PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

dimecres, 4 de novembre de 2015

EL MÓN REAL DE PLATÓ

Per a Plató, l'ésser és l'ésser de Parmènides, però l'ha de transformar perquè les solucions materialistes (atomisme) no són adequades, ja que volen conciliar la realitat amb el canvi, legitimen el coneixement de les aparences, i condueixen a l'escepticisme i el relativisme, com varen remarcar Sòcrates i els sofistes.
La solució de Plató passa per:
  • Transformar l'ésser de Parmènides en una instància immaterial, és a dir, ideal, que existeix en el món de les idees.
  • També el fragmenta: cada cosa del món material remet a una idea que és el seu model (les IDEES o FORMES), què és real. Cada idea única serveix per referir-se a una multiplicitat d'objectes sensibles que porten el mateix nom (Plató, República 596a).
  • Les idees són com els àtoms, però immaterials: immutables, contenen l'essència de les coses que veiem en el món de les aparences. De fet, les idees són com objectes sòlids, encara que només es poden captar per la via intel·ligible (Popper).
  • El món de les coses materials no és real, és una còpia de les idees i només ens permet veure la seva aparença mitjançant els sentits. El món de les coses participa del món de les idees, però és una degradació de l'original i real.


En aquest enllaç podem llegir un text de Plató sobre el món de les idees: Fedre 247b-249d.

Per tot això se'n parla de dualisme platònic, perquè hi ha dos mons separats:
  • El món de les idees, que constitueix la realitat (estabilitat absoluta).
  • El món de les aparences, de les materials, que són còpies imperfectes dels models ideals.

D'un a altre món hi ha una relació de participació i degradació: el món de les aparences participa del món de les idees, perquè les coses materials són com la marca que deixa un segell; però aquesta marca no és de cap manera com el model original, com el segell. Al llibre X de la República hi ha una interessant conversa sobre la relación entre les idees originals i les seves còpies, que és el famós fragment del fabricant de llits, esmentat per Popper (la cita correspon a República X, 596a i ss; també en Timeu 31a).



Auto Cad Tutorials