PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

divendres, 2 d’octubre de 2015

LES BRANQUES DE LA FILOSOFIA

  • Metafísica: estudi del problema de la realitat, del que tenen en comú es coses que són (l'ésser), dels primers principis i fonaments d'allò real, de l'ésser i del no-ésser, així com del problema de l'existència, quin és el sentit d'allò real, si és objectiu o merament subjectiu, si podem anar més enllà de la nostra ment, etc. Tradicionalment es coneix com a filosofia primera. El nom metafísica correspon al lloc que el filòsof peripatètic Andrònic de Rodes (entre el 60 i el 20 a. C.) va atorgar als llibres on Aristòtil s'ocupava d'aquesta disciplina, és a dir, després de la física.
    • Ontologia: branca de la metafísica que estudia els ens, les coses que són.
    • Cosmologia: branca que estudia el món com a totalitat, com a concepció del món sobre la que es fonamenta una construcció metafísica.
  • Lògica: estudi formal del raonament i els seus models, de la demostració, la inferència vàlida (els arguments i les formes d'argumentació) i l'evidència de les sentències. La lògica actual té un important component matemàtic. S'ocupa de les formes que utilitza la nostra raó per organitzar la informació que obtenim del món.
    • General: lògica formal.
    • Especial: aplicada a la matemàtica y les ciències.
  • Epistemologia o teoria del coneixement, o gnoseologia: estudi del coneixement humà, les seves formes, condicions i límits. Intenta establir l'estatut de la veritat, la certesa, l'opinió, la creença i el dubte.
    • Filosofia de la ciència: important branca de l'epistemologia, centrada en el coneixement científic, els objectius de la ciència i els seus mètodes d'investigació, així com els seus límits.
  • Filosofia natural: antiga branca de la filosofia molt vinculada a la metafísica, avui reconvertida en ciència experimental. Estudia el temps, l'espai, el canvi i les seves causes, etc., considerant aquests problemes en sentit abstracte i qualitatiu, mentre que la ciència experimental ho fa en sentit quantitatiu.
  • Ètica: estudi de la vida pràctica, del comportament humà i la seva orientació vers el bé, així com els diversos valors que poden influir sobre aquest comportament. Té en compte aspectes com la consciència personal, la possibilitat de decidir, la llibertat, el deure, la responsabilitat, així com la felicitat i la bona vida. La moral és una part de l'ètica que es refereix als costums que estableixen la correcta conducta (codis morals), i té un caire col·lectiu més que individual.
    • Deontologia: és l'ètica aplicada a diferents activitats humanes, com la medicina; la bioètica és la seva manifestació més rellevant actualment.
  • Estètica: estudi filosòfic de les manifestacions de la bellesa, generalment mitjançant l'art i la creació humana. Neix al segle XVIII com a disciplina independent, tot i que filòsofs anteriors la van conrear. Un dels seus principals iniciadors va ser Edmund Burke.
  • Filosofia política: estudi de les formes d'organització col·lectiva  i les relacions de poder que s'hi estableixen entre els homes, les condicions de la ciutadania, el concepte de nació, els règims polítics i la seva orientació moral. Desenvolupa teories sobre l'Estat, el dret, la justícia, la ciutadania, etc.
    • Filosofia del Dret: es pot considerar una branca de la filosofia política, avui molt independent. Estudia el sentit, la legitimitat i les formes de les lleis, la relació entre les formes jurídiques i la justícia. Cal tenir present que hi ha una diferència substancial entre allò legal i allò legítim, tot i que ambdós han d'estar en correspondència amb la idea de justícia.
  • Filosofia del llenguatge: estudi filosòfic sobre la natura i l'estructura essencial del llenguatge com a sistema de comunicació humana.
  • Filosofia de la Història: estudi de les formes del discurs històric i del concepte d'història que hi ha darrere d'aquest discurs, com els homes han vist i interpretat els esdeveniments i com els han formulat per escrit. També s'ocupa de suposat propòsit o finalitat del moviment històric, si la història té etapes, i un final o no. Vincles amb la filosofia política.
  • Antropologia filosòfica: estudi filosòfic de l'ésser humà com a totalitat, del concepte de persona i del lloc de l'home en l'Univers, en vistes a definir la condició humana. Vincles amb les altres antropologies (cultural, física, prehistòrica).
  • Filosofia de les religions: estudi de les formes variades de la creença religiosa i la vida espirituals dels humans. Vincles amb la teologia i amb l'antropologia cultural.
  • Axiologia: estudi dels valors ètics (bondat) i estètics (bellesa), tot allò que és valuós i desitjable per als éssers humans; té un marcat caire pràctic, i com a especialitat va ser creada durant els segle XIX per filòsofs alemanys.
  • Metafilosofia: anàlisi de la filosofia com a discurs reflexiu sobre la realitat, l'home i altres problemes anomenats filosòfics, així com de les condicions en què aquesta reflexió es desenvolupa i quines exigències ha de satisfer per diferenciar-se d'altres tipus de discursos, és a dir, de les relacions entre la filosofia i altres formes de interpretar el món (coneixement ordinari, ciència, art, religió).

És important tenir present que les especialitats de la filosofia no són disciplines separades, sinó que estan implicades les unes amb les altres. No es poden separar la metafísica de la epistemologia, ni aquestes de l'ètica ni de la política. La filosofia és un saber orgànic que no es pot fragmentar, i per això totes aquestes branques estan íntimament relacionades, això que ara es diu interdisiciplinarietat.

D'altra banda, s'ha de saber que la filosofia fica el nas allà on pot: psicologia, medicina (bioètica), pedagogia i educació (marcant les finalitats), economia, sociologia, història, literatura, etc.




Auto Cad Tutorials