Entradas

Mostrando entradas de 2018

LOCKE I LA PROPIETAT PRIVADA

La teoria de Locke sobre la propietat privada està formulada en detall en el capítol V del Segon assaig sobre el govern civil (seccions 26-27, 31-34 i 42-51,   lectures PAU ). Al capítol II ja n'havia fet referència, però aquí s'explicarà de forma més detallada. Cal dir que és una teoria justificativa de la propietat privada com a dret natural, necessària per donar fonament a les aspiracions polítiques i socials de la classe emergent que Locke representa, els squires . Cal afegir també que la Revolució anglesa del 1688 ja havia sancionat aquestes idees sobre la propietat, que fins i tot són anteriors al propi Locke, i es poden referir a Aristòtil, Sant Tomàs, etc. Com és que Locke en veu en la necessitat de defensar la propietat privada com a dret natural, quan gairebé tothom ho accepta? El cas és que a mitjans del segle XVII, un grup d'activistes comunistes, els diggers , varen qüestionar els fonaments de la propietat privada des de la llei natural, acceptant només c

LOCKE Y LA PROPIEDAD PRIVADA

Imagen
FUENTE: George Sabine, Historia de la teoría política . Madrid, FCE, 1986.

LOCKE SEGÚN SALVADOR GINER

Imagen
FUENTE: Salvador Giner, Historia del pensamiento social . Barcelona, Ariel, 1975.

LOCKE, TEXTOS SOBRE LA PROPIEDAD PRIVADA

Imagen
Textos correspondientes al libro V de su Segundo ensayo sobre el gobierno civil , según edición de Orbis, Barcelona, 1983, colección Biblioteca de Política, Economía y Sociología.

EL ETERNO RETORNO EN LA GAYA CIENCIA

Imagen

KUNDERA Y EL ETERNO RETORNO

Imagen

RODA DE LES EMOCIONS

Imagen

RESSENYA DELS REFUGIS DEL PENSAMENT

Imagen
Ressenya del meu llibre publicada al diari digital Malarrassa , escrita per Fèlix Pardo. En aquests  enllaç .

EL DILEMA DE LA VAGONETA

Imagen
FUENTE: Martin Cohen, 101 dilemas éticos . Madrid, Alianza, 2012

EL MITE DEL CARRO ALAT, VERSIONS DE 2n ESO

Imagen
AINA ALBA DALIA GALA PAU SABRINA SEBASTIÁN SENSE NOM

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "ELS REFUGIS DEL PENSAMENT"

Imagen
Fitxa del llibre

SOCIOLOGIA DE L'ACCIÓ

Aquest paradigma dóna importància, no als aspectes macro sinó a les experiències quotidianes que són el punt de partida de les reflexions sociològiques. L’orientació aquí és micro i s’estudien les interaccions entre les persones en diferents contexts socials. Des d'un punt de vista epistemològic , el paradigma de l'acció està lligat a una perspectiva humanista del coneixement. La realitat humana és molt diferent de la física, la biològica o la material. La sociologia no ha de buscar l’explicació dels fets, sinó del significat que les persones donen al fets. La investigació té un punt de partida empíric, com el positivisme, però es tracta de saber com les   persones interpreten (donen significat) als fets. L’origen del paradigma es troba en Max Weber . Les accions dels individus i el significat que se’ls dóna van configurant la societat. Weber acceptava també la importància de fenòmens no purament subjectius, per exemple l’impacte de les tecnologies, i compartia algune

LA SOCIOLOGIA DEL CONFLICTE

Agrupa diferents teories sociològiques que analitzen la societat des del punt de vista de la desigualtat, el conflicte i el canvi social. No es tracta d’explicar ni l’equilibri ni la cohesió social sinó la fragmentació social i el conflicte, que són conseqüències de la desigualtat. S’expliquen causes i efectes de les desigualtats econòmiques, de gènere, ètnia, etc. Les estructures socials no fan que la societat funcioni com un tot harmònic, més aviat perpetuen la desigualtat. A la sociologia del conflicte es ressalten les relacions de dominació entre països, grups socials i persones i les estratègies amb les quals els dominadors mantenen la seva posició. Si la sociologia del conflicte estudiés, per exemple, la universitat, es fixaria si segueixen existint i perquè carreres femenines i masculines, la relació jeràrquica entre les diferents estructures de poder intern, la relació de poder entre docnets i estudiants, la procedència social de l’alumnat per saber quants estudiants proce

FUNCIONALISME EN SOCIOLOGIA

La societat és un sistema complex, en el qual les diferents parts encaixen produint equilibri i estabilitat social. Les nostres vides estan orientades segons la direcció de determinades estructures socials (pautes relativament estables de relacions socials): relacions familiars, professionals, educatives, etc., que són comportaments predecibles. Les estructures socials compleixen unes determinades funcions socials (com els òrgans en un cos). El paradigma estructural-funcionalista busca identificar dins la societat noves estructures i funcions, per explicar l'ordre i l'estabilitat. També s'aplica a la psicologia (gairebé tota la psicologia empirista és funcionalista). Des d'un punt de vista epistemològic , el funcionalisme està lligat al positivisme . La ciència és un sistema d’afirmacions sobre el món, lligades lògicament i construïdes a partir de l’observació. En sociologia això vol dir trobar proposicions generals sobre aspectes de la realitat social que es pug

ALTRES MÈTODES DE RECERCA EN SOCIOLOGIA

Mètode hermenèutic La paraula hermenèutica fa referència a la tasca interpretativa dels textos, com ara els mitològics, filosòfics, jurídics, literaris, etc. Interpretar vol dir conèixer el context en què va ser escrit un text, i els problemes que afrontava. Quan la sociologia assumeix aquest mètode, el que vol és arribar a comprendre el sentit de les accions humanes, situar-se dins dels fets en comptes d'observar-los des de fora (com fan els mètodes empiricoanalítics).  Des d'aquest punt de vista, no hi ha fets, sinó interpretacions condicionades pel context, prejudicis que ens permeten donar sentit a la nostra realitat. No només pel context en què s'han produït aquestes accions, sinó també pel context en què seran interpretades, el context de l'investigador, cosa que permetrà un resultat més ric que si seguim un mètode purament observacional. Mètodes criticoracionals Desenvolupat per l'Escola de Frankfurt, a principis del segle XX (Horkheimer, Adorno, B

MÈTODES QUALITATIUS EN SOCIOLOGIA

Treball de camp o observació participant : qui ha d’ investigar viu amb el grup o comunitat que és objecte d’estudi i pot fins i tot prendre part en algunes de les seves activitats. El treball de camp té determinades exigències, l’investigador o investigadora no pot limitar-se a estar present en una comunitat, ha de justificar i explicar la seva presència i guanyar-se la cooperació i la confiança de la comunitat i mantenir-la durant un cert període de temps. Quan s’estudien cultures molt diferents de la pròpia, això pot generar incomoditats. En alguns casos hi pot haver fins i tot perill. El sexe de qui investiga pot ser determinant, alguns grups acceptaran millor homes que dones, per exemple, però determinats ambient sols estaran a l’ abast d’ una dona. També pot haver observació no participant. Les entrevistes (dirigides o no dirigides). Es tracta d'una conversa sobre el tema   objecte d'investigació entre entrevistador i entrevistat. Les preguntes poden ser obertes i

MÈTODES QUANTITATIUS EN SOCIOLOGIA

Pretenen poder tractar matemàticament els diversos fenòmens socials observats, trobar les seves causes i fer generalitzacions a partir de les relacions i correlacions observades en les diferents formes de tractar les dades, segons criteris estadístics (enquestes). La interpretació dels estudis de camp i altres mètodes qualitatius presenta normalment problemes de generalització. ¿Com podem estar segurs que el que succeeix en un determinat context es pot aplicar a altres situacions ? L’enquesta no té aquest problema, consisteix a recollir informació per mitjà de qüestionaris que s'envien per correu o es passen directament a un grup de persones seleccionat, o es poden fer per telèfon. Així com el treball de camp és més apropiat per a estudis en profunditat, les enquestes proporcionen una informació menys detallada, però que, amb un marge de confiança, s’aplica a un àrea extensa. Les enquestes s’utilitzen molt pels avantatges que ofereixen, el

MARX I LA SOCIOLOGIA

Sota aquest aspecte del pensament de Marx trobem al sociòleg que vol explicar les estructures bàsiques i profundes de la realitat social, com a base de les estructures superficials i més visibles, al llarg de la història humana. Es tracta de fer sortir a la llum aquelles estructures fonamentals amagades (les relacions de producció, l'explotació, l'alienació), emmascarades per les estructures superficials (la ideologia, la cultura, la família, els sistemes polítics, educatius, etc.). Per això Marx és considerat un filòsof de la sospita . Pensa que les idees dominants de cada època han estat sempre les idees de la classe dominant, que imposa la seva ideologia o interpretació del món sobre la resta de les classes inferiors (allò que ell anomena falsa consciència ). En el seu temps, els partidaris del capitalisme neguen l’existència del conflicte i veuen tota l’organització social com a “natural” i producte de les diferents aptituds individuals. Des del punt de vista de Marx, el

MARX Y LAS TESIS SOBRE FEUERBACH

Imagen
FUENTE: Salvador Giner, Historia del pensamiento social . Barcelona, Ariel, 1975, págs. 455-457.

UN CUENTO SOBRE LA IMPOTENCIA

Imagen
CUENTO DE JORGE BUCAY, EN DÉJAME QUE TE CUENTE

EJEMPLO DE ENCUESTA DE OPINIÓN

Imagen

LA OBSERVACIÓN EN SOCIOLOGÍA

Imagen

INVITACIÓN A LA SOCIOLOGÍA

Imagen

ALCANCE DE LA SOCIOLOGÍA

Tipos de sociología: la microsociología : estudia los grupos pequeños, elementales la macrosociología : estudia las colectividades grandes, incluso supranacionales las sociologías aplicadas : estudian un aspecto concreto de la vida social: la sociología del trabajo la sociología del ocio la sociología urbana la sociología rural la sociología política la sociología económica la sociología jurídica la sociología de la religión la sociología de la educación la sociología del arte la sociología de la ciencia la psicología social la sociología de la familia la sociología del comportamiento desviado la sociología de los mass media la ecología humana la sociología de los movimientos sociales, etc. Cualquier aspecto de la vida social puede ser objeto de una sociología.

CARTOGRAFÍAS 2

Imagen
EN EL AIRE, EN NÚMERO 2 DE CARTOGRAFÍAS. REVISTA DE PENSAMIENTO ENLACE

CÓMO ES LA REALIDAD, SEGÚN PARMÉNIDES

Para Parménides, lo que es debe ser una masa inmutable, inmóvil, de una sola forma o clase de sustancia que permanece quieta eternamente _a pesar de que la realidad no parece ser así, no aparente ser así. En el texto del poema, la diosa describe lo que es según estas caracterizaciones: No es nacido, es imperecedero. Nunca se hace, y nunca perece. Entero igual, sin muda. Bien acabado. Nunca ni fue ni será. Ahora es todo a la una. Uno en sí mismo y continuo. "Lo que es ha de serlo de todo en todo o no serlo" O es o no es, pero la Justicia juzga que hay que dejar la sin nombre ni idea . Si se hizo lo que es, no lo es; y si un día va a serlo, tampoco. No es divisible, pues es igual a todo entero. Es de su ser todo lleno, todo continuo. Siendo lo mismo, en lo mismo quedando, yace en sí mismo. Yace en prisiones irrompibles. García Calvo se centra en esta última afirmación del poema: yace en prisiones irrompibles , importante para é