FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

  IA: ingenio acumulado Ya desde Aristóteles los filósofos han cuestionado el lugar que las herramientas y los autómatas ocupan en las dinámicas de trabajo. En nuestros días, la antigua preocupación de que las máquinas hagan desaparecer algunos empleos se ha reeditado con la pregunta de si la inteligencia artificial se encuentra a nuestro servicio o nosotros al servicio de ella. por Dardo Scavino 1 septiembre 2025 PARA LETRAS LIBRES Los cíborgs de Aristóteles Mi universidad propuso hace unos años una charla con un ingeniero informático. La titularon “La inteligencia artificial al servicio de la enseñanza y el aprendizaje” y hay que reconocer que resultó muy instructiva. El ingeniero no cesaba de pronunciar vocablos como “herramienta” o “instrumento” y de explicarnos para qué “servía” una IA o cómo podíamos “emplearla”. La inquietud de mis colegas fue casi unánime. ¿No corremos el riesgo de que muy pronto la universidad nos sustituya por esta tecnología? Después de todo, sería ...

 

ARTÍCULO EN JOT DOWN SOBRE LA RELACIÓN DE LOS ESPARTANOS CON SUS ESCLAVOS ILOTAS (julio de 2024) Veinte segundos hace dos mil quinientos años en Esparta Una breve reflexión: leyendo este artículo me pregunto cómo es posible que Platón admirara tan intensamente el régimen espartano.

  FUENTE: Platón, Protágoras  337c-338b. Las palabras son de Hipias. En el Protágoras platónico, Hipias aparece como personaje centrado en la distinción entre physis y nomos : la ley es un artificio de reglas impuestas a los hombres, de forma opuesta al estado natural (en el sentido que son forzosas) (Platón, Protágoras 337c-338d). No es una postura radical ni revolucionaria: presupone que todos los hombres, procedan de donde procedan, comparten ciertos rasgos comunes, son conciudadanos según la naturaleza aunque no lo sean según la ley de cada lugar. De esta manera, el estatuto de los esclavos se fundamenta en una distinción legal, una ley positiva (nomos), pero no en una distinción natural entre unos hombres y otros. A la vez, sostiene que hay leyes no escritas, válidas en todas partes sin depender de la letra. Sin embargo, si las leyes positivas son cambiantes de un lugar a otro, entonces podemos pensar que no son nada serio, carecen de fundamento último, según cita Jeno...

 

 

  COMENTARIO HALLADO EN EL MUHBA (Museo de Historia de Barcelona)

Correspon a les societats despòtiques orientals , segons denominació de Giner, és a dir, a l'època dels grans imperis d'explotació hidràulica, almenys inicialment. Parlem d'un sistema de divisió social que consta de dos estrats principals: La minoria que pertany al sistema polític, amb una gran subestratificació (rangs i privilegis molt detallats), tot i tots els elements inferiors estan sotmesos a la voluntat del dèspota. La resta de la població, més uniferome i sotmesa al poder polític en règim de semiesclavitud i esclavitud absoluta. Com a exemples tenim: la societat xinesa tradicional, l'imperi inca o l'egipte faraònic, però també l'explotació de població africana per part dels propietaris agraris a l'Amèrica hispana o al Sud dels Estats Units fins al segle XIX. L'esclavatge és la forma més extrema de desigualtat en la qual uns individus són possessió d'altres. Les condicions legals de l'esclavitud varien amb el temps: en gene...

La lluita entre nobles i esclaus Aquesta és la moral de l’esclau: una moral de reacció, de ressentiment, d’acció per als altres, amb virtuts com la humilitat, la paciència (de les vaques), l’obediència, l’acceptació del patiment en vistes a una promesa d’eternitat. La qüestió és que la moral dels esclaus ha vençut al cap dels mil·lennis. Ha vençut el poble, la plebs , el ramat, l’home vulgar, el populus , tots ells han quedat redimits dels antics senyors, els optimates . Aquesta és la cultura moderna; fins i tot els lliurepensadors i els demòcrates accepten aquest missatge sense Església ( Genealogia , part I, cap. 9). Si ens remetem al temps de Nietzsche, la seva crítica va adreçada als valors moderns, de la Il·lustració, punt àlgid de tot aquest procés d’immersió de l’individu en el ramat, en l’esperit de la col·lectivitat (sigui una religió, sigui un moviment polític com el proletariat en marxa). Tot s’adreça vers l’home del ramat, per satisfer les seves necessitats, per dir...

La transvaloració dels valors La idea de la mort de Déu no es refereix només al descrèdit de la fe cristiana o jueva després de la Il·lustració, sinó a la caiguda dels valors morals en general: raó, progrés, veritat, ciència, Estat, etc. Aquest tema serà central en dues obres de Nietzsche, Així parlà Zarathustra i La genealogia de la moral . En La genealogia de la moral , després d’una crítica als moralistes utilitaristes (part I, caps. 1-3), Nietzsche inicia una crítica de la moral vigent (judeocristiana) a partir de l'estudi de l'origen dels principis morals arcaics, i com aquests es van trastocar a partir de l'acció dels sacerdots. De la mateixa manera que ha fet una genealogia de la veritat, Nietzsche fa una genealogia de la moral, és a dir, una anàlisi de l’origen de la moral tradicional des de la moral arcaica: Els bons arcaics                        ...

HISPANIDAD NADA QUE CELEBRAR Tan sólo recordar que Colón se nego a bautizar a los indígenas que pretendía usar como esclavos. Incluimos un enlace a una web donde se pueden leer las cartas que Colón escribio a los monarcas españoles a lo largo de sus viajes a América: cartas de Cristóbal Colón a los Reyes Católicos .

  Artículo de Hermann Tertsch sobre el uso de esclavos en la industria de guerra de la Alemania nazi. Algunas marcas de automóviles salen malparadas. Fuente: El País , 3 de julio de 1988.