APROXIMACIÓ A L'ÈTICA DE PLATÓ

El concepte de l'ànima i la teoria ètica de Plató
La teoria de l'ànima és el centre de gravetat de la teoria de les idees de Plató, permet entendre el coneixement de la realitat i té implicacions essencials en la teoria política platònica, que és l'objectiu final de la reflexió platònica. Però el bon govern de la ciutat no s'entén sense l'ètica, perquè la ciutat està habitada per individua, i de l'estructura de l'àima d'aquests individus dependrà que l'estructura de la ciutat sigui justa.
Per entendre tot això cal tenir presents els mites de l'ànima (carro alat i dels metalls). Els tres llinatges no són només tres funcions socials o polítiques, sinó també tres formes de personalitat individual, fruit de l'estructura tripartita de l'ànima, que pot respondre a les diferents combinacions o predominis d'uan part sobre les altres:
  • Raó (or), orientada al Bé i l'amor de les idees i el coneixement (reflexió, filosofia). La seva virtut serà la prudència (fronesis).
  • Voluntat (plata), fogositat, coratge, valentia, amor pels que protegeix (andreia).
  • Desig (bronze), apetit, plaers; la seva virtut és la temprança, la moderació (sofrosine).
Cada part té la seva virtut, que és l'expressió del control per la raó. Cada ànima particular té una determinada proporció de cadascuna de les seves parts. Si l'ànima ha estat educada adequadament, aleshores sobresurt la virtut de la part dominant. Si aquest equilibri es trenca, l'ànima pateix la temuda corrupció. I si l'ànima dels ciutadans està desequilibrada, aleshores la ciutat mateixa pateix aquella corrupció dels ciutadans.
No es pot separar l'ètica de la política. Una ciutat amb ciutadans equilibrats és una ciutat orientada al bé, amb les virtuts ben repartides, cadascuna en mans de les classes socials o llinatges que exerceixen les funcions que els pertoca.
Es tractarà, a més, d'una ciutat plena de ciutadans feliços (eudemonia), és a dir, la felicitat en la justa proporció de les parts de l'ànima, és a dir, el domini d'un mateix mitjançant la raó.


Comentarios

ENTRADAS MÁS VISITADAS EN LA ÚLTIMA SEMANA

LAS IDEAS INNATAS DE DESCARTES

DESCARTES Y LA DUDA (actualización)

CRONOLOGÍA DE LAS OBRAS DE PLATÓN

KANT Y LA MENTIRA

KANT: LA BONA VOLUNTAT I EL DEURE MORAL