Entradas

Mostrando entradas de mayo, 2018

DIKE, JUSTICIA

Esta palabra griega suele traducirse por justicia, pero tuvo otros sentidos, como camino , senda , es decir, "camino que habitualmente sigue la conducta de cierta clase de gente, o el curso normal de la naturaleza". Este sentido arcaico no conlleva asociación alguna con ideas   como rectitud u obligación , sino simplemente remite a el camino que se suele seguir en determinados casos , “lo que se espera de una persona”, “lo normal”, “el curso habitual de las cosas”, o “el proceso normal de los acontecimientos”, de una enfermedad, por ejemplo, como aparece en una cita de Hipócrates, al referirse al curso de la dike . En la Odisea hay también referencias a la dike de los señores y la dike de los siervos , lo que se espera de ellos.  Así, pues, el significado de dike ha sufrido algunos cambios a lo largo del tiempo, un deslizamiento desde la idea de curso normal de los acontecimientos , sin connotación moral alguna, hasta los que se espera de una persona en sentido cond

CONCEPTES IMPORTANTS EN NIETZSCHE

Quins són els principals elements del pensament de Nietzsche? Quins són els problemes que es planteja? Es podria dir que per a Nietzsche, el principal problema és que la filosofia ja no és planteja els veritables problemes de la vida: la mort, la solitud; més aviat, els amaga sota un munt de conceptes que són il·lusions i esperances irreals. La veritable tasca de la filosofia ha de ser recuperar la realitat, desemmascarar-la, treure-li el vel, deixar a la vista totes les ficcions amb què el subjecte conviu. La filosofia de Nietzsche és una reflexió sobre la pèrdua de valor de la vida sota el pes de la moral cristiana, és a dir, una reflexió sobre el nihilisme de la seva pròpia època. Per a Nietzsche, la cultura occidental ha menyspreat els impulsos vitals per por de la vida mateixa, els ha tapat amb idees de transcendència, com la raó, el món de les idees, Déu, el progrés, l’Estat. Són elements que s’han fet servir per desvalorar la vida. La vida, però, és el valor màxim, res no

EL CONTEXT DE NIETZSCHE

La figura de Nietzsche s’emmarca en la crisi dels valors il·lustrats de mitjans dels segle XIX, com a reacció davant l’excés d’optimisme del positivisme i liberalisme en la societat industrial. Aquest corrent crític posa en qüestió la validesa de la idea de progrés i altres conceptes centrals en la modernitat: subjecte, consciència, objectivitat, món, realitat, raó, racionalitat i llibertat, veritat, ciència, Estat. Si aquests conceptes no són vàlids, potser la història del pensament occidental és la història d’un error. La tradició occidental respon, segons Nietzsche, a un impuls racionalista basat en la voluntat de veritat . Aquesta voluntat que cerca la primacia de la raó i en la seva aplicació a tots els camps de l'activitat humana, ha permès als homes occidentals assolir diverses fites: La crítica racional i la superació de les supersticions i del pensament ancorat en el mite. Això és va iniciar ja amb el pas del mite al logos, entre els presocràtics. Superar

GENEALOGÍA DE LOS CONCEPTOS GRIEGOS

Imagen

LA FILOSOFÍA, CONOCIMIENTO INTERDISCIPLINARIO

Imagen

EL MUNDO ENTRE HERÓDOTO Y PTOLOMEO

Imagen

CONQUISTAS ALEJANDRINAS

Imagen

LAS IDEAS INNATAS DE DESCARTES

Las ideas innatas son contenidos puros de la mente (sin la interferencia de los sentidos o la imaginación). Los contenidos puros son aquellos que no pueden ser fruto de los sentidos: alma, Dios, causa, sustancia, etc. Su origen no puede atribuirse a un principio externo al yo. Descartes otorga validez a tales conceptos puros desde el principio, ya que desconfía de los sentidos. Pero en el momento en que comienza a indagar en el interior de su mente y descubre tales contenidos, tampoco puede apoyarse en nada más que el cogito . La reflexión cartesiana no puede trascender el propio yo, de modo que esas ideas puras o innatas que Descartes encuentra en su mente de forma más o menos espontánea sólo pueden atribuirse a la propia razón, al pensamiento en sí mismo. Así, pues, las ideas innatas son contenidos de la razón, forman parte del bagaje racional humano. Con ese bagaje no nos representamos imágenes sino que se hacen inteligibles objetos no imaginables, a los que Descartes llamará i

DOS DILEMAS ÉTICOS

Imagen
FUENTE: Martin Cohen, 101 dilemas éticos  (Madrid, Alianza, 2012)  

LA CONSCIÈNCIA MORAL

Imagen

LA LIBERTAD INTERIOR, SEGUN VICTOR FRANKL

Imagen
FUENTE: Victor Frankl, El hombre en busca de sentido  (1946)

LLIBERTAT D'ACCIÓ I D'ELECCIÓ

La llibertat consisteix a tenir la possibilitat d'escollir entre diverses alternatives de forma efectiva. No sóc lliure si no puc passar perquè una gran pedra ocupa tot el camí; he de recular. Sóc lliure si puc escollir, si puc fer el que vull. Ara bé, cal distingir entre: Llibertat d'acció o externa: aquella que fa referència a la possibilitat d'actuar sense impediments o coaccions, com a llibertat de fer, en un sentit material. És la llibertat externa que equival a les llibertats jurídiques o polítiques com la independència personal, la iniciativa individual, llibertats de moviment, sobre el propi cos, de consciència, d'expressió, d'associació, de participació política, de culte, etc. La trobem limitada pel dany als altres, o a la llibertat aliena. Puc fer el que vulgui sempre que no faci mal als altres o limiti la seva pròpia llibertat (diria John Stuart Mill). Llibertat d'elecció o interior: reflexió sobre la pròpia voluntat, quan ens demanem si a