FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

Kant es refereix a la relació entre subjecte i objecte, és a dir, també, la relació entre experiència i realitat. Els objectes són components dels coneixement. Fora del coneixement no hi ha res que es correspongui amb un objecte. No hi ha objectes independents de la facultat de la representació, a partir de la qual construïm tot coneixement, però no podem constatar cap realitat. Quin és el problema que se'n deriva, d'això? Descartes ja ho va constatar: sospito que les representacions venen de fora de mi, perquè jo no les controlo i, a més, tenen un cert ordre, una regularitat. Per això sembla que hi hagi una realitat exterior, que es manifesta a través dels meus sentits. Kant no accepta aquesta conclusió, una idea de realitat en si oposada al subjecte. Per a Kant, aquesta regularitat no és la manifestació de una realitat externa i independent, sinó que forma part del coneixement, és la manifestació de la forma humana de estructurar el coneixement, una exigència que ve ...

Potser avui és un bon dia per plantejar-se si el nacionalisme és la solució als problemes actuals, com sembla que tothom promet avui, aquí. Barrejar la crisi econòmica amb les aspiracions independentistes no em sembla el millor camí, sinó més aviat una instrumentalització oportunista dels sentiments de molts catalans.  Per a mi, els nacionalismes tenen un inconvenient que és ben fàcil d'explicar: reclamen el dret a la diferència respecte dels de fora (la nació espanyola davant les nacions europees, la catalana respecte de l'espanyola i les altres nacionalitats dela Península), i a la vegada reclamen la unitat interna, és a dir, la negació del dret de diferència dintre del territori que es reclama com a propi (la diferència entre País Basc i Navarra, per exemple, o el dret dels valencians i mallorquins a sentir-se diferents i no formar part d'un porjecte de Països Catalans). Això representa una contradicció en el discurs ideològic del nacionalisme, perqu...

El País , 20 de mayo de 1986. Se celebra en Santiago un seminario dedicado a revisar la actualidad de los estudios aristotélicos.  Diversos especialistas comparten sus  investigaciones en esta reunión. Acuden figuras  como Pierre Aubenque, autor de una obra  capital en los estudios aristotélicos  ( El problema del ser en Aristóteles , 1962,  editada en español por Turus, Madrid, 1981);  Víctor Gómez Pin y Felipe Martínez Marzoa,  entre otros. Interesante el comentario del cronista sobre las referencias realizadas en el encuentro a la relación entre los conceptos de unidad y diferencia , y sus implicaciones en la filosofía cotemporánea  (Deleuze, por ejemplo).