FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

 

El genetista italiano que desmontó el concepto de raza Luigi Luca Cavalli Sforza, autor de '¿Quiénes somos? Historia de la diversidad humana', muere a los 96 años en su casa de Belluno, en el norte de Italia 4 SEP 2018 NOTICIA EN BLOG DE FILOSOFÍA NOTICIA EN  EL PAÍS El camino de la identidad no pasa por la genética: ARTÍCULO DE 2015

Aleshores, què és una cultura? Una cultura consisteix en els modes socialment adquirits de pensar, creure i actuar entre els membres d'una determinada comunitat. Resposta que completem així: Una cultura és també allò socialment après que constitueix formes de vida (conductes, pensaments) en una societat determinada, i abasta tots els aspectes de la vida col·lectiva i individual. El cas és que diferents agrupaments humans, al llarg de la història, han acabat constituint formes de vida, cultures, que s'han anat desenvolupant separades unes d'altres, resultat del qual és la diversitat cultural apreciable en el món. En aquest univers cultural hem de parar atenció en alguns aspectes: Dinamisme: tendència de les cultures a interferir amb les altres, llevat que l’aïllament geogràfic sigui un impediment absolut. Algunes cultures presenten una major capacitat d'expandir-se en el temps i l'espai, superant els límits dels territoris de les altres cultures...

Cavalli-Sforza es demana què és una raça, i respon: “Una raça és un grup d'individus que podem reconèixer com a biològicament diferents dels altres” ( Genes, pueblos y lenguas , pág. 34). Convé llegir el  pròleg . És una resposta des de l'antropologia física, una resposta que podem aplicara qualsevol població biològica, com ara gats o pardals. Les diferents races de gats presenten uns trets concrets, visibles i identificables, i a més uniformes, que permeten definir-les i classificar-les. Aquesta idea de raça presuposa algunes coses importants (Genes... , pàg. 35): Ø       Que hi ha diversitat entre una població i altra, encara que siguin geogràficament properes. Ø       Que si trobem diferències significatives entre dues poblacions, haurem de parlar de races diferents. Ø       Que aquestes diferències s'hauran de manifestar estadísticament, és a dir, hauran de ser significatives i no vinculable...

El polimorfisme genètic és el resultat de la diversitat de formes que poden presentar les unitats hereditàries, els gens aportats pels dos progenitors. Aquest polimorfisme es manifesta en el nivell cromosòmic, de manera que no sempre és visible . El polimorfisme, doncs, és una diversitat que passa desapercebuda dintre d'una població que pot ser aparentment uniforme (per exemple, la diversitat dels grups sanguinis en la població caucasiana europea, on les proporcions entre els grups A, B, 0 o AB varien en relació a diferents grups i més encara si comparem individualment) ( Cavalli-Sforza,  Genes, pueblos y lenguas.  Barcelona, Crítica, 2000,  pág. 24). L'aparent uniformitat entre individus d'una mateixa raça  (ulls, color de la pell, etc.) no es correspon amb la gran diversitat que es por observar si mirem en el nivell genètic, tant si comparem entre poblacions de races diferents com entre individus d'una mateixa raça . El polimorfisme genètic dilueix totes les ...

Este apartado está desarrollado a partir de la lectura del texto de Claude Lévi-Strauss Raza y cultura , redactado inicialmente en 1952 y con un añadido en 1983 [1] . Se trata de una discusión sobre la posible contribución del elemento biológico, lo racial, lo genético, al patrimonio cultural humano (lo que conduciría a considerar si una raza u otra ha aportado más o menos, si es inferior o superior). Es decir, se trata de considerar la posible relación entre la raza y la cultura desde una perspectiva crítica con el racismo (se trata de un encargo de la UNESCO). Para Lévi-Strauss, “nada, en el estado actual de la ciencia, permite afirmar la superioridad o inferioridad intelectual de una raza respecto a otra”, es más, “cuando se intenta caracterizar las razas biológicas por propiedades psicológicas particulares, uno se aleja tanto de la verdad científica definiéndolas de manera positiva como negativa”. Así que nada permite dar apoyo científico al racismo teórico (Gobineau), aunque...

El punt de partida és que no hi ha cap diferència essencial entres els éssers humans, i que les diferències que es consideren racials són només d'ordre secundari. Els humans pertanyem a l'espècie sapiens sapiens i som iguals en un 99,9 % del nostre mapa genètic (genoma), mentre que les diferències entre els individus suposen només un 0,1 %. Aquest conjunt de diferències és el que s'associa a diferències racials, com si fossin estructurals. Les diferències entre les anomenades races són fruit de l'acumulació d'adaptacions durant molt de temps en poblacions humanes que s'han mantingut aïllades, sense barrejar-se amb altres Per això se'n diuen varietats geogràfiques . Són adaptacions que afecten a: ·         Estructura anatòmica ·         Color de la pell ·         Resistència a certes malalties ·         Feblesa davant altres malalties ...