PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

diumenge, 25 de setembre de 2016

PARMÈNIDES, UNA INTRODUCCIÓ

Parmènides no admet l'oposició dialèctica, entre contraris, com sí ha fet Heràclit. La seva perspectiva és ben diferent: la idea de canvi en totalment contraria a la idea d'ésser, així que no hi ha conciliació possible. En conseqüència:
  • L'ésser és immutable, no canvia, sempre és. És etern, immutable, material, un continu immòbil, no hi ha el buit (no ser). De fet, descriu l'ésser com a una immensa bola massissa, dura, finita i limitada, on no hi ha forats.
  • El món sensorial no és real, atès que és un món de canvi.
  • L'experiència no es fiable, atès que ens mostra el canvi. El coneixement basat en l'experiència és erroni (és la via de l'opinió).
  • L'única via del coneixement és la via de la veritat: només l'ésser és, es pot pensar i, per tant, anomenar. La connexió lògica-ontologia només es pot aconseguir aquí, l'ésser només té un sentit existencial (no és copulatiu ni predicatiu): l'ésser és.
  • Parmènides fa metafísica a partir de la lògica rudimentària basada en el principi de no contradicció: l'ésser sempre és; el que és sempre és, no pot canviar (deixar de ser). Aquests ser no admet un sentit predicatiu: ser quelcom ara, quelcom després. Aquest ésser és un avanç del concepte de substància (Russell).
  • La filosofia de Parmènides és de gran importància per entendre desenvolupaments posteriors: el pluralisme, Sòcrates, Plató, Aristòtil, tots ells recullen el problema del canvi sota la perspectiva de Parmènides, i l'han d'afrontar segons diverses estratègies.


Per il·lustrar aquestes idees es poden llegir alguns fragments relatius a Parmènides, per exemple, els 347, 350 i 351 de Kirk & Raven. Més fragments i informació, en aquest ENLLAÇ.

Val a dir que hi ha interpretacions del pensament de Parmènides que tiren més vers la política que no pas la metafísica: Parmènides vol evitar una revolució a la seva ciutat, Elea, i reclama l'immobilisme al governants per evitar canvis en el poder, encara en mans de l'aristocràcia.



Auto Cad Tutorials