres participants, que es farà el dia 19 de novembre de 2013 a les 17 hores a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia de la UB, on assistiran els autors o autores i en rebran el reconeixement.  Alguns criteris de valoració: pregunta punyent, valor artístic de la fotografia, potencia de la interrelació (es precisaran en el blog de la Mostra).


Calendari de la Mostra 2014


22 setembre-3 novembre
Cada centre s’inscriu al formulari del CREAIF.
L’alumnat crea i posteja les seves fotofilosofies.
Fins el
7 novembre
Cada centre tria les millors (aproximadament un 10% de les presentades) amb el sistema i criteris que decideixi: Selecció d’un jurat, votació entre l’alumnat, etc. Poden donar-se premis internament.
Fins el
10 novembre
Cada centre comunica la llista de l’alumnat guanyador amb nom i dos cognoms, curs i centre a través del formulari virtual de la pàgina del CREAIF i aquest ho farà al CRP Sant Cugat, que elaborarà els diplomes
Cada centre envia un pwp amb les fotofilosofies guanyadores a rmoix1@xtec.cat i a jbeltran@xtec.cat, seguint el format usual. Aquests s’aplegaran en un pwp que es projectarà en l’acte final.
19 de novembre dimecres,
17 hores
Aula Magna
Facultat de
Filosofia UB
Acte solemne final de la Mostra de Fotofilosofia i celebració del Dia Mundial de la Filosofia, que figura en la llista dels celebrats mundialment reconeguts per la UNESCO. Hi són convidats els i les alumnes premiats de cada centre i les famílies i amics i se’ls lliuren els guardons. Un especialista comentarà una selecció de les premiades i un grup d’alumnes realitzarà una performance reivindicativa.

La resta del curs es pot aprofitar la xarxa de blogs per treballar i il·lustrar els temes, obrir noves convocatòries del centre enfocades a una temàtica, etc.

MANIFEST EN FAVOR DE LES MATÈRIES DE FILOSOFIA: en aquest enllaç.



divendres, 19 de setembre de 2014

DEMOCRÀCIA DE FICCIÓ


La pitxa un lio: Les ficcions constitutives de la democràcia. Molt bona reflexió sobre les limitacions de la democràcia, limitacions que caldria superar amb una perspectiva més participativa.

FONT: Raffaele SimoneCómo fracasan las democracias, Claves de razón práctica, septiembre/octubre 2014, nº 236

dimarts, 16 de setembre de 2014

L'INTEL·LECTUAL, SEGONS SAVATER

Fragment d'un article de Fernando Savater, publicat a El País Semanal (sense data).




QUÈ ES LA FILOSOFIA? (segons Martin Cohen)


Fragments del llibre de Martin Cohen, 101 problemas de filosofía. Madrid, Alianza Editorial, 2006.





El primer text pertany a la secció "Cómo utilizar este libro" (pág. 17).




"La filosofía es una actividad. También puede concebirse como un tipo de experimento mental. (Es en sí misma un ejemplo _¡ahí va otra pirueta lógica o paradoja!) De forma que no hay que aceptar pasivamente los problemas y mucho menos los comentarios. Es posible que mediante el aprendizaje rutinario de éstos se puedan adquirir unos ciertos fundamentos en técnicas filosóficas y una cierta base en términos de hechos filosóficos, pero no para filosofar. Para filosofiar será necesario leer el libro de forma crítica, cuestionando los presupuestos, discutiendo los argumentos. Ésa es la seña de identidad del filósofo." 


El segon text correspon al capítol 100: "El problema de cómo tener 101 problemas sin resolver" (pág. 179).

"Hay muchos problemas filosóficos. Cuanto más se fija uno más aparecen. Los problemas se extienden hasta donde alcanza la vista. Y la mayor parte de ellos está sin resolver. Cierto es que hoy día, con los potentes ordenadores, telescopios, grúas y demás cosas que tenemos, deberíamos poder calcular lo grandes que son los problemas, si los pudiéramos poner juntos en un mismo sitio. O cuánto nos van a llevar, si viéramos el principio y el final. O si los pudiéramos contemplar de cerca, ver de qué partes se componen. Porque hoy día los ordenadores y la tecnología pueden hacer prácticamente cualquier cosa y desde luego todo lo importante. Excepto, quizás, resolver los problemas de la filosofía. Porque el problema que plantean los problemas de la filosofía es que no tienen una solución definitiva."






diumenge, 14 de setembre de 2014

LLIBERTAT DE PENSAMENT I EXPRESSIÓ


Article meu dedicat al llibre de Raoul Vaneigem Nada es sagrado, todo puede decirse (Barcelona, Melusina, 2006). Els límits de la llibertat d'expressió han estat marcats des de sempre per les corporacions que gestionen la informació, i fins i tot la generen. No som tan lliures com sembla.

L'article va ser publicat a Astrolabio (núm. 2, 2006), i es pot llegir en format digital en aquest enllaç.

PER A QUÈ ELS FILÒSOFS

Cal·licles s'adreça a Sòcrates:

La veritat és així, i ho reconeixeràs si t’adreces a coses de més importància, deixant ja la filosofia. Perquè la filosofia, Sòcrates, és una cosa agradable si algú s’hi dedica moderadament en la joventut; ara, que si et pren més temps del que cal, és la ruïna dels homes. [...] Aquests són, pel que fa a les lleis, homes de suma ignorància, no saben res de les paraules que cal emprar quan es parla en els contractes amb els homes en privat i en públic, no saben res dels plaers ni de les passions humanes, en resum, no saben res de res pel que fa als costums dels homes. I quan arriben a un afer privat o polític fan de debò el ridícul. [...] Jo crec que la rectitud aconsella de participar de les dues coses: és bonic d’informar-se en filosofia, i no és vergonyós de filosofar mentre s’és jove, però que un home sigui gran i encara filosofi, això és cosa ridiculíssima, Sòcrates; jo, davant dels qui filosofen, sento allò mateix que davant dels qui pronuncien malament i joguinegen. [...] Ara, quan veig que és un home granat el qui filosofa i no se n’aparta, aquest home, Sòcrates, em sembla mereixedor d’un fart de llenya.

(Plató, Gòrgies 484c-485d (text extret de l’edició de Bernat Metge, Barcelona, 1986).

La qüestió és que aquest menyspreu per la filosofia s'ha mantingut ferm i el trobem en el sentir de la gent de carrer. Per a què serveix la filosofia, i per a què serveixen els filòsofs. Jean-François Revel ho va expressar molt bé en un llibre seu (Porquoi des philosophes? París, Éditions Julliard, 1957), on diu que segons aquesta concepció tradicional els filòsofs són uns inútils, interessats en coneixements també inútils, uns ignorants de la vida, que gairebé no coneixen els homes ni el món que els envolta, i que de la seva petita experiència deriven opinions insegures. 


El llibre de Revel pot llegir-se en traducció castellana i format pdf, en aquest enllaç.


dilluns, 8 de setembre de 2014

HISTORIA DE LA CIENCIA


Reseña mía del libro:

LOS INICIOS DE LA CIENCIA OCCIDENTAL
David C. Lindberg
Barcelona, Paidós, 2002















La ciencia, tal y como la conocemos hoy, germinó
durante el Renacimiento, gracias a la crisis del modelo
cosmológico de Aristóteles, que era el oficialmente
reconocido como válido por la autoridad ideológica de
la época, la Iglesia de Roma. La llamada Revolución
científica, cuyos protagonistas fueron Bruno,
Copérnico, Brahe, Galileo, Kepler y Newton, es uno de
los periodos más interesantes de la historia del
conocimiento humano, y por ello ha sido objeto de
intenso estudio y cuenta con una amplísima colección
de escritos dedicados a ella desde finales del siglo
XIX. Sin embargo ha faltado una dedicación igual a
épocas anteriores, al menos desde el punto de vista
de la divulgación de los investigaciones más eruditas.
La ciencia occidental tiene su semilla en las épocas
clásica y media de nuestra historia, pero estos
periodos, quizá por quedar en segundo plano ante el
renacentista, quizá también por carecer de grandes
logros desde el punto de vista de la física moderna, no
han sido tan divulgados por los historiadores de la
ciencia.

El libro de Lindberg viene a compensar tanta
desigualdad. Su propósito abarca desde la prehistoria
hasta los comienzos de la crisis del aristotelismo, y
hay que decir que tamaña ambición acaba por
perjudicar el resultado de esta obra, aunque era desde
luego necesario poder presentar la física medieval
doscientas páginas después de la física de Aristóteles,
de la que es hija (tal vez ilegítima). La parte dedicada
a la ciencia antigua merecería una mayor amplitud, es
demasiado sintética, e incluso no va más allá de lo
que en cualquier manual de filosofía puede
encontrarse. No obstante, sirve de introducción a la
parte dedicada a la ciencia medieval, mucho mejor
trabada, plena de detalles y continuas referencias a
sus orígenes clásicos.

Por otro lado, Lindberg reflexiona simultáneamente
sobre el significado de la ciencia como actividad
humana sometida a la historia. La palabra "ciencia" no
debe confundirnos, pues ni los antiguos ni los
medievales, y mucho menos los prehistóricos ejercían
lo que hoy tenemos por científico, ni pretendían
hacerlo. No eran "científicos errados", sino gentes
interesadas en conocer su entorno natural, en
ocasiones con intereses divergentes de los nuestros y
a través de métodos que desde Galileo serían
rechazados. Practicaban una forma de acceder al
mundo (real o no) tan poco experimental como poco
experienciales son las actuales ciencias llamadas
empíricas. Lindberg insiste en esta cuestión: el
tratamiento histórico de la ciencia antigua exige una
mentalidad relativista, una adaptación a la lógica
antigua y a la ausencia de lógica prehistórica. De esta
forma se puede apreciar que los "errores" antiguos no
lo son tanto, y que sus aciertos consiguen que
descubramos cuán próximas están sus inquietudes de
las nuestras. Al fin y al cabo, los auténticos problemas
de la ciencia, como el origen del cosmos, siguen sin
ser resueltos.
                                                            
  

Publicada en Lateral, julio-agosto 2003

dissabte, 6 de setembre de 2014

ANTROPOLOGÍA


Actas del XIII Congreso de Antropología de la FAAEE realizado en Tarragona del 2 al 5 de septiembre de 2014, que reúne los textos presentdos en los veintiún simposios celebrados y muestran la amplitud y riqueza de los debates y los retos que caracterizan la Antropología del siglo XXI.

Acceso al texto digital (descarga en PDF) en este enlace.








Auto Cad Tutorials