PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

dimarts, 17 de gener de 2017

LA VERITAT, UNA INTRODUCCIÓ

Els periodistes han de mostrar sempre la veritat”. Aquesta sentència ens obre certs interrogants. I els pintors? I els novelistes? I els historiadors? I els polítics? En una societat com la nostra, on es demana la implementació de la societat de la transparència (què és això, que els actes polítics siguin transparents, que estiguin a la vista de tothom, fins a quin punt...?), veritat i transparència són equivalents? La veritat es mostra, es veu, es capta, s'intueix, se sent? Com definirem la veritat, què vol dir mostrar, sempre podem mostrar el que volem?
Com podem apreciar, el tema de la veritat és retorçut. Abans de definir la paraula veritat, considerem el seu àmbit d'aplicació com a problema, és a dir, a quins tipus de problemes filosòfics afecta la qüestió de la veritat?
  • Lògics o axiològics: quines són les condicions formals de la veritat?
  • Metafísics: la veritat i la realitat, són equivalents? En quin sentit allò vertader és també real?
  • Epistemològics: volem conèixer amb certesa, volem tenir la veritat sobre el món, allunyar-nos del dubte, però això és possible?
  • Ètics: dir la veritat és un valor moral, però hem de dir la veritat sempre?
  • Polítics: quina relació té el poder polític amb la veritat? Què és més important, el bé dels ciutadans o la veritat?
Tornem a la idea d'abans: “Els periodistes han de mostrar sempre a veritat”. Podem discutir sobre aquesta frase, sobre si han de fer-ho sempre o hi ha excepcions, o més, encara que vulguin, poden mostrar la veritat?, etc.
Quin tipus de proposició és aquesta? Sembla ser una mena de norma, ens diu què hem de fer, o què han de fer determinades persones en determinades circumstàncies. Manifesta un ús imperatiu del llenguatge. Manifesta també un cert compromís amb la realitat (metafísic), perquè aquesta pugui ser coneguda (epistemològic), perquè és una obligació moral mostrar-la tal i com és (ètic) perquè sigui possible canviar-la si s'escau, o el mal del món quedi en evidència davant els ulls dels observadors (polític). A la vegada, manifesta el fet que la veritat és un valor (axiològic), semblant a la bellesa, la valentia, el bé, ja que els humans donem valor a les proposicions que són vertaderes i adquireixen així el valor de veritat. La veritat ens agrada igual que ens agrada la bellesa. Sempre, però?
Amb tot, així s'explica que la nostra frase inicial sembli correcta, indubtable, i si li posem un interrogant, tendim a respondre afirmativament, com ha de ser d'una altra manera? Sí, els periodistes han de mostrar sempre la veritat, faltava més!!



Auto Cad Tutorials