PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

dijous, 5 de novembre de 2015

SOBRE L'ÀNIMA

La creença en una entitat separada del cos és molt antiga, gairebé va nàixer amb el llenguatge humà. Aquest concepte filosòfic es va desenvolupar des de idees més senzilles:
  • Ànima com a principi vital, que forma part del pensament arcaic dels humans, de les cultures prehistòriques: animisme, espiritualisme. S'alimenta de la idea que la natura està animada, plena d'esperits que pertanyen als nostres avantpassats, o d'éssers misteriosos que interfereixen en les nostres vides. Relacionada amb l'animisme com a fenomen religiós primitiu.
  • De l'ànima a la ment (psyché), com a seu del pensament, de la voluntat, de la reflexió, de les idees, de la memòria i del coneixement.
  • De la ment al jo: les concepcions dualistes, com la de Descartes, entenen que hi ha una separació entre l'ànima i el cos, una separació essencial, per la qual el cos esdevé màquina, i l'ànima receptacle de la persona, del jo.
  • Naturalment, la relació entre aquest jo espiritual i el cos material pot formular-se de diferents formes, vinculades a les corresponents concepcions de la realitats de les quals deriven:
    • Dualisme: ànima i cos són entitats separades, cadascuna d'una natura diferent i intransferible. El jo resideix només en l'ànima, mentre que el cos és el seu suport material. El millor exemple és la filosofia de Descartes (vegeu aquest enllaç).
    • Fisicalisme (materialisme): el pensament és un producte de la ment, que és a la vegada un producte del cos, un estat físic. Per tant, nega que l'ànima tingui una existència separada del cos. Tots els estats mentals són fruit de la interacció entre el món físic i el cos, tot i que considerant que aquests estats mentals son subjectius, privats.
    • Subjectivisme (idealisme absolut): tot són estats mentals, el món material és un producte de la ment (només les percepcions són reals, en tant que percepcions en la ment, en una ànima que percep. Aquesta teoria afirma que no hi ha cap prova de la materialitat de la realitat, que aquesta sigui objectiva; vegeu l'anterior text sobre Berkeley).
Un text de Thomas Nagel ens pot il·lustrar sobre l'abast d'aquest problema: el sabor de la xocolata.




Auto Cad Tutorials