FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

Aquest sistema no està basat en lleis ni costums ni preceptes religiosos, és un sistema fluït, no hi ha restriccions formals pel tracte entre individus de classe diferent ni impediments formals per a la mobilitat social. La classe no s'adquireix per naixement, al menys no totalment. Les classes són legalment obertes, en realitat semitancades, no tenen una organització formal. Aquest sistema d’estratificació és típic de societats industrialitzades, que requereixen que es permeti el desenvolupament d'habilitats i talents. Les classes depenen de diferències econòmiques, de prestigi i de poder entre els individus. En altres sistemes d'estratificació no és absolutament necessari ser més ric per a pertànyer al grup més elevat. El funcionament dels sistemes de classe   no està basat en la relació directa entre individus, és impersonal, per exemple: desigualtats de salari i de condicions de treball. El concepte de classes socials és especialment aplicable a Europa, ja que va s

Segmentació de la població d'origen jurídic (la sanció religiosa hi és present, però no és tan decissiva com en sistema de castes). Admet un cert grau d'intercanvi entre els diferents estaments o estrats: un burgès es pot convertir en noble mitjançant una cerimònia, o per matrimoni. En el sistema estamental és important el paper del vassallatge, que permet un cert grau de llibertat personal, atès que la relació entre noble i vassall és contractual, i que tot senyor és a la vegada vassall d'un altre de superior o més poderós. En el sistema estamental hi ha també la possibilitat d'establir subestaments. Em general parlem de tres estaments: o        Noblesa o        Cler o        Burgesia En una altra classificació: o        Noblesa o        Cler o        Burgesia o        Camperols

Classe o ordre de persones que, a base de privilegis hereditaris, de professió, etc, tenen un esperit d'exclusió respecte a les altres classes de la societat. Són seccions tancades de població (Giner, pág. 126).  Les castes es caracteritzen per: Desenvolupar jerarquies endogàmiques: no es pot accedir-hi des de fora, sinó de forma hereditària. Desenvolupar vincles ocupacionals o de divisió del treball. Desenvolupar vincles amb les creences religioses, que sancionen aquestes separacions. Actualment tenim el cas de l'Índia, el supremacisme blanc a sudàfrica, etc. Les castes admeten subcastes, de vegades molt nombroses. La idea de casta va acompanyada de la idea de pol·lució/purificació, en relació amb el contacte amb membres d'una casta inferior.

Correspon a les societats despòtiques orientals , segons denominació de Giner, és a dir, a l'època dels grans imperis d'explotació hidràulica, almenys inicialment. Parlem d'un sistema de divisió social que consta de dos estrats principals: La minoria que pertany al sistema polític, amb una gran subestratificació (rangs i privilegis molt detallats), tot i tots els elements inferiors estan sotmesos a la voluntat del dèspota. La resta de la població, més uniferome i sotmesa al poder polític en règim de semiesclavitud i esclavitud absoluta. Com a exemples tenim: la societat xinesa tradicional, l'imperi inca o l'egipte faraònic, però també l'explotació de població africana per part dels propietaris agraris a l'Amèrica hispana o al Sud dels Estats Units fins al segle XIX. L'esclavatge és la forma més extrema de desigualtat en la qual uns individus són possessió d'altres. Les condicions legals de l'esclavitud varien amb el temps: en gene

Fins i tot en les societats més simples existeix la diversitat, com a mínim hi ha joves i grans, homes i dones. Es tracta de diferències biològiques que poden generar formes elementals de desigualtat. La diversitat sovint implica desigualtat, pot apreciar-se en la disposició per obtenir aliments dels més joves, o la saviesa dels grans, o la capacitat de portar criatures al món   de les dones. En les societats més primitives no sembla que la desigualtat estigués estructurada i diferents persones podien destacar en diferents aspectes. Però l'evolució històrica vers l'agricultura i la propietat varen afavorir la conjunció de la diversitat amb la desigualtat social. Per tal de descriure la desigualtat els sociòlegs utilitzen el concepte d' estratificació social , que es pot aplicar a les societats que sorgeixen de la revolució urbana en un context econòmic que permet l'acumulació de riquesa i la divisió social del treball, fins les societats actuals. L'estratificac

Una teoria científica és un conjunt de proposicions en estat de mútua integració lògico-causal, que gaudeixen d'un mínim grau de validesa metodològica. D'altra banda, una teoria científica es diferencia del que s'anomena conjunt d'hipòtesis , que més aviat té relació amb un conjunt d'idees que poden ser explicatives però encara no gaudeixen del mínim grau de validesa que les teories. Aleshores, quan una teoria és vàlida? Quan fets o investigacions posteriors confirmen (verificació empírica) la veritat de les seves proposicions, tot i que això es pot entendre d'una altra manera: mentre els fets o les investigacions posteriors no falsegin les seves proposicions (Popper).  El grau de confirmació de les hipòtesis d'una teoria no ha de ser necessàriament total, inclús en ciències naturals cal de vegades conformar-se amb confirmacions parcials. En aquest àmbit no hi ha absoluts. El que es demana d'una teoria científica és un cert nivell d'explicaci

FRAGMENTO DE LA INTRODUCCIÓN A ESTA OBRA DE CRÍTICA RADICAL HACIA LA ESCUELA DE FINALES DE LOS 70, QUE NO HA CAMBIADO TANTO COMO ALGUNOS CREEN.