PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

dimecres, 18 de novembre de 2015

CREENÇA I RACIONALITAT

És possible una confusió entre creença i veritat, perquè estan vinculades a sensacions similars: la seguretat de tenir la veritat. La creença, però, podria no ser vertadera. La creença és opinió, coneixement comú que s'accepta sense un examen acurat dels seus fonaments. La creença, des del punt de vista filosòfic, esdevé dubte inseguretat i incertesa. Només amb la reflexió crítica i racional podem considerar la creença com una font de saber.

Una creença racional és una idea que ha estat qüestionada amb criteris racionals, posada en dubte, comparada, deliberada, i justificada amb raons suficients, però sempre sotmesa al procés intel·lectual del dubte.


Hi ha certs criteris per acceptar una idea o creença:


  • Coherència lògico-matemàtica. Proposicions analítiques.
  • Per deducció lògica des d'axiomes. Proposicions matemàtiques.
  • Per experiència, comprovació i verificació: proposicions científiques.


No obstant, la racionalitat no exclou l'error, perquè la veritat pot dependre de molts factors que no sempre són al nostre abast. En suma, el coneixement és un conjunt racional de creences justificades i fonamentades en una coherència interna: teories científiques o sistemes filosòfics.




Auto Cad Tutorials