Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como cerebro

EL TRIPLE CERVELL HUMÀ

Imagen
 

ROGER PENROSE Y LA FILOSOFÍA DE LA MENTE (1997)

Imagen
 

MEMORIA E IDENTIDAD

Imagen
 

EL CERVELL HUMÀ (CARL SAGAN)

Imagen
 

ANATOMÍA DEL SNC: SISTEMA LÍMBICO

Imagen
 

ANATOMÍA DEL SNC: LÓBULOS Y HEMISFERIOS

Imagen
 

ANATOMÍA DEL SNC

Imagen
 

EL MOLINO DE LEIBNIZ

Leibniz, Monadología , XVII Preciso es confesar que la percepción, y lo que de ella depende, es inexplicable por la mecánica, es decir, por las figuras y los movimientos. Fingiendo, o figurándonos una máquina cuya estructura haga pensar, sentir y percibir, se la podrá concebir de gran tamaño, conservando las mismas proporciones, hasta poder entrar en ella como en un molino; y esto hecho, sólo se hallará visitándola, las diversas piezas que se posarán unas sobre otras, pero nada que explique una percepción. Así es, en la sustancia simple, y no en el compuesto o en la máquina siguiendo la figura, donde hay que buscarla tanto, que lo sólo que se puede hallar en las sustancias simples, son las percepciones o sus cambios. En esto sólo pueden consistir todas las acciones internas de las sustancias simples. Por otro lado, se ve que a Leibniz no se le daban bien los molinos:  una historia divertida .

EL CERVELL A LA CUBETA (PUTNAM)

ORIGINAL:  aprendre a pensar Els filòsofs Jonathan Dancy i Hilary Putnam han intentat respondre a la pregunta: Què és el real? Dancy tracta aquest tema a partir de la hipòtesis coneguda com “el cervell a la cubeta”.  "Vostè no sap que no és un cervell suspès en una cubeta plena d’un líquid en un laboratori, connectat a un ordinador que l’alimenta amb les seves experiències actuals sota el control d’algun científic enginyós (benèvol o maligne, segons el seu gust). Ja que vostè fos un cervell així. assumint que el científic té èxit, res dins les seves experiències podria revelar que vostè ho és, ja que les seves experiències són, segons la hipòtesi, idèntiques a les d’alguna cosa que no és un cervell dins la cubeta. Atès que vostè solament té les seves pròpies experiències per saber-ho, i aquestes experiències són les mateixes en qualsevol situació, res podria mostrar-li quina de les dues situacions és real"   ( Introduction to Contemporary Epistemology,  1...

CARL WERNICKE (1848-1908)

Estudia pacients que poden articular paraules, però són incomprensibles per als altres, i tenen dificultats per entendre el que diuen els altres. És l' afàsia sensorial . Wernicke va veure que presentaven una lesió en el lòbul temporal esquerre, però darrere de l'àrea de Broca. Aquesta zona és ara coneguda com a àrea de Wernicke . Aquestes investigacions han permès començar a establir amb seguretat determinades zones cerebrals associades a funcions mentals. Avui és possible veure en viu tot això, gracies a les noves tècniques de radiodiagnòstic (TAC, resonància magnetica, etc.).

PAUL BROCA (1824-1880)

Fa servir el mètode d'anàlisi clínica del cervell de pacients morts que haurien patit alguna malaltia mental diagnosticada previament. Això és molt diferent de provocar danys en un cervell normal. La idea va venir pel fet que Broca va trobar-se amb un malalt que presentava greus problemes de parla, tot i que entenia el que li deien. Quan va morir, Broca va trobar en el seu cervell una lesió en el lòbul temporal esquerre. Aquesta lesió és típica en aquests casos, i la zona afectada es coneix actualment com a area de Broca ; la dolència s'anomena afàsia de Broca o motora .

FRANZ GALL (1758-1828)

Va relacionar les zones cerebrals amb funcions mentals, a partir de l'estudi sistemàtic de l'anatomia cerebral. Gall era cirurgià, i va desenvolupar noves tècniques de dissecció del cervell. Les seves propostes van ser atrevides i controvertides: Descobreix la funció col·lateral , es a dir, que cada hemisferi cerebral controla la part oposda del cos. Els hemisferis cerebrals estan connectats (cos callós). Les circumvolucions cerebrals són peculiars en cada espècie, i semblants en tots els subjectes d'una mateixa espècie. D'aquí surt la idea que hi ha zones concretes associades a determinades funcions mentals. Frenologia , moviment pseudocientífic que proposa que es poden identificar les capacitats mentals i el caràcter d'una persona mitjançant la palpació del seu crani, perquè les funcions cerebrals tenen una localització exacta que es manifestarà en un desenvolupament físic del teixit cerebral, que afectarà a la f...

AFASIAS DE BROCA Y WERNICKE

Imagen

ANATOMÍA CEREBRAL

Imagen

ÀNIMA, MENT, CERVELL... el sabor de la xocolata

Imagen

STEVEN PINKER, lenguaje y cerebro

Imagen
Vídeo documental de Steven Pinker, en inglés, sin subtítulos. ¿Cómo los seres humanos adquieren el lenguaje? En esta conferencia, el autor más vendido de Steven Pinker es una introducción a la lingüística, la evolución de la lengua oral y el debate sobre la existencia de una gramática universal innata. También explora por qué el lenguaje es una parte tan fundamental de las relaciones sociales, la biología humana y la evolución humana. Por último, Pinker toca en la amplia variedad de aplicaciones para la lingüística, de la mejora de la forma en que enseñamos a leer y escribir en la forma en que interpretamos la ley, la política y la literatura.   The Floating University Originally released September, 2011.      

DAMASIO Y EL CEREBRO

Imagen
António Damasio, en la revista Filosofía Hoy , núm. de 2011. Enlace a la revista Filosofía Hoy .