FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

La principal característica del llenguatge humà és el seu component simbòlic, és a dir, que fem servir una mena de signes per referir-nos a coses, idees, sensacions, etc. La relació entre els signes que fem servir i allò a què es refereixen no és natural, sinó arbitrària i convencional. Per entendre això millor, anem a plantejar els conceptes implicats en aquest assumpte de forma progressiva. Primer de tot hem parlat de signes . Què és un signe? Signe: fenòmen susceptible d'evocar (assenyalar) un altre fenòmen, lingüístic o no, però amb intencionalitat comunicativa: tots els ésser humans comparteixen aquesta característica mental, la seva intencionalitat comunicativa, el voler dir, voler assenyalar, voler entendre el que reben com a missatge. La relació entre els dos fenòmens no és natural sinó convencional, és a dir, que hi ha un acord públic sobre la significació d'un signe, sobre allò que representa. En aquest sentit hi ha dos tipus de signes: els icònics ...

A més de tot això, cal tenir present alguns aspectes més: Cal veure totes les possibilitats d'aplicació del concepte, la seva extensió o denotació (allà on es pot aplicar el concepte, la seva semàntica, allò que podem assenyalar) i la seva intensió o connotació (possibles significats derivats del l'ús pragmàtic del concepte). Pensem en exemples més complexos que el de bicicleta , per exemple, mare , que té una significat denotatiu evident (dona que té un fill o més), i altres significats connotatius, tot el que la paraula mare ens pot suggerir personalment. Si el concepte que hem de definir està immers en un text, hem d'esbrinar la seva relació amb el text: si parla de la idea d'ànima en un text de Plató, la seva definició segons el text no seria la mateixa que si parlés de l'ànima en un text de Demòcrit o de Descartes. Es tracta de definir idees per descriure i diagnosticar els problemes que detectem, per explicar-los i satisfer totes les qüestions...

Rudolf Carnap (1891-1970) huyó de la Alemania nazi en 1935, para refugiarse en Estados Unidos. Estudió física y matemáticas en Jena, y después de la I Guerra Mundial estuvo en la Universidad de Berlín, donde Einstein era profesor. En la Universidad de Viena asiste a las clases de Frege sobre lógica matemática. Interés por la física, su tesis doctoral versará, interrumpida por la guerra, sobre el comportamiento de los electrones. La termina en 1921. ese año entra en contacto por carta con Bertrand Russell. A partir de 1923 entra en contacto con el Círculo de Viena, a través de Moritz Schlick. En 1924 da clases en la Universidad de Viena. Reconoce las influencias de Mach, H. Poincaré, Russell y Whitehead. Asiste a las reuniones del Círculo de Viena hasta 1931, año en que se traslada a Praga. Edita en Viena la revista Erkentnis , órgano oficial del Círculo. Carnap será exponente de la versión más radical del Círculo contra la metafísica y contra Heidegger (fenomenología), en la q...