FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

Kant es refereix a la relació entre subjecte i objecte, és a dir, també, la relació entre experiència i realitat. Els objectes són components dels coneixement. Fora del coneixement no hi ha res que es correspongui amb un objecte. No hi ha objectes independents de la facultat de la representació, a partir de la qual construïm tot coneixement, però no podem constatar cap realitat. Quin és el problema que se'n deriva, d'això? Descartes ja ho va constatar: sospito que les representacions venen de fora de mi, perquè jo no les controlo i, a més, tenen un cert ordre, una regularitat. Per això sembla que hi hagi una realitat exterior, que es manifesta a través dels meus sentits. Kant no accepta aquesta conclusió, una idea de realitat en si oposada al subjecte. Per a Kant, aquesta regularitat no és la manifestació de una realitat externa i independent, sinó que forma part del coneixement, és la manifestació de la forma humana de estructurar el coneixement, una exigència que ve ...

L'ESTADI DEL MIRALL, DE JACQUES LACAN Segons explica Alberto Manguel, Lacan diu que hi ha un moment en la nostra primera infantesa, entre els 6 i els 18 mesos, durant el qual ens adonem de la nostra imatge en un mirall i ens hi reconeixem. Encara no tenim una completa funcionalitat  com a persones, encara potser no caminem bé, ni parlem, i ja ens mirem allà, al mirall. Però el més important és això: que en aquesta imatge del mirall veiem més del que hi ha, veiem la il·lusió del que encara no som, un ésser complet.  Així que la pròpia percepció d'aquest infant, el seu primer autoconeixement s'inicia amb un re-coneixement i a la vegada amb un error, la seva recreació imaginària. Font: Alberto Manguel, Una historia natural de la curiosidad . Madrid, Alianza, 2015, pág. 195.

Les diverses teories sobre la realitat que trobem a la història de la filosofia es poden diferenciar en dos branques principals: Materialisme: la nostra experiència del món remet a una realitat material, externa i objectiva (encara que les sensacions siguin subjectives). La realitat són els cossos (corporeitat), amb forma, límits, extensió, fets de matèria (cada corrent filosòfic materialista especificarà com és aquesta matèria i quina relació té amb nosaltres); amb això, el materialisme ha d'explicar què és la ment, quelcom immaterial, en relació amb la materialitat, que generalment s'interpreta com a fruit de la matèria. Problema, explicar la ment i la relació amb el cos:  tot podria ser un estat mental (H. Putnam) ,  problema ment-cos segons Nagel (la xocolata) , i  un cas real . Idealisme o espiritualisme:  la nostra experiència del món és una aparença, dades dels sentits en la nostra ment, però que no corresponen a la realitat. Si neguem la real...