FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

 

 

 

Teorías consecuencialistas En este grupo de teorías, el criterio para valorar una acción moral es si su resultado va a ser bueno, beneficioso para el agente o para los demás. Problema: cómo definir bueno o beneficioso. Egoísmo: si el beneficio se considera en relación con el agente de la acción moral. Esta teoría supone que las normas y los principios morales que las inspiran sólo son válidas si, al ponerse en práctica, obtenemos un beneficio personal (poder, felicidad, satisfacción, etc.). Hobbes sería el autor paradigmático de esta teoría, pero no el único ni el pionero. Utilitarismo: si el beneficio de la acción se considera en relación con los demás. El gran problema es cómo definir ese beneficio ajeno. Los utilitaristas (Bentham, Mill, Stuart Mill, los pragmatistas, etc.) insisten en la búsqueda de la felicidad de la mayor cantidad de personas, cosa que les lleva a suponer que pueden cuantificar este concepto de alguna manera (riqueza, bienes, bienestar, etc.). Evidente ap...

El punt de partida de Stuart Mill és el principi d’utilitat : La bondat d’una acció està en relació amb la felicitat que procura, i a més amb la quantitat de persones que es poden veure afectades per aquesta acció. La felicitat no és un concepte abstracte, sinó quelcom concret: plaer, benestar, sentir-se bé un mateix; és un concepte vinculat a l’egoisme. La felicitat és un fi en si mateix, i la prova és que és desitjat com a tal. La felicitat com a fi és compatible amb altres fins morals, com la virtut, que no és negada pels utilitarismes, només posada en segon pla moral. Els fets i els conceptes morals han de ser avaluables en funció de les seves conseqüències, que han de poder ser també avaluables, mesurables i observables (això és positivisme, en el mateix sentit que Comte el va aplicar a la sociologia i el conductisme l’aplicà a la psicologia). L’ésser humà busca la major felicitat possible, el major grau de plaer. C...

Empirisme, radicalisme i utilitarisme són les tradicions intel·lectuals que Stuart Mill recull: El contractualisme polític anglès, des de Hobbes a Locke. L’escepticisme empirista de Hume (1711-1776), que desenvolupa una actitud antimetafísica i antiespeculativa basada en l’experiència com a límit del coneixement. En ètica, Hume és un pragmatista de les emocions (no s’admeten conceptes morals essencialistes, com ara un bé superior, sinó que cada subjecte desenvoluparà una vida emocional concreta que el conduirà a determinades actituds ètiques, i només hi ha un criteri moral compatible amb aquest egoisme: la utilitat. Jeremy Bentham (1748-1832), filòsof utilitarista i fundador del radicalisme polític: llibertat de premsa, reformisme polític i jurídic davant l’autoritarisme monàrquic del primer terç del segle XIX. Exposa els principis de l’utilitarisme moral: el principi de l’interès i l’egoisme, el principi de la felicitat (pl...

Reseña firmada por Victoria Camps sobre un libro de Fernando Savater, La ética como amor propio (Madrid, Mondadori, 1988).

Reportage y entrevista al pensador checo Ernst Tugendhat, en La Vanguardia , 1 de junio de 2001.