PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

divendres, 28 d’octubre de 2016

POLIMORFISME I DISTÀNCIA GENÈTICA

El polimorfisme genètic és el resultat de la diversitat de formes que poden presentar les unitats hereditàries, els gens aportats pels dos progenitors. Aquest polimorfisme es manifesta en el nivell cromosòmic, de manera que no sempre és visible. El polimorfisme, doncs, és una diversitat que passa desapercebuda dintre d'una població que pot ser aparentment uniforme (per exemple, la diversitat dels grups sanguinis en la població caucasiana europea, on les proporcions entre els grups A, B, 0 o AB varien en relació a diferents grups i més encara si comparem individualment) (Cavalli-Sforza, Genes, pueblos y lenguas. Barcelona, Crítica, 2000, pág. 24).
L'aparent uniformitat entre individus d'una mateixa raça (ulls, color de la pell, etc.) no es correspon amb la gran diversitat que es por observar si mirem en el nivell genètic, tant si comparem entre poblacions de races diferents com entre individus d'una mateixa raça. El polimorfisme genètic dilueix totes les uniformitats visibles en la diversitat genètica.
Al mateix temps, algunes formes de polimorfisme poden servir per diferenciar poblacions autòctones dels cinc continents i això ajuda a conèixer la seva història evolutiva (Cavalli-Sforza, Genes, pueblos y lenguas, pág. 26). És el cas de l'Rh-, que es concentra estadísticament en Europa i sobre tot en el País Basc, mentre que gairebé no es presenta en la resta de poblacions asiàtiques, ameríndies o africanes.

En alguns casos, conèixer la presència d'una forma hereditària particular, característica d'una població determinada i absent en altres llocs, té interès històric perquè constitueix un indici de l'arribada d'aquesta població a un lloc determinat” (pág. 28).

Però la història evolutiva d'una població no depèn tant de factors ambientals que forcin una selecció natural (la presència de melanina a la pell) com de les relacions genealògiques en si, que són les que interessen per reconstruir l'evolució (Cavalli-Sforza, Genes, pueblos y lenguas, pág. 28).

Per entendre bé el concepte de polimorfisme genètic cal considerar un altre concepte, el de distància genètica: la distància genètica entre dues poblacions és la diferència entre els percentatges d'un gen o grups de gens en cadascuna (pág. 30).


Fruit de l'anàlisi estadística de diverses poblacions, és sabut que la distància genètica entre grups augmenta amb la distància geogràfica que els separa, perquè les poblacions tendeixen a emparentar-se dintre de la seva àrea circundant més propera. Si més no, l'aïllament geogràfic, que és un factor ambiental que força a no moures del lloc on es viu, serà un gran condicionador en la configuració genètica d'una determinada població, sobre tot parlant de poblacions indígenes que no han migrat. Això es produeix fins i tot a nivell continental, en part perquè la distància genètica deixa de pujar a partir d'una certa distància geogràfica, perquè queda compensada pels intercanvis de poblacions que coincideixin en aquestes zones més allunyades del punt de partida. És el cas d'Europa, on les distàncies genètiques són inferiors a les d'Amèrica, malgrat una llarga història d'intercanvis genètics entre diferents poblacions, perquè la diversitat vinguda de diverses zones perifèriques ha difuminat les distàncies genètiques. En canvi, en Amèrica, la distància geogràfica ha estat un impediment per a la barreja de poblacions, i per això presenta distàncies genètiques intracontinentalts molt altes comparativament, ja que els moviments migratoris en les seves poblacions indígenes van ser menors llevat de la inicial expansió des del nord vers el sud del continent (Cavalli-Sforza, Genes, pueblos y lenguas, págs. 31-34).
Auto Cad Tutorials