EL RACIONALISME (introducció)

Racionalisme: si l'experiència és dubtosa, cal explicar l'origen de les idees que no poden ser empíriques (Déu, causa, etc.).

• El racionalisme considera que la raó és la instància adequada per assolir el coneixement. La raó és font i també garantia de coneixement. El mètode dels racionalistes és preferentment la deducció lògica, la filosofia geomètrica, el sil·logisme, etc. Per això ha arribat a tenir conflictes amb la ciència i el seu mètode experimental, basat en la inducció lògica.
• Generalment, el racionalisme epistemològic va acompanyat de racionalisme metafísic, és a dir, que la realitat té un caràcter racional (per la qual cosa la raó és el millor instrument per conèixer-la. Tot i això, aquestes dues formes de racionalisme es poden presentar una independentment de l'altra.
• El empiristes no rebutgen la raó, ans al contrari, en algun sentit són racionalistes perquè fan servir la raó per fonamentar algunes conclusions. El principi d'individuació, per exemple, és racional, no empíric.
• Als racionalistes se'ls pot retreure el seu excés de confiança en la raó, que els porta a un dogmatisme lluny dels inicis cartesians del racionalisme, com és el cas de Leibniz.
• És típic del pensament grec associar el llenguatge amb la realitat (connexió lògico-ontològica), és a dir, que el llenguatge la reprodueix veritablement.
• El pensament antic ja presenta formulacions racionalistes, com és el cas de Parmènides (si no puc pensar el no-ser, aleshores el canvi no és possible, encara que els sentits m'indiquin que sí). El corrent eleàtic és d'aquest tarannà, i la seva influència arriba fins a Plató, que és també un racionalista metafísic (la realitat és el món de les idees); en el coneixement, Plató admet graus, és a dir, que un coneixement empíric correspon al que passa en el món de les aparences, però sempre sotmès a l'àmbit de la opinió.
• D'Aristòtil es pot dir que és un empirista i materialista que encara manifesta un alt component de racionalisme en els seus plantejaments, fruit de l'herència platònica.
• Amb Descartes s'inaugura el racionalisme modern. El seu és un intent de racionalitzar la realitat des de la primacia de la teoria del coneixement. Per això, l'epistemologia és el tema central de la modernitat fins a Kant i la Il·lustració.
• Spinoza, Leibniz i Hegel són exemples de racionalisme epistemològic i metafísic. A més, en Hegel, la raó serveix per interpretar també la història humana com a procés de progrés i emancipació. Marx, en aquest sentit, també és racionalista.
• Entre els racionalistes comptem amb Husserl (fenomenologia), el positivisme lògic, el primer Wittgenstein i fins i tot Popper i el seu racionalisme crític.