PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

dimecres, 18 de gener de 2017

CRITERI DE COHERÈNCIA

  • Resultat d'una inferència correcta, a partir de proposicions correctes. Aquí estem parlant de les condicions formals de la veritat: quines exigències ha de satisfer una proposició o un grup de proposicions per adquirir el valor de veritat, l'únic que de dedò ens interessa (atès que les proposicions només poden tenir dos valors, veritat o fals; si en algun moment ens interessa el valor fals és perquè ens pot conduir a l'oposat, la veritat, no?).
    • Equival a coherència lògica, a resultats no contradictoris, etc. Una proposició és vertadera si es dedueix d'altres proposicions vertaderes. El problema de la deducció és que obtenim veritats formals, indubtables, en relació a un conjunt de proposicions també veritables, però gairebé sempre sense que ens diguin res significatiu sobre el món.
    • La coherència lògica o interna és un criteri que s'aplica a les proposicions sense necessitat de referir-se a fets verificables empíricament, en el sentit que només compten les regles de construcció i relació entre proposicions: si un argument està ben formulat, la veritat de la conclusió dependrà de la veritat de les premises. Abans o després verificarem les premises, si cal, però aquí interessa només la forma de l'argument. Això és el que fa la lògica, estudiar les condicions formals de la veritat, al marge del contingut semantic de les proposicions.
    • Les proposicions que podem considerar a l'empar de la coherència lògica són:
      • Proposicions matemàtiques i geomètriques (axiomes).
      • Definicions de conceptes (solter és el mateix que no-casat).
      • Arguments com ara el silogisme. La veritat del silogisme, segons Aristòtil, és una atribució immediata de l'enteniment, capaç de anar de les premises a la conclusió. Però la forma del silogisme pot ser enganyosa, i la veritat de les premises està lligada d'alguna manera a l'experiència.
      • Proposicions expressades en llenguatge simbòlic, com ara el de la lògica de classes (basada en la teoria de conjunts). Permet formalitzar les proposicions dels silogismes i establer les condicions de veritat dels arguments sense tenir en compte la semàntica interna de les premises.
      • Proposicions expressades en llenguatge de la lògica proposicional (connectors i taules de veritat). Permet analitzar (trencar) les proposicions del llenguatge ordinari i formalitzar les seves relacions internes. D'aquesta manera s'elimina totalment la interferència de la semàntica en l'anàlisi dels arguments, que es basa solament en la relació sintàctica dels seus termes. Pel que fa a les taules de veritat, vegeu aquest enllaç: taules de veritat.
Auto Cad Tutorials