LOCKE I EL DRET A LA REBEL·LIÓ POPULAR
En el capítol 19 del Segon tractat , Locke considera la qüestió de la dissolució del pacte i el risc de rebel·lió (al cap i a la fi, un dret). Qualsevol alteració unilateral del pacte, des d’un govern o una nova instància de poder (un poder invasor, per exemple), equival a una dissolució del pacte inicial. Hi ha, amés, altres formes de dissolució del pacte: Per dissolució del poder legislatiu per la força d’un poder no escollit, que és l’ànima de la societat política, designada pel poble. També pot passar que el poder executiu (monarca) vulgui ocupar el legislatiu i legislar de forma personal, o imposar-li condicions o treure-li atribucions que li corresponen, o lliurar-lo en mans d’un poder estranger. Finalment, podria haver negligència del monarca en les seves funcions, de manera que la societat cau en l’anarquia. En aquests casos, generalment responsabilitat del monarca, els homes queden lliures d’una autoritat que ja no els representa. ...