TEORIA PLATÒNICA DEL LLENGUATGE
Es pot trobar al diàleg Cràtil,
on intervenen diversos personatges que postulen diferents propostes, sense que
Plató acabi de decidir-se per alguna d'elles:
o Sòcrates manté una postura
crítica amb la teoria tradicional, la naturalista, i defensa que els noms de
les coses són una invenció humana; dir que els déus van relacionar els noms amb
els seus significats (les coses) és una explicació que no resol el problema.
Tot i això, admet que els noms són la imatge de les coses a què es refereixen
(en part dóna la raó a Cràtil).
o Cràtil: és un naturalista, sosté
que el nom de les coses deriva de la naturalesa de les coses que els noms designen.
Hi ha en la paraula taula quelcom que
fa referència a la taula de forma natural, perquè així podem saber que hi ha
una referència de forma automàtica.
o Hermògenes, sofista: el
llenguatge és una creació humana, és a dir, una convenció tàcita, no explicitada
en cap moment concret de la història; ni els deus ni la natura han posat noms a
res de res. Aquesta teoria és la que s’admet entre els lingüistes actuals.
Comentarios
Publicar un comentario
Deja un comentario, a ser posible relacionado con la entrada. Gracias.