PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

dissabte, 4 d’abril de 2015

PENSAMENT UTÒPIC

LES ETAPES DEL PENSAMENT UTÒPIC


1. ETAPA CLÀSSICA


  • Píndar i Herodot:  el mite dels hiperboris.



  • Plató:
    • República, la ciutat ideal, primera utopia explicitada.
    • Timeu, descripció del mite de l'Atlàtida.       
  • Plutarc i Euhemerus.
  • Agustí d'Hipona, La ciutat de Déu.



2. RENAIXEMENT


  • Thomas More, Utopia (1516). Primera vegada que es fa servir el terme utopia. Aquesta obra serà l'inici de tot un gènere literari vigent fins al segle XVIII.
  • F. Doni, I mondi (1552).
  • F. Patrizi, La città felice (1553).
  • Tomasso di Campanella, La ciutat del Sol (1602).
  • Francis Bacon, La Nova Atlàntida (1627).
  • J. Harrington, Oceana (1656)
  • Fénelon, Télémaque (1699).

  • Contrapartida: Hobbes, Leviathan (1651).


3. SEGLE XVIII

Els pensadors polític europeus traslladen als seus escrits els misteris de les terres descobertes durant dos segles d'exploracions per Amèrica i Àsia. Orientalisme i salvatges en estat natural omplen l'imaginari utòpic.


  • J. Swift, Els viatges d’en Gulliver (1726). Contrapartida: El viatge a Laputa.
  • Voltaire, Micromegas. Primera narració de ciència ficció, molt critica amb el seu temps. Complementària de Càndid i  La visió de Babuc.
  • Cyrano de Bergerac, Història còmica dels imperis del Sol i de la Lluna.
  • Volney, Les ruïnes de Palmira.
  • Montesquieu, Cartes perses.
  • D. Defoe, Robinson Crusoe. Interessant rèplica al segle XX: Michel Tournier, Divendres o els llimbs del Pacífic.
  • Mercier, L’An 2440 (1770).



4. SEGLE XIX

Romanticisme, cristianisme i socialisme utòpic enriqueixen les noves expressions del gènere utòpic amb un toc d'optimisme en el progrés humà.

  • Ellis, New Britain (1820).
  • E. Cabet, Viatge a Icària (1840; Xavier Benguerel, Icària, Icària..., al 1974, va fer una recreació d'aquesta desventurada aventura utòpica).
  • H. D. Thoreau, Walden, or Life in the Woods (1854).
  • S. Butler, Erewhon (1872).
  • E. Bellamy, Looking Backward 2000-1887 (1888).
  • William Morris, News from Nowhere (1890).
  • H. G. Wells, Els primers homes en la Lluna i A Modern Utopia (1905).

A més, s'inicien atrevides posades en pràtica dels principis teòrics utòpics, en diversos experiments de vida comunal que volen partir de zero en territoris verges:


  • Inspirada en Robert Owen, a New Harmony (Indiana, USA), en 1824.
  • Inspirada en Ralf W. Emerson, a Brook Farm (Massachusetts, USA), en 1841-1847.



5. SEGLE XX

El segle de la distopia. L'optimisme del segle XIX s'esvaeix quan la tècnica esdevé un monstre devorador dels humans.

  • J. London, The Iron Heel (1907).
  • Zamyatin, Nosaltres (1924).
  • A. Huxley, Un món feliç (1932).
  • Skinner, Walden Two, un estúpid intent de mostrar les meravelles del conductisme (1948).
  • G. Orwell, 1984 (1948).
  • R. Bradbury, Fahrenheit 451(1953, per capítols en la revista Playboy) i Cròniques marcianes (1950).
  • Amin Maalouf, El primer segle després de Béatrice (1992).







    Auto Cad Tutorials