PARA VIVIR BIEN

"Pero los oligárquicos no dicen lo más importante: si los hombres han formado una comunidad y se han reunido por las riquezas, participan de la ciudad en la misma medida en que participan de la riqueza, de modo que el argumento de los oligárquicos parecería tener fuerza (pues no es justo que participe de las cien minas el que ha aportado una igual que el que ha dado el resto, ni de las minas primitivas ni de sus intereses). Pero los hombres no han formado una comunidad sólo para vivir, sino para vivir bien." Aristóteles, Política III 9

dissabte, 3 de novembre de 2018

SOCIOLOGIA DE L'ACCIÓ


Aquest paradigma dóna importància, no als aspectes macro sinó a les experiències quotidianes que són el punt de partida de les reflexions sociològiques. L’orientació aquí és micro i s’estudien les interaccions entre les persones en diferents contexts socials.
Des d'un punt de vista epistemològic, el paradigma de l'acció està lligat a una perspectiva humanista del coneixement. La realitat humana és molt diferent de la física, la biològica o la material. La sociologia no ha de buscar l’explicació dels fets, sinó del significat que les persones donen al fets. La investigació té un punt de partida empíric, com el positivisme, però es tracta de saber com les  persones interpreten (donen significat) als fets.
L’origen del paradigma es troba en Max Weber. Les accions dels individus i el significat que se’ls dóna van configurant la societat. Weber acceptava també la importància de fenòmens no purament subjectius, per exemple l’impacte de les tecnologies, i compartia algunes de les idees de Marx sobre els conflictes; però dóna molta més importància a les idees (creences i valors) que orienten les accions dels individus i dirigeixen el desenvolupament social, deixant de banda la força de les estrcutures materials de la societat (sistema productiu). La societat moderna seria, sobre tot, el producte d’una nova manera de pensar. Weber va utilitzar molt el mètode comparatiu, comparava societats a traves dels temps i amb altres societats: política, societat, economia.
Una altra teoria vinculada a aquest paradigma l'interaccionisme simbòlic, desenvolupat a partir de l’obra de George H. Mead (1863–1931). Explica com les persones van construint la seva pròpia identitat i definint-se a elles mateixes mitjançant les experiències socials i les interaccions amb altres persones: una societat és el producte o resultat de les interaccions quotidianes de les persones, que van definint o dotant de significat el món que les envolta.
Un enfocament proper és el “dramàtic”: les persones són com actors o actrius que desenvolupen papers socials.
Un altre enfocament és el de la negociació: els individus interaccionen arribant a acords que els reporten algun benefici.
La crítica que es pot fer a aquests tipus de teories de l'acció és que hi ha el perill de perdre de vista la influència de les variables estructurals. Cal tenir present que la societat consisteix bàsicament en individus que estan en contacte i interactuen, i que els enfocaments micro ajuden a entendre com els individus creen i recreen la societat, però no podem oblidar el component macro.


Auto Cad Tutorials