FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

 

La postura de Parmènides sobre com és la realitat ha deixat la qüestió en un carreró sense sortida: si admetem l'ésser com a permanència constant, no podem acceptar ni explicar el canvi que observem en el món, llevat que sigui una il·lusió dels sentits. El pluralisme vindrà a intentar resoldre aquesta situació, tot recuperant el problema típic dels jònics: de què està feta la natura i com es regeix ( stofa , arkhé ), però assumint el plantejament eleàtic, la concepció de l'ésser de Parmènides. Així, doncs, el problema del canvi torna a la taula, però subsidiari de l'ésser immutable de Parmènides. Com podem conciliar un ésser que no admet canvi amb una concepció de la natura que sí, que demana que el canvi no sigui un engany dels sentits? Com conciliar la perspectiva jònica amb la eleàtica? Com va tot això: Punt de partida: l'ésser com a esfera material immutable, contínua i limitada (Parmènides). Els pluralistes fragmenten l'ésser en trossos més pe...