PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

dissabte, 21 de novembre de 2015

APROXIMACIÓ A L'ÈTICA DE PLATÓ

El concepte de l'ànima i la teoria ètica de Plató
La teoria de l'ànima és el centre de gravetat de la teoria de les idees de Plató, permet entendre el coneixement de la realitat i té implicacions essencials en la teoria política platònica, que és l'objectiu final de la reflexió platònica. Però el bon govern de la ciutat no s'entén sense l'ètica, perquè la ciutat està habitada per individua, i de l'estructura de l'àima d'aquests individus dependrà que l'estructura de la ciutat sigui justa.
Per entendre tot això cal tenir presents els mites de l'ànima (carro alat i dels metalls). Els tres llinatges no són només tres funcions socials o polítiques, sinó també tres formes de personalitat individual, fruit de l'estructura tripartita de l'ànima, que pot respondre a les diferents combinacions o predominis d'uan part sobre les altres:
  • Raó (or), orientada al Bé i l'amor de les idees i el coneixement (reflexió, filosofia). La seva virtut serà la prudència (fronesis).
  • Voluntat (plata), fogositat, coratge, valentia, amor pels que protegeix (andreia).
  • Desig (bronze), apetit, plaers; la seva virtut és la temprança, la moderació (sofrosine).
Cada part té la seva virtut, que és l'expressió del control per la raó. Cada ànima particular té una determinada proporció de cadascuna de les seves parts. Si l'ànima ha estat educada adequadament, aleshores sobresurt la virtut de la part dominant. Si aquest equilibri es trenca, l'ànima pateix la temuda corrupció. I si l'ànima dels ciutadans està desequilibrada, aleshores la ciutat mateixa pateix aquella corrupció dels ciutadans.
No es pot separar l'ètica de la política. Una ciutat amb ciutadans equilibrats és una ciutat orientada al bé, amb les virtuts ben repartides, cadascuna en mans de les classes socials o llinatges que exerceixen les funcions que els pertoca.
Es tractarà, a més, d'una ciutat plena de ciutadans feliços (eudemonia), és a dir, la felicitat en la justa proporció de les parts de l'ànima, és a dir, el domini d'un mateix mitjançant la raó.


Auto Cad Tutorials