FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

 

  FUENTE: La historia del mundo en mapas . Editorial Susaeta

He expuesto aquí el argumento para recordar al lector que las teorías filosóficas, si son importantes, pueden revivir en nueva forma después de ser refutadas en la forma originalmente manifestada. Las refutaciones son raras veces definitivas; en la mayoría de los casos sólo son el preludio de ideas más afinadas. Bertrand Russell, Historia de la filosofía occidental (1945) Es tracta de veure que en el procés filosòfic (problematitzar-conceptualitzar-argumentar) intervenen diversos factors que configuren l'anomenada actitud filosòfica : curiositat per mirar el món interrogativament, sentit crític per trobar problemes en el món i en les explicacions rebudes sobre el món, i la imaginació filosòfica per proposar solucions d'acord amb uns procediments racionals. En aquest procés és tan important saber fer preguntes problemàtiques com saber generar respostes, però el més important de tot rau en fer que el cicle de la filosofia no s'aturi a la primera resposta tro...

Prólogo del libro de Arthur C. Danto, Qué es filosofía  (Madrid, Alianza Editorial, 1976), donde compara el aprendizaje filosófico con dos actividades intelectuales al alcance de todos. Primer de tot ens parla de la paradoxa del mapa-regió: un mapa ha de ser diferent de la regió que representa, per poder representar-la i ser-ne una guia útil. La filosofia, tanmateix, no pot ser representada en una guia o mapa que ens digui què és la filosofia i com és fa servir. Cal fer filosofia per saber què és, encara que comencem a fer filosofia sense saber-ne. Ens hem d'endinsar en el bosc sense mapa, i perdre'ns. Aprendre a filosofar és un procés semblant a aprendre a llegir, que és fa sense saber-ne, tantejant el terreny. Només així podrem aprendre a llegir, llegint (malament al començament, millorant amb la pràctica). Així aprenem a fer filosofia, posant-nos a fer filosofia, activant les competències que constitueixen la base de l...

Restes fenícies a Lanzarote (Canàries)

LES GUERRES MÈDIQUES LA LLIGA DE DELOS LA GUERRA DEL PELOPONÈS

EMPÚRIES

ACRÒPOLIS D'ATENES L'ÀGORA D'ATENES

GRÈCIA EN EL MEDITERRANI EL RELLEU DE GRÈCIA LES PRINCIPALS CIUTATS DE LA GRÈCIA ANTIGA Les ciutats més importants són a prop de la costa, perquè el mar és la principal font de recursos per als primers habitants de Grècia. HOMER ELS INVASORS DE GRÈCIA Aquestes invasions formen part d'un moviment més gran: els pobles indoeuropeus invaeixen tota Europa i l'Àsia Central, des de l'Índia fins a la Península Ibèrica. Els aqueus s'estableixen al sud dels Balcans, a Grècia. Parlen una llengua que escriuen amb una alfabet anomenat Linial B, que és l'antecedent del grec clàssic i del modern. Uns exemples d'escriptura en Linial B Alice Kober, la científica que va desxifrar l'escriptura Linial B Si sumem aquestes invasions (primer els aqueus i després els doris) als condicionaments inicials del teritori, el clima i les influències culturals, tindrem una idea de quin és el punt de partida d'aquesta històr...