LES IDEES, SEGONS LOCKE

Hem d’entendre que la ment humana no rep les dades dels sentits de forma passiva, com si fos un simple magatzem, sinó que té la capacitat de classificar-les. En el capítol 8 del llibre II de l’Assaig, Locke fa una reflexió sobre què hi ha al món i com ho percebem, i estableix una mena de classificació de les idees:

• Idees són tot allò que la ment percep en el seu interior, fruit dels sentits o del pensament.
• Idees de sensació o simples, fruit de les sensacions o sentits, sigui quina sigui la seva causa externa. Per exemple, la blancor o amargor, idees que es presenten a la nostra ment de forma immediata i sota una única forma (clara i distinta, que diria Descartes).
• Els cossos produeixen idees en la ment per un impuls, un cert moviment que va dels cossos als nostres sentits, i als nervis, fins arribar al cervell, que és la seu de les sensacions, que ens donen una idea de l’objecte percebut (capítol 8 del llibre II de l’Assaig). Això és psicologia de la percepció humana; Locke en fou pioner).
• Les percepcions passen a la ment i generen una idea simple, una imatge, una idea positiva en l’enteniment, que la ment creu real. Són l’equivalent a les idees adventícies de Descartes: tenim la tendència a pensar que són causades per objectes de fora de la nostra ment.
• Això és important: només tenim constància de les nostres percepcions, però cap idea de la seva possible causa (externa o no). Per això Descartes pensava que no podem estar segurs de la realitat d’un món que se’ns presenta com a etern.
•  No podem investigar la natura de les coses existents fora de nosaltres, perquè sempre ens topem amb les nostres percepcions, no en podem sortir. Això és equivalent a l’argument del somni de Descartes: tot són estats mentals.
• No es pot determinar si les idees en la ment responen a activacions o privacions en les coses suposadament externes i causen variacions en els nostres òrgans sensorials. Només podem sotmetre’ns a l’experiència pròpia que és privada, subjectiva, intransferible.
• No es pot suposar cap relació de semblança entre les idees dels objectes que ens representem i els objectes externs suposadament representats, igual que no hi ha semblança entre les idees i les paraules que les designen, encara que una paraula ens remet directament a la idea que representa (cal recordar l’aspecte simbòlic del llenguatge).
• Idees de reflexió o complexes: la ment no és passiva, a partir de les idees dels sentits, és capaç de generar idees de reflexió, és a dir, conceptes fruit de la combinació d’idees simples que la nostra ment lliga, de vegades lliurement (com ara, la idea de muntanya daurada, que Descartes anomenaria idea factícia).
• Són fruit d’un procés mental actiu, no de la mera recepció passiva dels estímuls sensorials.
• Aquest procés es diu percepció, pel qual el cervell crea la idea de reflexió a partir de les idees de simples. Inclou processos mentals com la voluntat, el pensament i la memòria.
• Separem en la nostra ment la idea simple de blanc, per exemple, del cos que causa la idea de blanc en la nostra ment.
• Les absències (fruit d’una privació), com l’ombra, la foscor, el silenci, etc., són interpretades per la ment generant idees positives, i per això creiem que veiem la foscor, sentim el silenci, etc.

• Les idees de reflexió són complexes: conjuguen determinades idees simples que se’ns presenten juntes. La bola de neu pot produir idees simples com blanc, fred, rodona, etc. La suma d’aquestes idees simples esdevé una idea més complexa, o de reflexió, la idea de bola de neu.