PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

diumenge, 27 de maig de 2018

CONCEPTES IMPORTANTS EN NIETZSCHE


Quins són els principals elements del pensament de Nietzsche? Quins són els problemes que es planteja? Es podria dir que per a Nietzsche, el principal problema és que la filosofia ja no és planteja els veritables problemes de la vida: la mort, la solitud; més aviat, els amaga sota un munt de conceptes que són il·lusions i esperances irreals. La veritable tasca de la filosofia ha de ser recuperar la realitat, desemmascarar-la, treure-li el vel, deixar a la vista totes les ficcions amb què el subjecte conviu.
La filosofia de Nietzsche és una reflexió sobre la pèrdua de valor de la vida sota el pes de la moral cristiana, és a dir, una reflexió sobre el nihilisme de la seva pròpia època. Per a Nietzsche, la cultura occidental ha menyspreat els impulsos vitals per por de la vida mateixa, els ha tapat amb idees de transcendència, com la raó, el món de les idees, Déu, el progrés, l’Estat. Són elements que s’han fet servir per desvalorar la vida.
La vida, però, és el valor màxim, res no té més valor que la vida. Això és el vitalisme. Però la cultura occidental ho ha amagat durant el seu desenvolupament històric, des de Sòcrates. Tanmateix, quan la modernitat entra en crisi, aquests valors que han servit per tapar la realitat cauen en descrèdit i el resultat és aquest: no es pot recuperar el valor de la vida, amagat durant segles, així que no hi queda res sinó negació i consciència de l’artificialitat de tot. Això és el nihilisme, avançat pel romanticisme de Leopardi i rematat per Schopenhauer. Ambdós són pessimistes radicals, però incapaços de superar el seu nihilisme estèticament, i per això Nietzsche els pren com a referents, per superar-los.
Aquest nihilisme és, segons Nietzsche, reactiu: menysprea la vida, creu en el no-res, s’obstina en la mort (ja des de Sòcrates).
Nietzsche proposa una sortida necessàriament nihilista, però activa: una crítica radical dels valors morals, de les grans veritats que són ficcions (sospita). Ja no podem creure en això, sinó en:
  • La realitat de les coses materials en la seva singularitat, que són captades des de la subjectivitat de l'observador, que no pot anar més enllà. Els fets no passen segons un propòsit o un sentit trascendent, no hi ha evolució, ni cadena causal eterna (la Gran Cadena de l'Ésser, de Lovejoy). Els fets són únics en un fons d'opocició de forces i discontinuïtat.
  • L’afirmació de la vida. La vida és un valor autèntic, amb les seves contradiccions.
  • Només hi ha instints, forces anàrquiques en pugna (Heràclit), esdeveniments particulars, captades vivencialment com a intuïcions, no com a conceptes (interessant ús de la intuïció, comparant amb Descartes).

Aquests són els puntals ontològics del pensament de Nietzsche.
Cal considerar, a més, els següents aspectes importants, que desenvoluparem més endavant:
  • Nietzsche té formació com a filòleg clàssic, cosa que no és incompatible amb la reflexió filosòfica sinó que li permet donar una nova llum sobre l’anàlisi filosòfica.
  • Fa també una reflexió crítica sobre la cultura. Postula la idea del sentit tràgic de la vida. Ho relacionem amb el llibre El naixement de la tragèdia (1872).
  • Nietzsche realitza una crítica del llenguatge, de l’ús del llenguatge, per arribar a la sospita que la racionalitat és una ficció lingüística i antropològica. Ho relacionem amb el text Sobre veritat i mentida en sentit extra-moral (1873). Aquest llibre relativament curt és una descripció i anàlisi de la formació de la cultura humana, presentada com a muntatge imaginari, construcció humana (antropològica), una boira que ens fa pensar que coneixem el món i podem tenir una visió transcendental del que som i fem, encara que només coneixem formes creades per nosaltres en comptes de veritats pures. El llenguatge disfressa la realitat, mitjançant una convenció (pacte) que ratifiquen els homes febles per viure en pau, mentre que els forts són capaços d’assumir que la realitat i la veritat són inaccessibles, perquè estan per sota del llenguatge i tota subjectivitat; la majoria de nosaltres ens conformem amb aquestes il·lusions de veritats inventades.
  • Nietzsche engega una crítica de la moral, considerant no només el descrèdit de la moral judeo-cristiana en el seu temps, sinó el fet de la caiguda dels valors morals occidentals fruit de la Il·lustració. Proposa una transvaloració dels valors morals. Ho relacionem amb el text Genealogia de la moral (1887), però també amb un anterior, Així parlà Zarathustra (1885).




Auto Cad Tutorials