FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

En el siglo XVII, la distribución escolar que regía entre los jesuitas se basaba aún según el esquema de los ejércitos romanos: centurias divididas en grupos de diez o decurias. Pero a partir del siglo XVIII, “sobre todo a partir de 1762, el espacio escolar se despliega en delineamientos obligatorios” para procurar: homogeneidad en la clase; elementos individuales, dispuestos uno al lado del otro; hileras o filas en clase, formando pasillos; alineamiento de los grupos por edad; sucesión de las materias enseñadas, según orden de dificultad creciente.  Cada individuo se mueve a lo largo de esta múltiple parrilla de elementos según su edad, rendimiento, conducta, méritos, etc.  Innovación: se crea un puesto serial que permite superar los inconvenientes del sistema anterior: cada alumno ocupa un lugar, lo que facilita el control de cada cual y del grupo a la vez. Nueva economía del tiempo de aprendizaje, la escuela concebida como una máquina, una máquina de enseñar y de aprender (...

L’efectista ‘La bola negra’ Els Javis construeixen una història que prioritza emocionar i seduir amb certa desmesura estètica i narrativa que acaba resultant forçada   Per Manel Haro per a Llegir.cat, octubre de 2026 Em commou veure que la cultura continua creant   fenòmens   dels quals més o menys tothom en parla o n’ha sentit a parlar, que la societat no és del tot aliena a una bona història que ha colpit milers de persones.   La bola negra , la pel·lícula d’ Els Javis , va arribar a les sales de cinema sent un fenomen, gràcies al premi a la Millor Direcció al festival de Cannes i al fet de ser la pel·lícula seleccionada per representar a Espanya als Oscars. Javier Ambrossi i Javier Calvo  presenten una història que vol ser monumental, desmesurada en la seva narrativa i estèticament atractiva. Parteix d’una obra inacabada de García Lorca,  La bola negra , de la qual només es conserven la llista de personatges i quatre ratlles, però també de diversos ...