PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

dimecres, 18 de novembre de 2015

COM ES DEFINEIX LA VERITAT

  • Definició lògica: resultat d'una inferència correcta, a partir de proposicions correctes. Equival a coherència lògica, resultats no contradictoris, etc. Una pressuposició és vertadera si es dedueix d'altres proposicions vertaderes. El problema de la deducció és que obtenim veritats formals, indubtables, en relació a un conjunt de proposicions també veritables. Però ja havíem dit que no podem decidir si el conjunt de proposicions vertaderes és vertader com a totalitat (Gödel). Ens tornem a trobar amb el problema de les garanties lògiques del coneixement.
  • Definició empírica: correspondència de les proposicions amb els fets. És el criteri més antic, coherent amb el sentit comú. Però, què són els fets? Que el Sol dóna voltes a la Terra? El cert és que els humans construïm els fets amb el nostre llenguatge. De manera que la correspondència de les proposicions amb els fets és també una correspondència de proposicions amb proposicions, cosa que pot ser un cercle viciós. Les proposicions són llenguatge i són comparades amb fets, que també són llenguatge, o no són independents del llenguatge amb què els descrivim.
  • Criteris d'evidència: allò de què no es pot dubtar, una proposició és vertadera si no presenta cap possibilitat de dubte. Però aquestes veritats són molt limitades. A més , l'evidència pot ser molt subjectiva. Si hi ha algun indici de correspondència amb els fets, podem arribar a l'evidència, però sense garanties: podríem no tenir dubtes sobre el fet que el Sol gira al voltant de la Terra.
  • En conclusió, no hi ha una veritat absoluta més enllà de nosaltres, els humans, perquè de fet la veritat és una possibilitat de la racionalitat, del llenguatge, és una creació humana.
  • És possible assolir la veritat? És a mateixa pregunta sobre què podem conèixer, si és possible arribar a saber: tot depèn de la veritat, de com podem saber la veritat d'alguna cosa.

  • Dogmatisme: hi ha una veritat absoluta a l'abast dels humans, tot i que pot ser molt costós arribar-hi.
  • Escepticisme radical (nihilisme): no és possible assolir cap veritat ferma, res no és segur, ni hi ha certeses.
  • Escepticisme moderat (relativisme): és possible assolir alguna veritat parcial, provisional, relativa (relativa a un marc determinat, de tipus cultural, històric, subjectiu, etc.).




Auto Cad Tutorials