FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

 

  FUENTE: C. Lévi-Strauss, El pensamiento salvaje . México DF, FCE, 1997, pág. 11.

 

 

 

  Aquesta informació es complementa amb aquesta notícia recent sobre la capacitat comunicativa dels  ximpanzés .

 

 

    ALEJANDRO GAMERO   —   29/01/2015 VERSIÓN ORIGINAL:  en este enlace de La piedra de Sísifo En sus  Investigaciones Filosóficas  Ludwig Wittgenstein pone el siguiente ejemplo. Imagina que al nacer te dan una caja con un escarabajo dentro. Se trata de un objeto muy valioso y extremadamente personal, tanto, que nadie puede ver el interior de la caja salvo uno mismo. De este modo, no existe una forma objetiva de confirmar que todas las cajas contengan lo mismo. En el mejor de los casos podrían contener un escarabajo de verdad, pero nada garantiza al cien por cien que en lugar del escarabajo no haya otros insectos, como una hormiga o una araña, o que incluso no haya nada, eso sí, sea lo que sea, siempre se considerará bajo el término de «escarabajo».    Supongamos que la descripción del «escarabajo» se establece teniendo en cuenta solo el que guardamos en nuestra caja, ya que no podemos ver el resto. De ser así, la definición de lo que es un e...

 

Un fragmento de Wittgenstein para comenzar a dar vueltas a este asunto. 

MÁQUINA DE HACER RESÚMENES:  https://resoomer.com/es/ https://www.texthelp.com/en-us/products/read-write/ MÁQUINA DE ANÁLISIS LINGÜÍSTICO Y TEXTUAL:  https://linguakit.com/es/analisis-completo MÁQUINA DE LECTURA Y ESCRITURA:  https://www.texthelp.com/en-us/products/read-write/ GPT (versió 3) WUDAO , la IA china que le da dos patadas a GPT3. MÁQUINA DE TRADUCIR: https://www.onlinedoctranslator.com/es/

 

Primer de tot hem de ve veure com és el llenguatge de les màquines, que s'anomena artificial perquè s'ha desenvolupat expressament per satisfer unes exigències determinades dintre d'un espai o comunitat lingüística orientada a un ús específic d'aquest llenguatge. Podem distingir entre: Llenguatges tècnics, amb termes estrictamente definits: mèdics, biològics, legals, filosòfics, sociològics, del món dels escacs, navals, etc. Llenguatges formals, reduïts a funcions entre termes, sense fer referència al món de l'experiència: àlgebra, programació informàtica, lògica (dels diversos tipus), en alguns casos binària (circuit obert/tancat), en altres difusa. Aquests llenguatges artificials presenten aquestes característiques: Han de tenir una estructura lògica binària: principi de no contradicció. El discurs de la ciència no pot ser contradictori, sinó coherent, internament coherent. Però en alguns casos s'aplica el que es diu lògica difusa o de graus ...

Edición española de 1977 Hay dos posturas enfrentadas en torno al tema de la adquisición del lenguaje: Naturalismo, representado actualmente por la corriente instrumentalista de Chomsky. Para Chomsky, el lenguaje es innato, puesto que se despliega paulatinamente en el niño hasta que se fija. Chomsky considera que tenemos una estructura gramatical, de carácter mental y heredado, que condiciona el desarrollo del lenguaje. Es evidente que el equipamiento genético de los seres humanos posibilita la adquisición del lenguaje. Las estructuras básicas que permiten el desarrollo individual de la capacidad lingüística son innatas y componen una gramática generativa universal, a partir de la cual los humanos aprenden a hablar y luego reinventar la lengua, sin que haya existido una experiencia previa. Chomsky argumenta que el sistema de refuerzos no explica nuestra capacidad innovadora: somos capaces de construir frases que no hemos oído y de comprender algunas absolutamente extrañas....

El pensament i el llenguatge no són el mateix, és evident que el pensament, en sentit ampli, és quelcom més complex, és el resultat de diverses funcions mentals, com ara la imaginació, la memòria, la percepció de les dades dels sentits, les emocions, etc. Tot això forma part dels nostres estats mentals i no tot això és llenguatge. De fet, segons pensa Piaget, el pensament té unes estructures tan primàries que no depenen del llenguatge, sinó d'estats interns de la persona i que són la base del progressiu desenvolupament i maduració de la persona, segons estadis que estan caracteritzats per lògiques diferents. Així que el llenguatge no és suficient per expressar el pensament, que està vinculat a processos molt més profunds que el propi fet lingüístic. El llenguatge, però, és un element vertebrador de tot allò que forma part del pensament: el llenguatge neix del pensament, però sense el llenguatge el pensament no es completa. La reflexió sobre tot allò que passa en la nostra ment...

Para ilustrar esta singularidad plenamente humana, Gómez Pin cita a Émile Benveniste, un lingüista francés que advirtió del peligro de confundir el lenguaje humano con los códigos de señales que usan algunos animales. Esta confusión es la que lleva a algunos etólogos a pensar que hay por ejemplo un  lenguaje de las abejas , cuando en realidad las abejas sólo usan señales codificadas para comunicar determinadas instrucciones, y lo hacen de una forma programada genéticamente que no pueden alterar.  A este respecto, el texto de Benveniste es esclarecedor: Aplicada al mundo animal, la noción de lenguaje sólo se usa por un abuso terminológico. Es sabido que ha sido imposible hasta la fecha establecer que los animales disponen, ya sea de forma rudimentaria, de un modo de expresión que tenga las características y las funciones del lenguaje humano [...]. Las condiciones fundamentales de una comunicación cabalmente lingüística se revelan ausentes incluso en el mundo de los...

MES APUNTS SOBRE WASHOE, PER MARVIN HARRIS Els investigadors han descobert certs casos d'estratègies culturals entre els ximpanzés: Washoe, una femella de ximpanzé, va aprendre 160 signes estandarditzats del llenguatge de signes americans. Washoe va ser capaç d' utilitzar aquests signes d' una manera productiva. Primer va aprendre el signe d'obert amb una porta concreta, i després va ampliar espontàniament el seu ús més enllà del context inicial d' ensinistrament, primer a totes les portes tancades i, a continuació, a recipients tancats tals com frigorífics, calaixos, carteres, caixes i pots. Quan Susan, una ajudant d'investigació, va trepitjar la nina de Washoe, aquesta va trobar moltes maneres de dir-li el que pensava: A dalt Susan; Susan a dalt; meu, si us plau, a dalt; dóna'm bebè; si us plau sabata; més meu; a dalt si us plau; Si us plau, a dalt; més a dalt; bebè a baix, sabata a dalt; bebè a dalt; si us plau, puja ... (Harris, Marvin, Antropolog...