PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

dimarts, 23 de gener de 2018

Byung-Chul Han en Barcelona

La hospitalidad

Conferencia de Byung-Chul Han


dijous, 18 de gener de 2018

FILOSOFERS Y EMMA GISBERT


Acabo de descubrir la publicación digital Filosofers, donde una alumna mía, bajo el pseudónimo de Emma Gisbert, escribe periódicamente. 




dilluns, 15 de gener de 2018

EL PROCÉS DE SOCIALITZACIÓ

Definim el procés de socialització com el mecanisme pel qual els individus aprenem, interioritzem i assimilem (fem nostres) les normes, idees i conductes del nostre grup social (aquell en què desitgem ser acceptats).
És un procés llarg, des de l'infant a l'adult, que passa per aquestes estacions:
  • Individuació odesenvolupament de la personalitat (temperament i caràcter). Implica diferenciació respecte dels altres (sentir com sona la nostra màscara).
  • Desenvolupament cognitiu.
  • Maduració i desenvolupament físic (maduresa sexual).
  • Socialització: adquisició de pautes de comportament del grup de referència, assolides com a identitat individual.
  • Cuturització: aprenentatge de les característiques de la nostra cultura, que ens dóna sentit com a persones.
En aquest procés intervenen diversos agents:
  • Família: és el primer agent en el temps, i el més important, l'experiència social primària, el context idoni per aprendre les normes i la conducta social, perquè és un aprenentatge emocional, inconscient.
  • Escola: segona etapa de l'aprenentatge social, de les normes, la transmissió de continguts i valors culturals.
  • El grup: en l'adolescència, per assolir habilitats socials i rols sexuals (tot i que en la família també).
  • Mitjans de comunicació: missatges plens de continguts socialitzants, però també antisocials.


diumenge, 14 de gener de 2018

PERSONA I PERSONALITAT

 “La màscara del teatre clàssic no va ser inventada per ocultar sinó per sonare, perquè sonés, és a dir, per deixar-se escoltar” (Carlos Fuentes).

D'aquí ve el terme persona. Ciceró troba quatre dimensions en el concepte de persona:
  • La imatge que oferim als altres (que no correspon necessàriamente amb la realitat).
  • El paper que representem en la comèdia de la vida.
  • Les qualitats de l'individu.
  • Sinònim de prestigi i dignitat (el respecte degut a la persona).
De tot això podem discutir moltíssim, però ens fixarem en el tema de les qualitats que hi ha en la persona i la determinen. La psicologia en diferencia tres:
  • Temperament: és la part hereditària de la persona, quelcom difícil de modificar, com ara el substrat neurològic.
  • Caràcter: és el resultat de l'acumulació d'habits de comportament, fruit de la interacció amb el món i els altres (experiència), i la nostra resposta a aquestes experiències (aprenentatge). El caràcter és el nostre estil de comportament, i és variable, roman permeable als influxos externs, als valors culturals, a les respostes dels altres, als èxits i fracassos de la nostra experiencia.
  • Personalitat: conjunció de temperament i caràcter en la persona. Representa un patró de trets cognitius, afectius i conceptuals (prejudicis) que poden ser persistents, tot i la variabilitat del caràcter.
D'altra banda, la personalitat té tres aspectes importants (Eysenck):
  • Extraversió/introversió, és la dimensió relacional.
  • Estabilitat o inestabilitat (ansiett, neuroticisme) emocionals.
La combinació de tots dos marca la diferècia entre la salut i la patologia en una personalitat:
  • Extraversió i introversió estables, salut.
  • Extraversió i introversió inestables, patologia.

A partir d'aquí, Eysenck va dissenyar el seu conegut anell



dimecres, 10 de gener de 2018

PSICOLOGIA SOCIAL, UNA INTRODUCCIÓ

La psicologia social estudia la ment, però des d'un punt de vista molt important per a la nostra vida emocional i experiencial: el fet que no som éssers aïllats, que no estem sols, que no creixem sols.
“Un, aventuro, és els llibres que ha llegit, la pintura que ha vist, la música escoltada i oblidada, els carrers recorreguts. Un és la seva infantesa, la seva família, uns quants amics, alguns amors, bastants fastigueigs. Un és una suma minvada per infinites restes. Un està conformat per temps, aficions i credos diferents” (Sergio Pitol).
La nostra vida és una construcció social, o intersubjectiva, o simplement gira al voltant d'una construcció social a la qual s'acomoda amb èxit o no. És així perquè en el medi on creixem ja trobem:
  • Una cultura, una llengua en boca dels altres.
  • Valors establerts pels altres.
  • Creences i mites sostinguts pels altres.
  • Costums venerats pels altres.
  • Una percepció col·lectiva vers les altres cultures (prejudicis).
Tot això està ahí quan venim al món, i influeix en la nostra identitat personal perquè no podem evitar creure que tot això forma part de la natura, ben bé fins que no tenim certa consciència no podem evitar creure que són coses naturals.
Aquest és el cap de treball de la psicologia social, més enllà de la ment individua. És l'àmbit de les relacions interpersonals, de la interacció social.


DOCUMENTAL SOBRE FREUD


Auto Cad Tutorials