APRENDRE A PENSAR

JOSEP PRADAS





En aquest enllaç trobareu el text digital corresponent a la feina del primer quadrimestre: pdf de lliure accés.

 També tenim actualitzat el segon volum del curs, corresponent al quadrimestre actual. El podeu llegir en aquest enllaç: pdf de lliure accés.


Aquest projecte acaba de rebre el PREMI ARNAU DE VILANOVA, edició número XXXIV (2015), en la categoria de projectes didàctics innovadors. Vegeu aquest enllaç.








GRUP 1r QUADRIMESTRE

GRUP 2n QUADRIMESTRE

Ja tenim pàgina a la plataforma de BUBOK: http://www.bubok.es/autores/PENSADORS


El correu de l'optativa es aquest:
aprendreapensar@gmail.com

PRESENTACIÓ

En aquesta optativa per a 1r d'ESO treballem procediments per pensar bé i expressar adequadament els nostres pensaments. No ens referim a pensar bé en sentit moral, sinó tècnicament bé, és a dir, aprendre a evitar caure en paranys durant les nostres argumentacions. El tema dels valors morals és una altra qüestió, molt important i inseparable de les nostres reflexions durant les dues sessions setmanals. De fet, ens dediquem a debatre sobre les nostres opinions i valors, sobre el que està bé i el que no, i aquest ambient de discussió esdevé el més adient per aprendre a organitzar el nostre pensament i la defensa de les nostres idees davant els altres.

Per això, l'ambient a la classe acostuma a ser força deslligat de les rutinàries obligacions escolars. Potser tenim més soroll que en altres assignatures. Els alumnes han d'aprendre a parlar en ordre, però sembla que costa, tothom vol dir la seva sense esperar el seu torn. Però es tracta d'anar aprenent, i els principis són més difícils. Un dels objectius és fer al final de l'optativa un debat sobre algun tema interessant, i que surti bé.

Els procediments que acostumem a seguir no són tan diferents de la resta d'activitats escolars:

  • Fem lectures de textos curts per entrar en algun tema que ens faci pensar, i després en parlem plegats. Després passem un qüestionari relacionat amb el que hem llegit, on podem expressar per escrit les nostres idees. Les nostres respostes ompliran l'espai d'aquest blog.
  • De vegades els alumnes surten cap a casa amb l'encàrrec de pensar i escriure, en paper o en ordinador, algun treball més llarg, per buscar informació sobre algun tema o alguna persona que ens interessi. De tota manera, no tractem aquestes feines com si fossin deures, sinó amb més flexibilitat. Això si, cal seguir aquests encàrrecs seriosament, perquè serviran per avaluar la relació dels alumnes amb l'optativa.
  • Exposarem a la classe tot allò que hem fet a casa, a més de presentar-ho per escrit. Amb això treballarem els aspectes més formals de l'escriptura, perquè ajuden més del que ens pensem a ordenar el nostre pensament. A més, les exposicions orals ens comprometen a expressar les nostres idees de forma clara, ajustant-nos al tema.
  • No fem servir cap llibre ni cap llibreta específica, llevat dels fulls que necessitarem de vegades, i que tots plegat seran una mena de conjunt personal del que hem fet.
  • Passem dues pel·lícules per quadrimestre, que després comentem i en parlem en un qüestionari una mica més llarg. Fins ara hem vist Forrest Gump, Full Monty (durant el primer quadrimestre) i El gran Lebowski. Després de vacances veurem Quiero ser como Beckham (si la trobem) o La classe.
  • L'avaluació d'aquesta optativa no s'ajusta, però, als criteris acadèmics acostumats: no fem exàmens ni puntuem les respostes als qüestionaris, sinó que valorem l'actitiud participativa a l'aula, la implicació en les activitats i les ganes de compartir idees per donar contingut al temps que hi dediquem, tot acceptant que no tots els companys del grup estaran interessats en la matèria amb la mateixa intensitat.
  • Finalment, el resultat d'aquesta participació constructiva omplirà aquest blog, que les famílies poden consultar per veure les successives actualitzacions. I en acabar l'optativa, tot aquest material es convertirà en un llibre digital i en paper, com els que hi ha en l'encapçalament d'aquest blog.






______________________________________________________________



Comentarios

Publicar un comentario

Deja un comentario, a ser posible relacionado con la entrada. Gracias.

ENTRADAS MÁS VISITADAS EN LA ÚLTIMA SEMANA

LAS IDEAS INNATAS DE DESCARTES

JOSEP PRADAS
Las ideas innatas son contenidos puros de la mente (sin la interferencia de los sentidos o la imaginación). Los contenidos puros son aquellos que no pueden ser fruto de los sentidos: alma, Dios, causa, sustancia, etc. Su origen no puede atribuirse a un principio externo al yo. Descartes otorga validez a tales conceptos puros desde el principio, ya que desconfía de los sentidos. Pero en el momento en que comienza a indagar en el interior de su mente y descubre tales contenidos, tampoco puede apoyarse en nada más que el cogito . La reflexión cartesiana no puede trascender el propio yo, de modo que esas ideas puras o innatas que Descartes encuentra en su mente de forma más o menos espontánea sólo pueden atribuirse a la propia razón, al pensamiento en sí mismo. Así, pues, las ideas innatas son contenidos de la razón, forman parte del bagaje racional humano. Con ese bagaje no nos representamos imágenes sino que se hacen inteligibles objetos no imaginables, a los que Descartes llamará i
ENTRADAS ANTERIORES

KANT Y LA MENTIRA

JOSEP PRADAS
¿Mentir? iJamás! Así pues, la mentira, definida simplemente como declaración intencionadamente falsa dirigida a otro hombre, no necesita el complemento de que tenga que perjudicar a otro, como lo exigen los juristas para su definición [...]. Pues siempre perjudica a otro, que, aunque no sea otro hombre, sí es la humanidad en general, en cuanto que hace inutilizable la fuente de su derecho. Pero esa mentira bondadosa puede también resultar por accidente ( casus ) punible según las leyes civiles; mas lo que escapa a la penalidad por mera casualidad puede también ser juzgado como injusto por las leyes exteriores. Así, por ejemplo, si mediante una mentira tú has impedido obrar a alguien que se proponía cometer un asesinato, eres jurídicamente responsable de todas las consecuencias que puedan seguirse de ello. Pero si te has atenido estrictamente a la verdad, la justicia pública no puede hacerte nada, sea cual fuere la imprevista consecuencia de ello. En cambio, es posible que,
ENTRADAS ANTERIORES

CRONOLOGÍA DE LAS OBRAS DE PLATÓN

JOSEP PRADAS
El pensamiento platónico se desarrolla a lo largo de varias etapas, y sus obras pueden clasificarse según ese mismo esquema temático-cronológico. El orden cronológico se puede establecer a través de un análisis del estilo, del cual ha derivado una lista estilométrica, confeccionada bajo el criterio de que la fecha de un texto resulte menos incierta dentro del grupo de libros al que se asigna que entre los grupos diferentes. Este criterio permite a Popper, por ejemplo, colocar el Criton delante de la Apología , saltando las ordenaciones tradicionales, e incluso se dice que Laques  también estaría al principio de la lista (Popper, La sociedad abierta , cap. 3, nota 5). No obstante, aquí presentaremos la lista de las obras platónicas según la ordenación tradicional: 1. Diálogos socráticos   Entre 399 y 393 a. C., Platón escribe influenciado por la memoria de su maestro, Sócrates, muerto en 399. Son los llamados diálogos socráticos o menores, escritos fuera de Atenas y posible
ENTRADAS ANTERIORES

DESCARTES Y LA DUDA (actualización)

JOSEP PRADAS
LA DUDA METÓDICA Para Descartes, la tarea de la filosofía consiste, sobre todo, en descubrir la verdad. Y esa verdad consiste en algo, una proposición que sea indudable y absolutamente evidente. De este modo, hace de la duda su método, la duda metódica mediante la cual irá despejando dudas sobre el conocimiento, hasta hallar aquello sobre lo que no sea posible dudar.  El propósito es dudar de todo aquello que no sea absolutamente evidente. Se trata de barrer todo lo que no sea seguro, hacer limpieza y poder reconstruir un nuevo edificio sobre los escombros del anterior, sobre bases más firmes y sólidas, dado que ha puesto a prueba su resistencia a la duda. Así, el punto de partida consiste en sospechar de la verdad de todo cuanto se presente como información sobre el mundo, para deshacerse así de las creencias infundadas, pero para ir también más allá con la intención de no dejar nada en pié hasta alcanzar alguna idea clara y evidente por sí misma. Como él mismo cuenta, estudi
ENTRADAS ANTERIORES

KANT: LA BONA VOLUNTAT I EL DEURE MORAL

JOSEP PRADAS
Kant distingeix entre les coses bones i allò veritablement bo, i troba que només la bona voluntat és indiscutiblement allò bo, sense restriccions ni o objeccions. Totes les bones qualitats humanes poden conduir al mal si no van acompanyades de bona voluntat. La bona voluntat és bona per si mateixa, és bona simplement pel fet de voler, al marge d'allò que es pugui aconseguir o no. Si amb bona voluntat no aconseguim el que volem, el que queda té valor per si mateix, el fet de voler fer el bé, quelcom que val per si amb independència d'aconseguir fer el bé perquè altres circumstàncies ho hagin impedit. El concepte de bona voluntat va lligat al concepte de deure: es tracta de voler actuar per deure, pel deure d'actuar bé. En aquest punt, Kant estableix dos tipus d'accions: Aquelles que podem considerar bones pels seus resultats. Aquelles que tenen valor moral per si soles, perquè conjuguen la bona voluntat amb el deure. Què és el deure? No és allò pel
ENTRADAS ANTERIORES