LES QUALITATS DELS OBJECTES, SEGONS LOCKE

Seguim en el capítol 8 del llibre II de l’Assaig. Locke estableix algunes definicions:

• Qualitat: capacitat d’un objecte de produir determinades idees en la ment de qui el percep. Les idees no estan en els objectes (blanc, fred, etc.), sinó que en els objectes hi ha alguna cosa que produeix en nosaltres aquestes idees.
• Qualitats primàries: extensió (ja ho diu Descartes), forma (geometria), solidesa-duresa, moviment-repòs. Són qualitats que es poden mesurar matemàticament. Per a Locke, són qualitats dels objectes, permanents encara que els objectes pateixin canvis en altres qualitats, com ara el color. Aquestes qualitats primàries generen idees simples en la nostra ment: duresa, solidesa, extensió, forma, moviment.
• Important: d’aquest text es pot deduir que Locke pensa que les qualitats primàries pertanyen a l’objecte, són objectives, tot i que de fet només diu que són originals.
• Les idees derivades de les qualitats primàries són semblants a les qualitats de què es deriven, hi ha una connexió entre unes i altres, perquè hi ha pel mig la possibilitat de la mesura matemàtica.
• Un cercle o un quadrat són semblants com a idees i com a objectes.
• Qualitats secundàries: sabor, color, so, olor. No estan en els objectes, només són capacitats (de fet diu potències, com Aristòtil) de l’objecte per generar en la nostra ment determinades sensacions, a partir de l’estructura de les qualitats primàries.
• Les qualitats secundàries no hi són en els objectes, llevat com a poders derivats de les primàries, capaços de generar idees en nosaltres. Per això són també anomenades qualitats subjectives.
• Les idees de les qualitats secundàries no han de ser semblants als objectes de què es deriven, ja que són fruit de l’acció de les qualitats primàries sobre els nostres sentits, en una interacció amb els nostres sentits que tal vegada no respecta el que és en si l’objecte.
• Les qualitats secundàries no existeixen enlloc si no són percebudes (cosa que Berkeley ampliarà a totes les qualitats: les primàries també seran subjectives).
• Les qualitats sensibles semblen reals, però, pròpies de les coses que causen aquestes sensacions, però en realitat no hi són en els cossos, sinó que són simples poders. Tot i això, no sabem ben bé com els cossos poden produir en nosaltres les idees dels colors, per exemple.

Com podem apreciar, hi ha cert paral·lelisme entre aquesta concepció i la cartesiana: la diferenciació entre qualitats primàries i secundàries és compartida per totes dues filosofies, però l’objectivitat de les primàries és essencial en l’empirisme, que no comptarà amb un Déu garantia de certesa, i serà formulada de forma axiològica.