La creença en una entitat separada del cos és molt antiga, gairebé va nàixer amb el llenguatge humà. Aquest concepte filosòfic es va desenvolupar des de idees més senzilles: Ànima com a principi vital , que forma part del pensament arcaic dels humans, de les cultures prehistòriques: animisme, espiritualisme. S'alimenta de la idea que la natura està animada, plena d'esperits que pertanyen als nostres avantpassats, o d'éssers misteriosos que interfereixen en les nostres vides. Relacionada amb l'animisme com a fenomen religiós primitiu. De l'ànima a la ment ( psyché ), com a seu del pensament, de la voluntat, de la reflexió, de les idees, de la memòria i del coneixement. De la ment al jo: les concepcions dualistes, com la de Descartes, entenen que hi ha una separació entre l'ànima i el cos, una separació essencial, per la qual el cos esdevé màquina, i l'ànima receptacle de la persona, del jo. Naturalment, la relaci...