FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

Timón de Fliunte o Flío, o Fliasia, en el Peloponeso (a caballo entre los siglos IV y III a. C.), llamado también el Silógrafo . Quedó huérfano de padre siendo joven. Según Laercio, y esto es verosímil, era tuerto. La tradición nos lo muestra como un hombre de agudo ingenio y sereno.  Aficionado a la danza, sintió la vocación por la filosofía y se trasladó a Mégara, donde recibió lecciones de Estilpón. Regresa a Fliunte y se casa, pero después se traslada a Elis, donde contacta con Pirrón. Allí, ambos ejercen la medicina. Siguen viajes por Grecia, y después por Egipto en tiempos del rey Ptolomeo Philadelpho; pasa por Macedonia y luego por Tebas, hasta llegar a Atenas, donde pasa los últimos años de su vida, que duró, según Soción (en su libro Sucesiones ) y Antígomo Caristio, noventa años.  Se le atribuyen unas treinta comedias y sesenta tragedias, y un número importante de obras en prosa. Su estilo es satírico y bien elaborado. Contiene citas de presocráticos, principalmente ...

Estudia pacients que poden articular paraules, però són incomprensibles per als altres, i tenen dificultats per entendre el que diuen els altres. És l' afàsia sensorial . Wernicke va veure que presentaven una lesió en el lòbul temporal esquerre, però darrere de l'àrea de Broca. Aquesta zona és ara coneguda com a àrea de Wernicke . Aquestes investigacions han permès començar a establir amb seguretat determinades zones cerebrals associades a funcions mentals. Avui és possible veure en viu tot això, gracies a les noves tècniques de radiodiagnòstic (TAC, resonància magnetica, etc.).

Fa servir el mètode d'anàlisi clínica del cervell de pacients morts que haurien patit alguna malaltia mental diagnosticada previament. Això és molt diferent de provocar danys en un cervell normal. La idea va venir pel fet que Broca va trobar-se amb un malalt que presentava greus problemes de parla, tot i que entenia el que li deien. Quan va morir, Broca va trobar en el seu cervell una lesió en el lòbul temporal esquerre. Aquesta lesió és típica en aquests casos, i la zona afectada es coneix actualment com a area de Broca ; la dolència s'anomena afàsia de Broca o motora .