LA SOCIOLOGIA DEL CONFLICTE

Agrupa diferents teories sociològiques que analitzen la societat des del punt de vista de la desigualtat, el conflicte i el canvi social. No es tracta d’explicar ni l’equilibri ni la cohesió social sinó la fragmentació social i el conflicte, que són conseqüències de la desigualtat. S’expliquen causes i efectes de les desigualtats econòmiques, de gènere, ètnia, etc.

Les estructures socials no fan que la societat funcioni com un tot harmònic, més aviat perpetuen la desigualtat. A la sociologia del conflicte es ressalten les relacions de dominació entre països, grups socials i persones i les estratègies amb les quals els dominadors mantenen la seva posició. Si la sociologia del conflicte estudiés, per exemple, la universitat, es fixaria si segueixen existint i perquè carreres femenines i masculines, la relació jeràrquica entre les diferents estructures de poder intern, la relació de poder entre docnets i estudiants, la procedència social de l’alumnat per saber quants estudiants procedeixen de famílies amb pocs recursos o minories, etc. Alguns dels sociòlegs d’aquestes escoles tenen com a objectiu reduir o fer desaparèixer les desigualtat socials.

Un pioner de la sociologia del conflicte és Karl Marx.

Des d'un punt de vista epistemològic, el paradigma del conflicte està lligat al realisme i a la pràctica (en Marx es pot apreciar a les Tesis sobre Feuerbach, sonbre tot la I, II i XI: enllaç). La ciència és un conjunt de teories desenvolupades per entendre un problema determinat. L’evidència empírica no és determinant ja que els fets poden tenir diferents significats. Segons aquesta perspectiva, cal construir explicacions sòlides a partir de conceptes teòrics. La creació per Marx del concepte Mode de Producció (la forma en què una societat està organitzada per a produir béns i serveis) li va servir per explicar el funcionament real (estructures profundes) del capitalisme i de l’ economia en general.

La crítica que se li pot fer al paradigma del conflicte rau en què oblida els mecanismes que afavoreixen la integració i la pau social: valors compartits, interdependències; també que la seva objectivitat està contaminada per les seves idees polítiques. Els sociòlegs del conflicte han respost a aquesta última crítica dient que és impossible una ciència lliure en absolut de valors i que qualsevol paradigma sociològic té implicacions polítiques, encara que no ho reconegui, particularment les de Spencer i el mateix Comte. Tota activitat científica està carregada d'ideologia.