PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

dilluns, 7 de novembre de 2016

QUÈ ÉS EL QUE EXISTEIX?

Sobre el que existeix hi ha diferents respostes possibles, que podem agrupar en dos tipus:


  • Materialisme: hi ha una realitat material, física, que pot presentar diferents formes o estructures, però constitueix quelcom extern a nosaltres, és a dir, que hi ha un món objectiu i independent de nosaltres, que som subjectes de l'observació. Entre els filòsofs materialistes trobem: Parmènides, Demòcrit i Aristòtil, d'Holbach, Marx i els marxistes. El materialisme ha d'afrontar algunes objeccions:
    • Cal explicar per què suposem un món material i objectiu si tot el que percibim del món són sensacions nostres, subjectives, en la nostra ment. Pensem en l'experiment de Hilary Putnam anomenat el cervell en la galleda.
    • Cal explicar l'existència de la ment, que no sembla material tot i que la podem vincular al cervell. Ment i matèria són diferents, però, així que cal explicar també com es poden relacionar. Podem tractar aquest problema en el text de Nagel sobre la xocolata: enllaç. El problema de la relació entre cos i ment, en un cas real.
  • Idealisme o espritualisme: la realitat és subjectiva, el contingut d'una ment en forma d'idees que poden ser compartides per un conjunt de ments coordinades per una instància superior, o que comparteixen estructures semblants. No hi ha proves de l'existència d'un món objectiu, exterior i material. Plató i Berkeley són els principals representants d'aquesta forma d'entendre la realitat, així com Hegel.

Si una teoria de la realitat s'adscriu al materialisme o l'idealisme, se la qualifica de monisme. Hi ha filòsofs que han formulat teories que compatibilitzen totes dues formes, atorgant realitat a les dues instàncies en el mateix nivell, de forma separada o lligada, pero sense cap tipus de dependència d'una respecte de l'altra. És el cas de la filosofia de Descartes, que és un dualisme metafísic.

De vegades ens podem trobar que Plató o Aristòtil sónqualificats de dualistes.  És incorrecte: per a Plató, la realitat són les idees, i la matèria és una degradació de la realitat que no es troba en el mateix nivell ontològic, sinó en relació de dependència: les coses són còpies de les idees. D'altra banda, per a Aristòtil, la realitat és la matèria, i les idees, la ment, l'ànima, només són productes naturals de la matèria. Tots dos, doncs, són monistes.







Auto Cad Tutorials