Entradas

Mostrando entradas de marzo, 2016

NIETZSCHE I LA CRÍTICA DE LA CULTURA

La crítica de la cultura en El naixement de la tragèdia  (1872) “La història racional d’Occident és un acte de traïció a la unitat vital que representava la tragèdia grega”, diu Nietzsche. En la tragèdia clàssica (Sòfocles, Esquil) hi havia una unitat basada en l’equilibri de dues forces antagòniques: La força apol·línia: equilibri, ordre harmonia, serenitat, raó, límit, virtuts (Apol·lo). La força dionisíaca: embriaguesa, excés, passió, fecunditat, matèria indiferenciada, caos, intuïció, vida (Dionisos). L’evolució de la tragèdia grega condueix fins a la separació d’aquestes forces i el predomini d’una d’elles, l’apol·línia, en mans d’Eurípides: dóna prioritat a l’ordre sobre el caos, etc. La tragèdia mor quan la dialèctica Apol·lo-Dionisos no es desferma entre l’obscè i l’escenari (cor), sino entre l’escenari i el públic, quan s’expressa el que el públic necessita sentir, quan el cor deixa de cantar les veritats profundes. Per a Nietzsche, Sòcrates és el

DOS PELÍCULAS IMPRESCINDIBLES SOBRE LOS NAZIS

El hundimiento  (2004), en versión original subtitulada. La solución final (Conspiracy, 2001) , doblada al castellano. 

RESUM DE LA TEORIA DE L'EVOLUCIÓ DE DARWIN

La teoria de l'evolució intenta explicar la diversitat i a la vegada semblança de les restes fòssils que podem trobar, considerant que la teoria alternativa, la creació particular de cada espècie, no respon adequadament a aquesta diversitat i a la vegada semblança. Primer cal fer un repàs als antecedents de la teoria de l'evolució, perquè Darwin no va ser el primer a suggerir-la. Empèdocles, que va introduir el concepte d’evolució en quatre estadis, referint-se als éssers vius, i una teoria de la supervivència dels éssers adaptats, que es pot considerar com a precedent del darwinisme (Kirk & Raven, fragments 442-447, especialment aquest últim, que pertany a la Física d’Aristòtil (II 8, 198 b 29). Aristòtil proposa la teoria de la immutabilitat de les espècies, considerant que tota la natura és un sistema jeràrquic on l'ésser huma ocupa el lloc més alt. Charles Bonnet (1720-1793):  ampliació . James Burnett (Lord Monboddo) (1714-1799):  ampl

NIETZSCHE: UN PUNT DE PARTIDA

La figura de Nietzsche s’emmarca en la crisi dels valors il·lustrats de mitjans dels segle XIX, com a reacció davant l’excés d’optimisme del positivisme i liberalisme en la societat industrial. Aquest corrent crític posa en qüestió la validesa de la idea de progrés i altres conceptes centrals en la modernitat: subjecte, consciència, objectivitat, món, realitat, raó, racionalitat i llibertat, veritat, ciència, Estat. Si aquests conceptes no són vàlids, potser la història del pensament occidental és la història d’un error. En tant que Nietzsche s’incorpora a aquesta línia de reflexió, se’l considera part de l’anomenada “escola de la sospita” junt a Marx i Freud (més informació, en aquest enllaç a  escola de la sospita ). Quins són els principals elements del pensament de Nietzsche? Quins són els problemes que es planteja? Es podria dir que per a Nietzsche, el principal problema és que la filosofia ja no és planteja els veritables problemes de la vida: la mort, la solitud; més aviat

CRONOLOGIA DE LES OBRES DE NIETZSCHE

1869   Homer i la filologia clàssica 1870   Sòcrates i la tragèdia 1872   El naixement de la tragèdia 1873   Sobre veritat i mentida en sentit extramoral ( comentari ) 1878   Humà, massa humà 1881   Aurora 1882   La gaia ciència 1882-1885    Així parlà Zarathustra 1887   La genealogia de la moral 1888   L’Anticrist 1889   Ecce homo

BREU BIOGRAFIA DE NIETZSCHE (1844-1900)

Imagen
Nietzsche va néixer en la casa parroquial de Röcken, un poble de Sajonia, fill del pastor protestant. Això va condicionar la seva educació: un ambient severament religiós, purità i provincià. El pare va morir quan Friedrich només comptava amb cinc anys, i aleshores va quedar sota la tutela de la mare, filla també d’un pastor protestant, la seva germana gran, Elisabeth, l’àvia, una tieta i una serventa. Aquest ambient familiar tan feminitzat condicionarà la vida del infant Nietzsche i explica bona part del tarannà del Nietzsche madur. Nietzsche en 1861 El jove Nietzsche va ser un estudiant model, aplicat, tranquil i disciplinat. Va seguir estudis superiors en Bonn, on va cursar teologia i filologia clàssica. Va seguir cursos d’aquesta darrera en Leipzig, sota el magisteri de Ritschl. A aquesta època, al voltant de 1865 i 1869, pertanyen les seves primeres amistats intel·lectuals: s’identifica amb Schopenhauer, Schumann i Wagner, i coneix Erwin Rohde, amb qui mantindrà una re

BREU BIOGRAFIA DE CHARLES DARWIN

Imagen
Charles Darwin (1809-1882) és el principal formulador de la teoria evolucionista moderna. Aquesta teoria implica un canvi en la concepció de l’ésser humà, abans condicionada per la idea d’una creació directa, obra de Déu. L’home, com a fill de Déu, adquiria un estatus ben diferent si en realitat esdevenia fill de la natura, fill d’un mico. Seguidament exposem alguns elements biogràfics importants. Darwin va ser estudiant de medicina, carrera que va abandonar per manca de vocació, i aleshores els seus interessos van orientar-se vers les ciències naturals. El jove Darwin En 1831 s’embarca en el  Beagle , un vaixell d’exploració que havia de fer la volta al Món. Durant aquest viatge recollirà dades i materials que farà servir per formular, anys després, la seva teoria de l’evolució. És en aquest viatge, però, que comença a pensar-hi. D’aquest viatge ha quedat el seu diari, Journal and Remarks (1832-1836), més conegut com Viatge d’un naturalista al voltant del Món .

LA FILOSOFIA DE LA SOSPITA

Es tracta d’una especial actitud filosòfica, així anomenada pel filòsof francès Paul Ricoeur (1913-2005), on es fa palesa la crítica als valors de la modernitat i la Il·lustració, com ara la noció de subjecte, la raó, la llibertat, el progrés, etc. A partir de mitjans del segle XIX, un grup de filòsofs adopta aquesta postura davant la crisi dels valors moderns, malgrat l’èxit aparent de la societat industrial que, no obstant, comporta un alt preu social, algun tipus de misèria que cal denunciar. Paul Ricoeur va introduir la denominació “escola de la sospita” per referir-se precisament a aquest grup de pensadors, el mestres de la sospita: Marx, Nietzsche i Freud. Òbviament, de qualsevol filòsof es pot dir que hi pertany, a l’escola de la sospita, atès que la funció de la filosofia passa essencialment per qüestionar les veritats i els valors acceptats sense una anàlisi prèvia, racional i crítica, sota la sospita que puguin ser un parany, o que amaguin discursos diferents, etc. El que

LA FILOSOFIA HA MORT, VISCA L'EDUCACIÓ FINANCERA

El meu alumne de 1r de batxillerat, Martí S., m'ha fet arribar aquest enllaç a un article molt interessant sobre la fi de l'assignatura de filosofia a secundària. Ja veurem què passa, però potser em preocupa més la implantació a primària de la matèria "educació financera". L'article, signat per Coralí Pagès, ha estat publicat en un diari digital, Crítica. Periodisme d'investigació:  La filosofia ha mort... a les escoles catalanes .

ANTE LA DUDA, NO DESCARTES NADA

Imagen

LOCKE I LES QUALITATS DE LA MATÈRIA

Imagen

GIORDANO BRUNO Y GALILEO

VÍDEOS SOBRE GIORDANO BRUNO Y GALILEO Interrogatorio de la Inquisición Tortura de Giordano Bruno Animación Galileo, de Joseph Losey, en español (1974)

LOCKE I EL DRET A LA REBEL·LIÓ POPULAR

En el capítol 19 del Segon tractat , Locke considera la qüestió de la dissolució del pacte i el risc de rebel·lió (al cap i a la fi, un dret). Qualsevol alteració unilateral del pacte, des d’un govern o una nova instància de poder (un poder invasor, per exemple), equival a una dissolució del pacte inicial. Hi ha, amés, altres formes de dissolució del pacte: Per dissolució del poder legislatiu per la força d’un poder no escollit, que és l’ànima de la societat política, designada pel poble. També pot passar que el poder executiu (monarca) vulgui ocupar el legislatiu i legislar de forma personal, o imposar-li condicions o treure-li atribucions que li corresponen, o lliurar-lo en mans d’un poder estranger. Finalment, podria haver negligència del monarca en les seves funcions, de manera que la societat cau en l’anarquia. En aquests casos, generalment responsabilitat del monarca, els homes queden lliures d’una autoritat que ja no els representa.

LOCKE I EL PACTE SOCIAL, AMPLIACIÓ

En el capítol 8 del Segon tractat , Locke analitza l’inici de les societats polítiques mitjançant el pacte o contracte social (teoria contractualista). El punt de partida és l’estat natural, on els homes són lliures, iguals i independents, i poden tenir propietats. Pacte entre els homes per unir-se en comunitats, on estableixen uns límits per conviure i protegir-se d’aquells que pretenguin amenaçar-los, sense perdre a llibertat i la resta de drets individuals. D’aquest pacte deriva un cos polític que actuarà sempre amb el consentiment dels homes, d’acord amb la voluntat de la majoria. El poder de la majoria es el poder de la totalitat i s’imposa a tots els membres de la comunitat. Els homes accepten acatar el decrets d’aquest cos polític, és a dir, que accepten cedir a la majoria tot el poder necessari per garantir el funcionament de la comunitat política (com passa en el cas de Hobbes), però sense deixar de ser lliures