PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

divendres, 1 de desembre de 2017

J. B. WATSON (1878-1958)

Fundador del conductisme americà, inspirant-se en les primeres formulacions de Pavlov (estudis sobre animals), cap al 1913. Per a Watson, la psicologia només pot investigar allò que podem observar: la conducta, o les aleracions físiques de l'organisme. Els procesos mentals no són d'interès per a la psicologia conductista, ja que no són observables (caixa negra), només poden veure l'ambient, els estímuls i les respostes, no la conciència (no admet la validesa de la introspecció), però la psicologia ha d'anar més enllà de la fisiologia, atès que investiga conductes i l'adquisició de conductes.
En 1908 ensenya psicologia animal, i treballa amb experimentació amb animals. Per a Watson, no hi hacap línia divisòria entre animals i humans, en tant que la psicologia no estudia estats mentals, sinó només conductes, segons un model determinista de causa-efecte.
És partidari de l'ambientalisme davant l'herència genètica (crítica a Galton); no cal fer eugenèsia, per milorar els humans cal millorar l'ambient. Qualsevol persona pot assolir qualsevol posició intel·lectual si compta amb l'ambient adequat. Per això diu:
“Deixeu-me un grapar de nens sans, ben formats, perquè els eduqui, i jo em comprometo a escollir un d'ells a l'atzar i ensinistrar-lo perquè es converteixi en un especialista del tipus que sigui, metge, advocat, pidolaire o lladre, al marge del seu talent, inclinacions, tendències, aptituds, vocacions i la raça dels seus avantpassats.”
El seu conductisme estricte el porta a rebutjar formulacions com l'efecte del plaer com a reforç de l'hàbit (Thorndike), perquè fa referència a estats mentals. Creu que l'aprenentatge és una qüestió de freqüència i novetat: les respostes més freqüents i més recents són les que s'aprenen.
Certament, avui és sabut que el plaer és un estat mental que té una traducció quimica detectable, en l'àmbit de la fisiologia cerebral. No obstant, els conductismes radicals, como Watson, no podien pensar que la fisiologia (la neurociència actual) arribaria a convertir en dades els estats mentals. Avui, el conductisme no pot prescindir d'aquestes dades.
Un altra àrea de la seva investigació va ser la relació entre pensament i llenguate:
  • Llenguatge és articulació de sons, contraccions musculars, aprenentatge per condicionament.
  • Pensament és llenguatge sense so, pensem parlant en silenci, sense articular res, sense moure musculatura, només fem connexions neuronals, però el pensament no és un estat mental.
Aquesta postura és molt problemàtica. Per exemple, les idees són pensament, però fins a quin punt són llenguatge? Aleshores, poden ser un estat mental?
De fet, negar l'existència dels estats mentals és anar més enllà del conductisme. La caixa negra no permet afirmar res sobre què hi ha a dintre, és a dir, ni sí ni no. El conductisme pot prescindir-ne, pero no negar els estats mentals, perquè no pot obrir la caixa.
En el fons, tots els suposats estats mentals poden ser reduïts a connexions neuronals, però avui la frontera entre allò físic i allò mental és molt prima, per exemple arran de les investigacions de Georges Penrose (els estats mentals són procesos físics però en nivells de física quàntica, és a dir, sotmesos a la indeterminació: la consciència és un estat quàntic del nostre procesador analític, els cervell).
En 1920 entra en el món de la publicitat.

Watson amb el petit Albert



IVAN PAVLOV (1849-1936)

IVAN PAVLOV

Investigador rus, va portar a terme estudis sobre fisiologia animal i humana (era metge de formació). En 1885 va ser professor de fisiologia a Alemanya, especialitzat en procesos digestius. En 1890 dirigeix un laboratori de fisiologia a l'Institut de Medicina Experimental de Sant Petersburg.
Pavlov vol estudiar les lleis que governen l'organisme viu a través de la seva interacció amb el medi. El resultat d'aquesta interacció és la conducta, que es pot observar, mesurar, etc. La conducta és un mecanisme adaptatiu orientat a la supervivència (funcionalisme).
Investiga sobre els procesos digestius de gos, concretament la secreció salivar provocada pel contacte o la proximitat del menjar, i després per elements diferents del menjar. Aquests estudis serviran per establir les lleis del condicionament clàssic).


  • Reflex incondicionat: respostas automàtiques de l'organisme davant un estímul propi del medi (menjar), que es poden mesurar (salivació). Estan relacionats amb els instints, són innats. En l'ésser humà es tracta d'actividats de caràcter superior, com la imaginació, la memòria, el llenguatge, que poden reduir-se a reflexos incondicionats. Segons Pavlov, els reflexos innats (instints) són suficients per a l'adaptació al medi d'un animal, i per seguir la conducta adequada al seu lloc en la natura (depredador, potencial víctima de depredadors, etc.). En el reflex incondicionat no n'hi ha aprenentatge de noves conductes.
  • Reflex condicionat: respostes que es donen en un organisme quan l'estímul natural (menjar) és associat a un estímul neutre, que no té res a veure amb l'anterior (campana, o els passos de l'experimentador acostant-se amb el menjar), i acaba lligat amb el primer, de manera que acaba provocant per sí sol la mateixa resposta que l'estímul natural (salivació).
       El reflex condicionat pot exhaurir-se, és a dir, l'estímul neutre pot deixar de provocar la resposta si no hi ha un reforç (repetir l'associació amb el menjar).
       Un conjunt d'estímuls neutres semblants pot provocar l mateixa resposta (generalització). Podria tractar-se de diferents tons de la campana.
       Es produeix una discriminació: associem un estímul a una resposta, però la relació natural d'aquest estímul pot no ser equivalent. Per exemple, aprenem a associar el vermell al perill, tot i que en realitat  no sempre el vermell està relacionat amb el perill ni té una relació directa amb el perill.
       El reflex condicionat és una forma d'aprenentatge, d'adaptació a nous estímuls, i és una adaptació flexible que es generalitza a estímuls semblants, i pot diferenciar uns dels altres, així com exhaurir-se si els estímuls condicionats (neutres) no es repeteixen.
       La capacitat d'adquisició del condicionament és proporcional al grau de complexitat de l'espècie. L'ésser humà és el més capacitat per aprendre. A partir d'aquí, el conductisme desenvoluparà màquines d'aprendre.
       El condicionament clàssic analitza la conducta en relació a fets anteriors o causes. Serà Skinner qui faci l'anàlisi des del punt de vista de les conseqüències (condicionament operant).

 
PAVLOV OPERANT UN GOS AL SEU LABORATORI

dilluns, 20 de novembre de 2017

LES LLEIS DE LA GESTALT

Per a la Gestaltpsychologie, el cervell no agafa elements separats i els agrupa segons determinades lleis, sinó que organitza la percepció en forma de configuracions o totalitats, on els elements queden integrats sense poder considerar-se per separat. Aquesta mena d'organització de la percepció, previa a la formació de les idees, es desenvolupa segons les lleis de la gestalt.
És important tenir present que en la percepció, el cervell transforma les dades dels sentits per acomodar-les a les seves exigències, encara que el resultat alteri la correspondència entre l'objecte percebut i la imatge generada pel cervell en la ment de l'observador.
Bàsicament, el cervell:
  • Organitza la percepció de manera que sigui estable, senzilla i consistent.
  • Identifica contorns o perfils, que resalta per generar figures. Una figura és un element que destaca respecte dels elements que l'envolten.
  • Separa la figura del fons. El fons és tot allò que no constitueix una figura. El fons sosté i emmarca la figura, fins al punt de arribar a ser omès.
  • Agrupa elements per semblança, continuitat i destí comú (cosa que sembla associacionisme).
  • Compara elements per contrast.
  • Destaca elements per importància.
  • Omple buits per aconseguir coherència en la figura.
  • Evita la manca de perfils, la boira o la foscor generen malestar perceptiu.

Les lleis de la Gestalt van ser formulades per Wertheimer en 1923:
  • Llei de la figura/fons.
  • Llei de la bona forma o pregnància: la percepció busca la millor figura, la més senzilla, simètrica, regular i estable, i que exigeixi la menor quantitat de despesa d'energia per part del subjecte observador.
  • Llei de proximitat: els estímuls pròxims tendeixen a agrupar-se. Tres persones juntes i una allunyada provoquen una percepció d'un grup de persones i una de sola.
  • Llei de semblança: els estímuls semblants en forma, color o tamany tendeixen a ser agrupats.
  • Llei de continuïtat: tendència a percebre units els estímuls que semblen tenir una continuïtat o que estan propers els uns amb els altres, i quan apareixi una discontinuïtat, la imaginació aporta el que cal per reconstruir-la.
  • Llei del contrast: allò que resalta del conjunt tendeix a percebre's com a figura en un fons, o de manera que afecta a la percepció del seu tamany.
  • Llei del tancament o completud: tendim a percebre els objectes com a entitats acabades, encara que se'ns presentin incompletes. Les formes tancades i acabades són més estables, així que tendim a afegir amb la imaginació les formes que falten. Passa el mateix amb frases inacabades, melodies inacabades, rumors i prejudicis, etc.
  • Llei de la simetria: les imatges que contenen una certa simetria, tendeixen a ser percebudes com un sol objecte.
  • Llei del moviment comú o destí comú, o de la comunitat: els elements que semblen desplaçar-se en la mateixa direcció, tendeixen a ser agrupats.
  • Llei de la similaritat: transformem uns elements desconeguts en coneguts, per exemple, les paraules.
Sgeun un estduio de una unviersdiad inlgesa, no ipmotra el odren en el que las letars etsan esrcitas, la uncia csoa ipormtnate es que la pmrirea y la utlima lerta esetn ecsritas en la psiocion corcreta. El rsteo peuden etsar tatolemnte mal y aun pordas lerelo sin pobrleams. Etso es prouqe no lemeos cada lerta por si msima snio la paalbra en un tdoo.




INTRODUCCIÓ A LA GESTALT

Ch. Ehrenfels
És una escola psicològica vinculada a la noció d'estructura. El seu nom deriva de l'alemany gestalt, que vol dir “figura”. 
El primer a fer servir aquest nom va ser Christian Ehrenfels (1859-1932), filòsof austríac que en 1890 va fer servir aquest terme per referir-se a dades complexes dels sentits que no poden ser sentides immediatament: per exemple, una recepció aïllada de so no ens dóna una idea de cap melodia, que necessita quelcom més per ser captada, és a dir, que cal captar tots els components per esdevenir una gestalt o estructura completa. Ehrenfels també va aplicar aquesta teoria a la lògica i els nombres. A més, va desenvolupar l'anomenada teoria de valor, aplicada a la psicologia com a funció del desig: les persones assignen valor a certs objectes que esdevenen així els eixos de la seva vida social i ètica.
La gestalt és una teoria de la percepció: no accepta que la percepció sigui el producte de la unió de sensacions o impressions aïllades (com formules els associacionistes, com Hume, per a qui les impressions són elements separats que el cervell pren separadament i després associa per convertir-los en idees simples o complexes, com si es tractés d'un puzzle), sino que tendim a percebre una totalitat amb elements que no es poden separar (en la nostra percepció). Percebem totalitats, no conjunts de sensacions. Per això fan la distinció entre fons i forma.
En aquest sentit, la gestalt és una formulació estructuralista de la percepció, on “el tot és més que la suma de les seves parts” (Köhler). Percebem totalitats, o el cervell força la percepció per considerar totalitats allà on no n'hi ha, encara que sigui al preu que cada part perdi el valor i les qualitats pròpies en ser integrada en la totalitat de la figura. En un puzzle complet només veiem la imatge i ignorem les peces i les línies que les separen.
Recordem que aquesta teoria s'oposa a les teories dels associacionistes anglesos: segons la gestalt, no percebem sensacions separades i després la nostra ment les agrupa, sinó que ja les percebem juntes, formant una estructura. També critica l'associacionisme fisologista de Wundt.
Un derivat de l'escola de la Gestalt serà la Teràpia Gestalt, desenvolupada per la psicologia humanista als Estats Units (Perls, Horney, etc.), i que més endavant podrem analitzar. D'altra banda, encara que inicialment va ser una interpretació de la percepció humana, com ho va ser també l'associacionisme, actualment els seus estudis tenen una extensa aplicació: publicitat, grafisme, fotografia, cinema, arquitectura, psicologia social, topologia, etc.
La Gestalt va ser iniciada per psicòlegs experimentals alemanys a principis del segle XX, no gaire allunyats de l'experimentalise de Wundt. Com ell, van estudiar procesos psicològics vinculats a manifestacions físiques. Inicialment se centra en la percepció visual, però després es va aplicar sobre la percepció auditiva.


EDWARD TITCHENER (1867-1927)

Deixeble americà de Wundt, aposta per la primacia de la fisiologia en la investigació psicològica. Per això obre un laboratori a la Universitat de Cornell, d'orientació experimentalista, on estudia els procesos perceptius, com les sensacions, així com els pensaments, entesos com a estructures de la ment (categories organitzades que ens fan possible la comprensió de la realitat).
Vol estudiar la ment com a estructura, però no tant com a fluxe sinó com a manifestació de conductes que es poden predir.

Fa servir el mètode introspectiu per fer conscients els estats de la ments (però el plaer d'escoltar una música es dilueix quan hom intenta captar-lo).


Auto Cad Tutorials