PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

dilluns, 28 de març de 2016

RESUM DE LA TEORIA DE L'EVOLUCIÓ DE DARWIN

Primer cal fer un repàs als antecedents de la teoria de l'evolució, perquè Darwin no va ser el primer a suggerir-la.
  • Empèdocles, que va introduir el concepte d’evolució en quatre estadis, referint-se als éssers vius, i una teoria de la supervivència dels éssers adaptats, que es pot considerar com a precedent del darwinisme (Kirk & Raven, fragments 442-447, especialment aquest últim, que pertany a la Física d’Aristòtil (II 8, 198 b 29).
  • Charles Bonnet (1720-1793): ampliació.
  • James Burnett (Lord Monboddo) (1714-1799): ampliació.
  • Positivisme i Herbert Spencer (1820-1903). A partir de les idees de Comte, Spencer va posar en circulació en Anglaterra una versió de l’historicisme positivista que enllaça amb el concepte d’evolució biològica, avançant fins i tot la idea de supervivència dels més aptes.
  • Jean Baptiste Lamarck (1744-1829) ha via estat l’autor de la Filosofia zoològica (1809), on va separar els regnes vegetal i animal en dues formes que havien sortit de la mateixa matèria per generació espontània, però que després segueixen línies evolutives separades i impulsades per la necessitat d’adequar-se al medi, desenvolupant canvis que després es transmeten per herència. Aquesta teoria va ser vigent fins a l’establiment del darwinisme.
Darwin va reformular la teoria lamarckiana amb dades empíriques fruit dels seus viatges, i aporta un element clau: el concepte de selecció natural, complement necessari perquè l’adaptació al medi sigui motor de l’evolució, ja que només amb l’adaptació no es pot explicar tot el procés: la selecció permet descartar de la línia evolutiva aquells canvis que no són adaptatius.
Els elements principals de la teoria de l’evolució de Darwin són:
  • Tots els éssers vius participen d’un avantpassat comú.
  • La variabilitat és present en totes les formes de vida (principi expansiu).
  • L’herència transmet les formes orgàniques similars d’una generació a la següent (principi conservador).
  • En el món orgànic, la lluita per la supervivència en un entorn ple de canvis genera alteracions orgàniques d’adaptació als canvis (variabilitat), que permeten la supervivència dels individus que han patit aquestes alteracions exitoses, per la qual cosa, els fills d’aquests que s’han adaptat hereten aquells canvis que han tingut èxit (conservació). Això, i no una altra cosa, és la selecció natural. La selecció determina les variacions que suposen avantatges als subjectes en un determinat entorn, avantatges sobre els subjectes que no han variat. D’aquesta manera s’alteren les espècies per una reproducció selectiva natural.

La posició de Darwin respecte de l’ésser humà es pot concretar en aquest fragment:

"L’ésser humà i tots els altres animals vertebrats foren construïts segons el mateix model general, passen a través dels mateixos estadis primitius de desenvolupament i conserven certs trets en comú. En conseqüència, hem d’admetre amb franquesa que tenen un origen comú. Únicament el nostre prejudici natural i aquella supèrbia que dugué els nostres avantpassats a declarar-se descendents de semidéus, ens indueixen a dubtar d’aquesta conclusió."




Auto Cad Tutorials