PAUL BROCA (1824-1880)

Fa servir el mètode d'anàlisi clínica del cervell de pacients morts que haurien patit alguna malaltia mental diagnosticada previament. Això és molt diferent de provocar danys en un cervell normal. La idea va venir pel fet que Broca va trobar-se amb un malalt que presentava greus problemes de parla, tot i que entenia el que li deien. Quan va morir, Broca va trobar en el seu cervell una lesió en el lòbul temporal esquerre. Aquesta lesió és típica en aquests casos, i la zona afectada es coneix actualment com a area de Broca; la dolència s'anomena afàsia de Broca o motora.


Comentarios

ENTRADAS MÁS VISITADAS EN LA ÚLTIMA SEMANA

CRONOLOGÍA DE LAS OBRAS DE PLATÓN

LAS IDEAS INNATAS DE DESCARTES

BRANQUES DE LA FILOSOFIA

DESCARTES Y LOS DIFERENTES TIPOS DE IDEAS

KANT Y LA MENTIRA