Entradas

Mostrando entradas de enero, 2019

ELS REFUGIS DEL PENSAMENT

Imagen
I un final amb cava!!!

TOMARSE LA PALABRA (WENCESLAO GALÁN)

Imagen

LOS SIMIOS Y EL LENGUAJE

Imagen

AUTOCONEIXEMENT 2

Imagen
JUNG, LA INDIVIDUACIÓ I ELS SOMNIS Seguint amb l'Alberto Manguel, Jung va dir que els somnis premonitoris serveixen per anar construint la imatge d'un mateix. No són somnis per endevinar el futur. Són pistes del nostre inconscient sobre com som nosaltres, pistes que hem d'interpretar. La individuació és el procés pel qual una persona es converteix en un in-dividu psicològic, és a dir, en una unitat indivisible, completa i separada dels altres individus. Però construïm aquesta unitat enllaçant trossos, de vegades de forma coherent, de vegades de forma dolorosa, a partir de la nostra experiència (allò que fem amb allò que ens passa). Aquest procés, de fet, ens porta tota la vida: ens passem la vida cercant pistes per lligar trossos de sentit. La literatura, les històries dels altres, en serveixen de mirall per fer el mapa de nosaltres mateixos a partir del mapa dels altres. El mapa de qui som o creiem que som; el mapa de qui no som o creiem que no som. Tot

HUME Y LA INDUCCIÓN

Imagen

AUTOCONEIXEMENT 1

Imagen
L'ESTADI DEL MIRALL, DE JACQUES LACAN Segons explica Alberto Manguel, Lacan diu que hi ha un moment en la nostra primera infantesa, entre els 6 i els 18 mesos, durant el qual ens adonem de la nostra imatge en un mirall i ens hi reconeixem. Encara no tenim una completa funcionalitat  com a persones, encara potser no caminem bé, ni parlem, i ja ens mirem allà, al mirall. Però el més important és això: que en aquesta imatge del mirall veiem més del que hi ha, veiem la il·lusió del que encara no som, un ésser complet.  Així que la pròpia percepció d'aquest infant, el seu primer autoconeixement s'inicia amb un re-coneixement i a la vegada amb un error, la seva recreació imaginària. Font: Alberto Manguel, Una historia natural de la curiosidad . Madrid, Alianza, 2015, pág. 195.

HUME Y LA IDEA DE CONEXIÓN NECESARIA

Imagen

HUME Y LAS PROPOSICIONES

Imagen

HUME Y LAS IDEAS ABSTRACTAS

Imagen

HUME Y LA IDEA DE SUSTANCIA

Imagen

EL ABSTRACT DE HUME, EN UN RATITO

El Resumen del Tratado (1740) es una reseña que Hume escribe sobre su propia obra, el Tratado de la naturaleza humana , con el propósito de darle publicidad. El Tratado había sido ignorado por los ambientes intelectuales y filosóficos de Edimburgo, y dos años después de su edición, Hume pensó en la necesidad de darle publicidad, aunque también anónimamente, como si el autor de la reseña fuese una tercera persona. Hume tenía 27 años cuando publicó su Tratado , y se sintió decepcionado ante el escaso eco que logró (los genios nunca son entendidos por sus contemporáneos, como también le ocurrió a Kant con su Critica de la razón pura ). El economista J. Maynard Keynes descubrió el manuscrito y que el verdadero autor del Abstract era Hume (cosa que se sospechaba pero sin poder ser confirmada), y reeditó el texto en 1938, doscientos años después, siguiendo la edición facsímil de 1740. Las paginas de la edición original se ponen entre corchetes [ ] , con el fin de poder seguir el tex

DR. SEMMELWEIS

Como miembro del equipo médico de la Primera División de Maternidad del hospital, Semmelweis se sentía angustiado al ver que una gran proporción de las mujeres que habían dado a luz en esa división contraía una seria y con frecuencia fatal enfermedad conocida como fiebre puerperal o fiebre de postparto. En 1844, 260 de un total de 3157 madres de la división primera - un 8,2 % - murieron de esa enfermedad; en 1845, el índice de muertes era del 6.8 % y en 1846 del 11.4 %. Estas cifras eran sumamente alarmantes, porque en la adyacente segunda división de maternidad del mismo hospital, en la que se hallaban instaladas casi tantas mujeres como en la primera, el porcentaje de muertes por fiebre puerperal era mucho más bajo, Semmelweis relata sus esfuerzos por resolver este terrible rompecabezas. Una opinión ampliamente aceptada atribuía las olas de fiebre puerperal a “influencias epidémicas”,que se describían vagamente como “cambios atmosférico - cósmico - telúricos”,que se extendían

¿QUIÉN SOY?

Imagen
En palabras de Jaspers,  "Lo que pensamos, aquello de que hablamos, es siempre algo distinto de nosotros, es aquello a que nosotros, los sujetos, estamos dirigidos como algo que nos hace frente, los objetos. Cuando hacemos de nosotros mismos el objeto de nuestro pensamiento, nos convertimos, por decirlo así, en algo distinto de nosotros, y a la vez seguimos existiendo como un yo pensante que lleva a cabo esta actividad de pensarse a sí mismo" (Karl Jaspers, La filosofía  III).

ETNOCENTRISME I RELATIVISME CULTURAL

L' etnocentrisme cultural , que el primer text vol posar de relleu, consisteix a considerar la pròpia cultura com la correcta o la més avançada i deixar-se influir pels prejudicis a l'hora de jutjar les altres cultures o els trets culturals aliens, que es tendeixen a considerar com inadequats, primitius i "curiosos". En realitat cada comunitat posseeix una imatge del món i un conjunts de valors propi i diferents d'altres, el que es considera correcte i adient en un lloc, pot ser considerat un crim en un altre i això és el que s'ha de tenir present. El segon text tracta, pel que a nosaltres ens interessa, del contrast entre etnocentrisme i relativisme. El relativisme cultural vol dir que ens adonem que moral, ideologies, creences, costums i lleis depenen del lloc, la història, la gent i la tradició. Així i tot el relativisme cultural no pot ser absolut, existeix una natura humana bàsica amb valors que són reconeguts a tot arreu: l'assassinat, la tr

CANVI CULTURAL

Com es sabut, Internet, es va originar en un audaç pla ideat en la dècada dels seixanta pels guerrers tecnològics del Servei de Projectes d'Investigació Avançada del departament de Defensa dels EUA (Advance Research Projects Agency, el mític ARPA), per evitar la presa o destrucció soviètica de les comunicacions dels EUA en cas de guerra nuclear. En certa mesura va ser l'equivalent electrònic de les tàctiques maoistes de dispersió de forces de guerrilla al voltant d'un vast territori per oposar - se al poder d' un enemic amb versatilitat i coneixement del terreny. El resultat va ser una arquitectura de xarxa que, com volien els seus inventors, no podia ser controlada des de cap centre, composta per milers de xarxes informàtiques autònomes que tenen modes innombrables de connectar-se, sortejant les barreres electròniques. Arpanet, la xarxa establerta pel Departament de Defensa dels EUA, va acabar convertint-sese en la base d'una xarxa de comunicació global i horitz

CULTURES I SUBCULTURES

La societat i la cultura que s'hi correspon no són uniformes. Existeixen diferents grups i subgrups delimitats per criteris entrecreuats. Un grup social està format per una pluralitat d'individus en una situació de mútua integració que sigui duradora i de la qual el membres són, ni que sigui mínimament, conscients. Tots els grups es poden considerar subgrups, excepte si considerem el grup global de la societat humana que no es pot subordinar a cap altre que puguem considerar superior. El sentiment de pertinença a un grup fa que els membres distingeixin entre els que formen el grup i els de fora. Els g rups de referència són els grups als quals la persona no pertany, però cap als quals orienta la seva conducta o els seus valors, ja sigui positivament si són grups als quals ens volem apropar, o ja sigui negativament, si són grups dels quals ens volem diferenciar. Un exemple d'això serien les bandes musicals en relació amb els joves. D'altra banda teni

RELACIONS ENTRE CULTURES

Els diferents agrupaments humans, al llarg de la història, han acabat constituint formes de vida, cultures, que s'han anat desenvolupant separades unes d'altres, resultat del qual és la diversitat cultural apreciable en el món. En aquest univers cultural hem de parar atenció en alguns aspectes: Dinamisme: tendència de les cultures a interferir amb les altres, llevat que l’aïllament geogràfic sigui un impediment absolut. Algunes cultures presenten una major capacitat d'expandir-se en el temps i l'espai, superant els límits dels territoris de les altres cultures. La cultura occidental ha estat sempre molt expansiva, i actualment es pot dir que abasta tot el món, que s'ha universalitzat, que es copiada per les altres, o imposada per la seva força dominant (per factors econòmics, per exemple). Les cultures no són un tot uniforme, sinó un conjunt d'interferències entre moltes subcultures vinculades unes amb les altres per raons d'història, lle