Entradas

Mostrando entradas de febrero, 2016

ALGUNES TEORIES SOBRE COMUNICACIÓ ANIMAL

S. Watanabe, autor d’estudis científics sobre conducta de crancs ermitans (Murata, K., S. Watanabe y K. Takagi (1988): Home shell selection in an intertidal hermit crab, Clibanarius virescens, on the Pacific coast of Boso Peninsula, Chiba Prefecture.  Umi/la Mer Tokio , 26: 29-35); un altres estudi més genèric: Watanabe S. & Huber, L. (2006): Animals logicals: decisions in the absence of human language.  Animal Cognitions , vol. 9: 235-245. El seu nom sovint en trobem en la bibliografia de nombrosos estudis sobre conducta associada a formes de comunicació animal, como ara: AA. VV. (2012): The Function of Click Call Emission in Capybaras.  Ethology  (118: 1001-1009) (puede leerse en pdf en aquest enllaç: article). El trobem també associat a estudis sobre la capacitat estètica dels animals, com en Watanabe, S. (2011), Discrimination of painting style and beauty: pigeons use different strategies for different tasks.  A

QUÈ EXISTEIX I QUÈ PODEM CONÈIXER, SEGONS LOCKE

Què existeix i què coneixem? A partir del capítol 2 del llibre IV de l’ Assaig , Locke inicia la seva reflexió sobre els graus de coneixement del món sensible. Aquí, la reflexió de Locke gira al voltant d’un nou tema: com coneixem el món, allò que hi ha en el món (i, implícitament, què és la realitat, a què es referirà en el capítol 4). Hi ha dues formes de coneixement: Intuïció. Per intuïció sabem de la idea que rebem en les nostres ments des d’un objecte suposadament exterior. Tenim aquesta idea en la nostra ment, però no tenim certesa que hi hagi quelcom més que la nostra idea, més enllà de la nostra ment, ja que no podem traspassar la nostra ment. Simplement, intuïm que les idees que rebem són adventícies. Podria haver idees en la nostra ment sense que existissin les coses que suposadament les causen, com deia Descartes (argument del somni, per exemple). Només hi ha una evidència subjectiva, que condueix a la certesa que hi ha

LES QUALITATS DELS OBJECTES, SEGONS LOCKE

Seguim en el capítol 8 del llibre II de l’ Assaig . Locke estableix algunes definicions: Qualitat: capacitat d’un objecte de produir determinades idees en la ment de qui el percep. Les idees no estan en els objectes (blanc, fred, etc.), sinó que en els objectes hi ha alguna cosa que produeix en nosaltres aquestes idees. Qualitats primàries: extensió (ja ho diu Descartes), forma (geometria), solidesa-duresa, moviment-repòs. Són qualitats que es poden mesurar matemàticament. Per a Locke, són qualitats dels objectes, permanents encara que els objectes pateixin canvis en altres qualitats, com ara el color. Aquestes qualitats primàries generen idees simples en la nostra ment: duresa, solidesa, extensió, forma, moviment. Important: d’aquest text es pot deduir que Locke pensa que les qualitats primàries pertanyen a l’objecte, són objectives, tot i que de fet només diu que són originals . Les idees derivades de les qualitat

TEORIA PLATÒNICA DEL LLENGUATGE

Es pot trobar al diàleg Cràtil , on intervenen diversos personatges que postulen diferents propostes, sense que Plató acabi de decidir-se per alguna d'elles: o    Sòcrates manté una postura crítica amb la teoria tradicional, la naturalista, i defensa que els noms de les coses són una invenció humana; dir que els déus van relacionar els noms amb els seus significats (les coses) és una explicació que no resol el problema. Tot i això, admet que els noms són la imatge de les coses a què es refereixen (en part dóna la raó a Cràtil). o    Cràtil: és un naturalista, sosté que el nom de les coses deriva de la naturalesa de les coses que els noms designen. Hi ha en la paraula taula quelcom que fa referència a la taula de forma natural, perquè així podem saber que hi ha una referència de forma automàtica. o    Hermògenes, sofista: el llenguatge és una creació humana, és a dir, una convenció tàcita, no explicitada en cap moment concret de la història; ni els deus ni la natura han pos

LES IDEES, SEGONS LOCKE

Hem d’entendre que la ment humana no rep les dades dels sentits de forma passiva, com si fos un simple magatzem, sinó que té la capacitat de classificar-les. En el capítol 8 del llibre II de l’ Assaig , Locke fa una reflexió sobre què hi ha al món i com ho percebem, i estableix una mena de classificació de les idees: Idees són tot allò que la ment percep en el seu interior, fruit dels sentits o del pensament. Idees de sensació o simples, fruit de les sensacions o sentits, sigui quina sigui la seva causa externa. Per exemple, la blancor o amargor, idees que es presenten a la nostra ment de forma immediata i sota una única forma (clara i distinta, que diria Descartes). Els cossos produeixen idees en la ment per un impuls, un cert moviment que va dels cossos als nostres sentits, i als nervis, fins arribar al cervell, que és la seu de les sensacions, que ens donen una idea de l’objecte percebut (capítol 8 del llibre II de l’ Assaig ).

LOCKE I LA CRÍTICA A DESCARTES

L'alternativa epistemològica de Locke recupera el paper dels sentits i l’experiència, tot realitzant una crítica ales idees innates de Descartes: la veritat de les proposicions necessàries es capta per la mateixa via que la veritat de les proposicions que depenen de l’experiència, és a dir, la verificació empírica . Com diu a l’ Assaig sobre l’enteniment humà  (I, cap. 2), no cal recórrer a les idees innates per mostrar que els éssers humans tenen aquestes idees, perquè hi ha una altra via que sembla més senzilla: l’experiència i els processos associatius, mitjançant els quals podem construir la idea de Déu a partir d’elements que trobaríem en l’experiència (afegint-hi graus de perfecció), per exemple. També afirma que hi ha idees de caràcter abstracte, com el principi de no contradicció, que semblen innates, però se’n pot dubtar perquè els infants i els idiotes no en tenen cap idea i n’haurien de tenir si són allà, en la seva ment

LOCKE, UNA BIOGRAFÍA

Imagen
John Locke (1632-1704) Nacido en una familia puritana afín a las fuerzas Parlamentarias. Fue estudiante en Oxford, y luego profesor de griego y retórica en esta universidad. No obstante, acabó estudiando medicina contra los deseos de su padre, que esperaba de él una carrera sacerdotal.  El escolasticismo y puritanismo de Oxford contrasta con el liberalismo de los platónicos de Cambridge, con quienes Locke sentirá mayores afinidades. El joven Locke vivió los momentos revolucionarios asociados a las guerras civiles entre absolutistas y parlamentaristas. Es la época de Cromwell, que gobernó el Reino Unido entre 1653 y 1658.  Locke fue lector de Descartes y amigo de Robert Boyle, cuyas investigaciones científicas admiraba. En su madurez también compartió amistad con Newton. En 1665 Locke inicia su carrera diplomática. En 1667 entra al servicio de Lord Ashley, más conocido como Shaftesbury, líder de los Whigs frente al absolutismo monárquico. Locke será su consejero, su

MAS TEORÍAS SOBRE EL PRIMER LENGUAJE HUMANO

Imagen
Este fragmento se acoge a la noción del carácter natural del lenguaje espontáneo, considerando que esta espontaneidad es signo de ser el primer lenguaje humano, dado por los dioses a los hombres. Pero, como sugiere el siguiente fragmento, esta idea es un error: el lenguaje tiene un origen basado en la interacción humana, nace necesariamente del hecho colectivo de la comunicación, de la necesidad de la comunicación, es decir, del primer gesto  del cual se pasó a un protolenguaje. En esto, además, radica la diferencia entre el lenguaje humano y la comunicación animal. En este vídeo, Kanzi se comunica con humanos:

NATURALESA HUMANA I LLENGUATGE

Ens preguntem aquí què és el llenguatge. Assenyalarem els principals elements d'aquesta qüestió, però podeu ampliar el tema amb la informació que trobareu en aquest  enllaç: L'univers simbòlic i el llenguatge . Podem dir que el llenguatge humà és: Un sistema de comunicació mitjançant un sistema de senyals sonores que en combinen segons un determinat codi que permet saber el significat d'aquestes senyals. Hi ha molts tipus de senyals, però no totes corresponen a allò que diem llenguatge: Indicis: senyal o imatge que te relació natural amb el que pretén representar; el seu significat depèn de la imatge, amb la qual s'estableix una certa relació natural. Icones: senyal que remet a una cosa amb la qual té una semblança formal Símbols: senyal o imatge que representa alguna cosa sense que hi hagi cap relació natural o d'aparença entre una i l'altra, sinó que és una relació convencional i arbitrària, una relació que es pot aprendre i que s'

LÉVI-STRAUSS: NATURALEZA Y CULTURA

Este apartado está desarrollado a partir de la lectura del texto de Claude Lévi-Strauss Raza y cultura , redactado inicialmente en 1952 y con un añadido en 1983 [1] . Se trata de una discusión sobre la posible contribución del elemento biológico, lo racial, lo genético, al patrimonio cultural humano (lo que conduciría a considerar si una raza u otra ha aportado más o menos, si es inferior o superior). Es decir, se trata de considerar la posible relación entre la raza y la cultura desde una perspectiva crítica con el racismo (se trata de un encargo de la UNESCO). Para Lévi-Strauss, “nada, en el estado actual de la ciencia, permite afirmar la superioridad o inferioridad intelectual de una raza respecto a otra”, es más, “cuando se intenta caracterizar las razas biológicas por propiedades psicológicas particulares, uno se aleja tanto de la verdad científica definiéndolas de manera positiva como negativa”. Así que nada permite dar apoyo científico al racismo teórico (Gobineau), aunque

CULTURA, SEGÚN LÉVI-STRAUSS

Una definición de cultura, según Lévi-Strauss A grandes rasgos, una cultura consiste en los diversos modos de pensar, creer y actuar, socialmente adquiridos y practicados por los miembros de una comunidad más o menos amplia, en un determinado territorio y momento histórico. La cultura constituye formas de vida colectiva (conductas y pensamientos) que alcanzan a determinar las formas de vida individual: los seres humanos repiten lo que ven hacer, y lo transmiten de unos a otros por imitación y por el lenguaje (y en tiempos históricos, por la escritura). En otras palabras, la cultura es el resultado de la interacción entre personas que viven juntas y acaban llevando a cabo los mismos procedimientos, formas de vida, creencias, etc., reproducidos y transmitidos de unos a otros mediante la comunicación, el lenguaje y, en última instancia, la imitación de unos a otros. Todos los hombres sin excepción poseen un lenguaje, unas técnicas, un arte, unos conocimientos de tipo científico,

QUÈ ÉS UNA CULTURA?

Cultura és tot allò que s'aprèn socialment, per transmissió d'uns als altres, mitjançant el llenguatge i altres formes de comunicació (de vegades no cal el llenguatge per saber com s'han de fer les coses dintre d'una comunitat determinada, només cal mirar i imitar, com varen fer els homo erectus per aprendre a talla la pedra i fer eines). La cultura no es transmet genèticament, però sí estem genèticament programats per aprendre i conservar els aprenentatges socials, perquè som una espècie gregària, imitadora i amb capacitat de llenguatge. La informació es conserva dintre del grup per: La memòria individual i col·lectiva, per transmissió oral Mitjançant els diversos sistemes d'escriptura Mitjançant diversos materials, des de les tauletes de fang fins els sistemes digitals També podem definir una cultura així: Una cultura consisteix en els modes socialment adquirits de pensar, creure i actua