FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

 

Podem parlar de paradigmes, o models, o perspectives en relació als punts de partida previs de la psicologia, i els problemes que afronta al llarg de la seva història, així com els procediments d'investigació. Un paradigma o perspectiva és una manera de veure les coses dintre d'un àrea concreta, sigui la física, sigui la psicologia. És un marc conceptual. Aquests marcs tenen un procés històric, perè en el cas dels més moderns poden entendre's de forma conjunta: biològic, cognitiu, conductista, psicoanalista, etc. Tots ells poden explicar el mateix fenomen i aportar la seva pròpia perspectiva explicativa. MODELS ANTICS: preocupació pel problema de l'ànima. Animisme primitiu, fins a la medicina hel·lenística. MODEL PRECIENTÍFIC: medicina hel·lenística, enfocament empíric i fisiològic, amb la teoria dels humors, Hipòcrates i Galeno. MODEL RACIONALISTA: dualisme en Descartes, problema de la connexió entre el cos i la ment. Investiga el moviment i la percepció. Mecanicisme.

  FUENTE: Clément Rosset, Lógica de lo peor. Elementos para una filosofía trágica .  Barcelona, Barral, 1976.

 

Reseña del ensayo de Ester Astudillo ¿De hombres a dioses? , publicado en Editorial Fleming, en este  enlace .

 

Educar des de l’interès (notes al marge per rellegir ‘Summerhill’) Fa 60 anys de l’edició de 'Summerhill', d’A. S. Neill. Si el seu model segueix sent una excepció arreu del món no és perquè sigui un fracàs, sinó perquè s’ha mantingut fidel al principi pedagògic de l’interès, a les antípodes de la pedagogia instruccional de l’escola tradicional, un model encara força present que assumeix el fet d’educar com un exercici d’imposició de les demandes del sistema social sobre l’individu. ENLLAÇ A L'ARTICLE DE  Fèlix Pardo