PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

dijous, 31 de març de 2016

VERITAT I MENTIDA

RESUM DEL TEXT
Veritat i mentida en sentit extramoral, de Nietzsche (1873)
  • Aquest llibre relativament curt és una descripció i anàlisi de la formació de la cultura humana, presentada com a muntatge imaginari, construcció humana (antropològica), una boira que ens fa pensar que coneixem el món i podem tenir una visió transcendental del que som i fem, encara que només coneixem formes creades per nosaltres en comptes de veritats pures. 
  • El llenguatge disfressa la realitat, mitjançant una convenció (pacte) que ratifiquen els homes febles per viure en pau, mentre que els forts són capaços d’assumir que la realitat i la veritat són inaccessibles, perquè estan per sota del llenguatge i tota subjectivitat; la majoria de nosaltres ens conformem amb aquestes il·lusions de veritats inventades. 
  •  Actuem com si en la realitat hi haguessin les formes, com si la fulla concepte fos la causa de les fulles, i no a l’inrevés; només podem conèixer exemples particulars de fulles. La veritat, doncs, només és un conjunt de metàfores que han quedat fixades en la cultura i el seu ús roman obligatori per a tothom, perquè la societat ens obliga a assumir aquestes metàfores com si fossin veritats, inventem assignacions vàlides i les fem obligatòries per aconseguir alguna forma de veritat comuna que superi l’inevitable subjectivisme d’un estat natural (i hem d’oblidar que hem mentit en fer servir el llenguatge), a escollir el concepte en comptes de la immediatesa de les intuïcions sensorials dels éssers particulars. 
  • Dir que el camell és un mamífer (és a dir, que s’ajusta a la definició de mamífer) és una veritat limitada, antropomòrfica, construïda amb un mètode fal·laç: “si algú amaga una cosa darrera d’un arbust, fins i tot la torna a buscar allí mateix i la hi troba, aleshores en aquesta recerca i en aquest trobament no hi ha molt a lloar: això és el que succeeix, però, en cercar i trobar la veritat dins la circumscripció de la raó” (frag. I.8). 
  • Per això, a la segona part de l’escrit Nietzsche fa una critica del cienticisme, és a dir, de l’excés d’optimisme en el coneixement científic, exemplificat pel neopositivisme de la seva època. La ciència vol regular la vida dels homes per donar-los seguretat (pacte). Però l’intel·lecte cega l’ésser humà, el fa creure que podrà assolir la veritat. 
  • Nietzsche planteja una alternativa a la veritat del coneixement racional: que allò real sigui la vida disfressada de bellesa, que el món del somnis introdueixi la irregularitat en la regularitat imposada en el món de la vigília racional, que el somni admet la presència del mite, com feien els antics grecs, que l’art pot fer parlar a la natura sota la forma de la bellesa, que és la contrapartida de la necessitat: un gerro de ceràmica no és un objecte necessari, sinó bonic. Com diu, citant Pascal, “si un artesà estigués segur de somiar totes les nits durant dotze hores seguides que era rei, crec que seria justament tan venturós com un rei que somiés totes les nits durant dotze hores que era artesà” (frag. II.12). 
  • Aquest ésser que disfressa la realitat amb bellesa no fa res de diferent de l’altre, crea una disfressa, però aquesta disfressa irracional, irregular, intuïtiva, li permetrà sortir ben lliurat del món perquè podrà assumir millor que l’home racional i científic, tot allò que la vida té d’imprevist i atzarós. És el que Nietzsche anomena una existència heroica.



Auto Cad Tutorials