PAUL BROCA (1824-1880)
Fa servir el mètode d'anàlisi
clínica del cervell de pacients morts que haurien patit alguna malaltia mental
diagnosticada previament. Això és molt diferent de provocar danys en un cervell
normal. La idea va venir pel fet que Broca va trobar-se amb un malalt que
presentava greus problemes de parla, tot i que entenia el que li deien. Quan va
morir, Broca va trobar en el seu cervell una lesió en el lòbul temporal
esquerre. Aquesta lesió és típica en aquests casos, i la zona afectada es
coneix actualment com a area de Broca; la dolència s'anomena afàsia
de Broca o motora.
Comentarios
Publicar un comentario
Deja un comentario, a ser posible relacionado con la entrada. Gracias.