TEORIA PLATÒNICA DEL LLENGUATGE

Es pot trobar al diàleg Cràtil, on intervenen diversos personatges que postulen diferents propostes, sense que Plató acabi de decidir-se per alguna d'elles:
o   Sòcrates manté una postura crítica amb la teoria tradicional, la naturalista, i defensa que els noms de les coses són una invenció humana; dir que els déus van relacionar els noms amb els seus significats (les coses) és una explicació que no resol el problema. Tot i això, admet que els noms són la imatge de les coses a què es refereixen (en part dóna la raó a Cràtil).
o   Cràtil: és un naturalista, sosté que el nom de les coses deriva de la naturalesa de les coses que els noms designen. Hi ha en la paraula taula quelcom que fa referència a la taula de forma natural, perquè així podem saber que hi ha una referència de forma automàtica.
o   Hermògenes, sofista: el llenguatge és una creació humana, és a dir, una convenció tàcita, no explicitada en cap moment concret de la història; ni els deus ni la natura han posat noms a res de res. Aquesta teoria és la que s’admet entre els lingüistes actuals.



Comentarios

ENTRADAS MÁS VISITADAS EN LA ÚLTIMA SEMANA

CRONOLOGÍA DE LAS OBRAS DE PLATÓN

LAS IDEAS INNATAS DE DESCARTES

DESCARTES Y LOS DIFERENTES TIPOS DE IDEAS

LOS GRIEGOS Y LA LIBERTAD INDIVIDUAL