FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

En la máquina de Schank se desarrollan plenamente las pretensiones de los partidarios de la IA Fuerte, que pueden enunciarse así: Que una máquina apropiadamente programada pueda entender relatos y formular preguntas relacionadas con ellos. Que tal máquina explique el funcionamiento de la mente humana en los procesos relacionados con la comprensión de relatos y la formulación de preguntas sobre esos relatos. Es decir, que la máquina de Schank no simula la mente humana, sino que es un equivalente a la mente humana, piensa, entiende, conoce, etc. Estos serán los aspectos   más importantes del experimento mental de Searle, la habitación china (comprensión de relatos, equiparación con la mente humana), dado que pretende refutar estas dos conclusiones de la IA Fuerte. ¿Cómo funciona la máquina de Schank? A finales de los años 70, Roger Schank desarrolló un programa que permite mostrar los niveles de comprensión de relatos por parte de una máquina, según parámetros humanos...

Parlem d'intel·ligència artificial: el robot ideal és aquell que sembla humà. Però no oblidem que la paraula robot ve de txec, robota , que vol dir "esclau". Volem robots per alliberar-nos del treball, perquè assumeixin feines que preferim no fer nosaltres, o perquè les faran millor que nosaltres. Hi ha un munt de pel·lícules que expressen aquesta aspiració humana de crear màquines que semblin humanes: El Golem Metrópolis Blade Runner La sèrie Alien ( Prometeus inclosa) Ghost in de Shell Eva Ex machina IA Jo Robot Saturno III 2001 Odisea Espacial (un computador que es torna boig) Her Un amic per a Frank Klara y el Sol  (una novela de  Kazuo Ishiguro ) No podem parlar de robots sense parlar d'intel·ligència artificial, és a dir, un dispositiu mecànic capaç de funcionar com si fos humà no sols a efectes mecànics, sinó també en el sentit de parlar (i per tant pensar) com si fos humà. Els actuals computadors s'acosten cada vegada...

Primer de tot hem de ve veure com és el llenguatge de les màquines, que s'anomena artificial perquè s'ha desenvolupat expressament per satisfer unes exigències determinades dintre d'un espai o comunitat lingüística orientada a un ús específic d'aquest llenguatge. Podem distingir entre: Llenguatges tècnics, amb termes estrictamente definits: mèdics, biològics, legals, filosòfics, sociològics, del món dels escacs, navals, etc. Llenguatges formals, reduïts a funcions entre termes, sense fer referència al món de l'experiència: àlgebra, programació informàtica, lògica (dels diversos tipus), en alguns casos binària (circuit obert/tancat), en altres difusa. Aquests llenguatges artificials presenten aquestes característiques: Han de tenir una estructura lògica binària: principi de no contradicció. El discurs de la ciència no pot ser contradictori, sinó coherent, internament coherent. Però en alguns casos s'aplica el que es diu lògica difusa o de graus ...

Edición española de 1977 Hay dos posturas enfrentadas en torno al tema de la adquisición del lenguaje: Naturalismo, representado actualmente por la corriente instrumentalista de Chomsky. Para Chomsky, el lenguaje es innato, puesto que se despliega paulatinamente en el niño hasta que se fija. Chomsky considera que tenemos una estructura gramatical, de carácter mental y heredado, que condiciona el desarrollo del lenguaje. Es evidente que el equipamiento genético de los seres humanos posibilita la adquisición del lenguaje. Las estructuras básicas que permiten el desarrollo individual de la capacidad lingüística son innatas y componen una gramática generativa universal, a partir de la cual los humanos aprenden a hablar y luego reinventar la lengua, sin que haya existido una experiencia previa. Chomsky argumenta que el sistema de refuerzos no explica nuestra capacidad innovadora: somos capaces de construir frases que no hemos oído y de comprender algunas absolutamente extrañas....

SÈRIE DE VÍDEOS SOBRE LA FILOSOFIA PLATÒNICA PER SUPERAR EL CONFINAMENT DES DEL FONS DE LA CAVERNA INTRODUCCIÓ 1 INTRODUCCIÓ 2 INTRODUCCIÓ 3 INTRODUCCIÓ 4 INTRODUCCIÓ 5 TEORIA DE LA REALITAT 1 TEORIA DE LA REALITAT 2 TEORIA DE LA REALITAT 3 TEORIA DEL CONEIXEMENT 1 TEORIA DEL CONEIXEMENT 2 TEORIA DEL CONEIXEMENT 3 TEORIA DEL CONEIXEMENT 4 TEORIA DEL CONEIXEMENT 5 TEORIA POLÍTICA 1 TEORIA POLÍTICA 2

El pensament i el llenguatge no són el mateix, és evident que el pensament, en sentit ampli, és quelcom més complex, és el resultat de diverses funcions mentals, com ara la imaginació, la memòria, la percepció de les dades dels sentits, les emocions, etc. Tot això forma part dels nostres estats mentals i no tot això és llenguatge. De fet, segons pensa Piaget, el pensament té unes estructures tan primàries que no depenen del llenguatge, sinó d'estats interns de la persona i que són la base del progressiu desenvolupament i maduració de la persona, segons estadis que estan caracteritzats per lògiques diferents. Així que el llenguatge no és suficient per expressar el pensament, que està vinculat a processos molt més profunds que el propi fet lingüístic. El llenguatge, però, és un element vertebrador de tot allò que forma part del pensament: el llenguatge neix del pensament, però sense el llenguatge el pensament no es completa. La reflexió sobre tot allò que passa en la nostra ment...

La principal característica del llenguatge humà és el seu component simbòlic, és a dir, que fem servir una mena de signes per referir-nos a coses, idees, sensacions, etc. La relació entre els signes que fem servir i allò a què es refereixen no és natural, sinó arbitrària i convencional. Per entendre això millor, anem a plantejar els conceptes implicats en aquest assumpte de forma progressiva. Primer de tot hem parlat de signes . Què és un signe? Signe: fenòmen susceptible d'evocar (assenyalar) un altre fenòmen, lingüístic o no, però amb intencionalitat comunicativa: tots els ésser humans comparteixen aquesta característica mental, la seva intencionalitat comunicativa, el voler dir, voler assenyalar, voler entendre el que reben com a missatge. La relació entre els dos fenòmens no és natural sinó convencional, és a dir, que hi ha un acord públic sobre la significació d'un signe, sobre allò que representa. En aquest sentit hi ha dos tipus de signes: els icònics ...

Quines implicacions pot tenir que els primats superiors puguin aprendre algun tipus de llenguatge semblant a l'humà? Compartim amb ells algunes estratègies d'aprenentatge, com ara la imitació, però són aquestes suficients per explicar el nostre aprenentatge del llenguatge? És a causa de la nostra relació evolutiva amb els primats que podem desenvolupar el llenguatge? Hi ha alguna diferència específica entre el llenguatge que han après aquests simis i el nostre llenguatge? Hi ha algun salt entre allò animal i allò humà, a efectes de llenguatge? Potser la millor manera d'esbrinar tot això sigui analitzant els elements que caracteritzen el llenguatge humà, i comparar-lo amb els sistemes de comunicació animal. És evident que els animals es comuniquen, i que aquesta funció és bàsica per a la seva supervivència. Es comuniquen entre sí (comunicació intraespecífica) i amb altres espècies, siguin competidores o siguin depredadores (comunicació interespecífica). Els human...