Entradas

Mostrando entradas de septiembre, 2016

XENÒFANES (AMPLIACIÓ)

X enòfanes de Colofó (segles VI-V a. C.): no pertany tan clarament a aquest corrent, però importa perquè va tenir un tarannà semblant al dels naturalistes jonis i va fer observacions sobre la cultura religiosa del seu entorn, va viatjar i va veure que cada poble adorava unes divinitats semblants als homes del país (segons el color de la pell, per exemple). Aquesta diversitat la va associar a l'antropomorfisme, i a partir d'aquí va dubtar sobre la realitat d'aquests déus. Finalment, va arribar a la formulació d'un concepte más abstracte de Déu, que apunta al monoteísme. Cronològicament anterior a Parmènides, el toquem de forma particular per la seva incidència en el pensament teològic del seu moment, en introduir un referent crític vers la mitologia i el politeisme, amb una primera noció del monoteisme; sobre tot perquè representa un gran exemple de com funciona l'esperit crític i el raonament en l'activitat filosòfica.

QUÈ ÉS L'ORFISME

Es tracta d’una perspectiva molt més moderna que la jònica, vinculada a rituals iniciàtics que combinen el culte a Apol·lo amb creences tràcies sobre la reencarnació. Segons aquesta tradició, que no presenta un cos doctrinal homogeni, l’ànima humana neix del cos de Zagreu, fill de Zeus i Persèfone, que va ser devorat pels titans, fills de Gea (la terra); en ser morts aquests per la força del raig de Zeus, i les seves cendres dispersades arreu, de les seves restes van néixer els humans després. Aleshores, ja que els titans havien menjat carn divina, l’home que se’n deriva té en el seu ésser una part també divina, l’ànima, tancada en un cos material i malvat. Més encara, com que l’ànima té una essència divina, ha d’aprofitar la vida material per alliberar-se de la seva presó i superar el cicle de transmigracions d’un cos a un altre, fins a trencar-lo i no tornar a reencarnar-se; la vida, per a l’orfisme és, doncs, una aspiració de mort (tan diferent de la vida homèrica), una negació de

EL PAS DEL MITE AL LOGOS (ACTUALITZACIÓ)

A la costa jònica, al sud de l'actual Turquia, al segle VI a. C., per determinades raons, algunes persones cultes que habitaven les pròsperes colònies gregues d'aquesta zona van començar a sentir-se insatisfetes amb les explicacions habituals sobre el món i els seus misteris, basades en la mitologia. La mitologia és una explicació del món, però a aquestes persones no els va satisfer i van trobar problemes en les seves respostes a preguntes tals com com és el món? , com s'ha originat? , què passa després de morir? , etc. Aquest procés històric es coneix com  el pas del mite al logos . Un altre factor que va afavorir la desconfiança d'aquests grecs de jònia va ser el fet que els navegants van traçar nous mapes de la Mediterrània i varen comprovar que hi havia prou diferències amb la cartografia mitològica (l' Odissea d'Homer, per exemple) com per anar amb compte i no refiar-se'n i obrir un procés de revisió dels continguts mitològics. La insatisfacc

EL MITO DE LA CAVERNA, HOY

Imagen

BIBLIOTECA DIGITAL: XAVIER DE MAISTRE

Imagen
Enlace a Viaje alrededor de mi cuarto , de Xavier de Maistre, en versión pdf. El documento original corresponde a la edición de Espasa-Calpe, Madrid, 1921, con traducción de Nicolás Salmerón. Acceso directo al  pdf .