PARADIGMES EN PSICOLOGIA

JOSEP PRADAS

Podem parlar de paradigmes, o models, o perspectives en relació als punts de partida previs de la psicologia, i els problemes que afronta al llarg de la seva història, així com els procediments d'investigació. Un paradigma o perspectiva és una manera de veure les coses dintre d'un àrea concreta, sigui la física, sigui la psicologia. És un marc conceptual. Aquests marcs tenen un procés històric, perè en el cas dels més moderns poden entendre's de forma conjunta: biològic, cognitiu, conductista, psicoanalista, etc. Tots ells poden explicar el mateix fenomen i aportar la seva pròpia perspectiva explicativa.


  • MODELS ANTICS: preocupació pel problema de l'ànima. Animisme primitiu, fins a la medicina hel·lenística.
  • MODEL PRECIENTÍFIC: medicina hel·lenística, enfocament empíric i fisiològic, amb la teoria dels humors, Hipòcrates i Galeno.
  • MODEL RACIONALISTA: dualisme en Descartes, problema de la connexió entre el cos i la ment. Investiga el moviment i la percepció. Mecanicisme.
  • ASSOCIACIONISME BRITÀNIC: enfocament introspectiu (empíric, experiència pròpia) per analitzar el problema de la percepció i els estats mentals. Locke, Hume.
  • PSICOLOGIA CIENTÍFICA: enfocament fisiològic, investigació sobre les funcions del cervell humà, intel·ligència i eugenèsia. Teoria de l'evolució humana. Gall, Galton, Broca, Wernicke, etc.
  • PSICOLOGIA EXPERIMENTAL: Wundt, Pavlov.
  • FUNCIONALISME I ESTRUCTURALISME: organicisme, concepte d'estructura. James, Titchener, Gestalt.
  • MODEL BIOLÒGIC: estudia els factors neurobiològics implicats en la conducta i les funcions de la ment. La depressió, per exemple, respon a canvis neuroquímics. Estudi amb pacients amb danys cerebrals accidentals.
  • MODEL CONDUCTISTA: vincles amb el funcionalisme, model de la caixa negra (cibernètic): només contempla els factors estímuls i respostes observables, i considera la conducta com a resultat del condicionament i el reforç (premi, càstig). Pavlov, Watson, Skinner.
  • MODEL COGNITIVISTA: s'ocupa de funcions mentals que el conductisme deixa de banda perquè no encaixen en la seva perspectiva: percepció, memòria, raonament, etc. Són funcions que pertanyen a l'interior de la caixa negra. Interpreten conductes específiques considerant que responen a funcions mentals subjacents.
  • PSICOANÀLISI: model clínic, terapèutic, enfocament no empíric. Freud i ramificacions de l'escola psicoanalítica. Interpreta la conducta, els estats anímics i les seves alteraciones com a resultat de processos inconscients que tener capacitat per influir en la vida conscient.
  • MODEL SUBJECTIVISTA: enfocament pel qual cap captar la situació de cada persona, dintre de cada cultura, entorn socials, etc. Les persones construeixen les seves pròpies realitats, tot i que les persones solen pensar que la seva perspectiva subjectiva és una còpia fidel de la realitat objectiva, i que les altres persones la comparteixen (teoria de la ment). Per exemple, la gent sobreestima el tamany de les monedes de valor, i la gent pobre encara més, tot i que avui les monedes tenen escàs apreci.
  • MODEL HUMANISTA: subjectivista, enfocament terapèutic, centrat en el client. Maslow, Rogers.
  • PSICOLOGIA SOCIAL: subjectivista, aspectes psicològics del procés de socialització, formació de la personalitat, etc.








Comentarios

Publicar un comentario

Deja un comentario, a ser posible relacionado con la entrada. Gracias.

ENTRADAS MÁS VISITADAS EN LA ÚLTIMA SEMANA

CRONOLOGÍA DE LAS OBRAS DE PLATÓN

JOSEP PRADAS
El pensamiento platónico se desarrolla a lo largo de varias etapas, y sus obras pueden clasificarse según ese mismo esquema temático-cronológico. El orden cronológico se puede establecer a través de un análisis del estilo, del cual ha derivado una lista estilométrica, confeccionada bajo el criterio de que la fecha de un texto resulte menos incierta dentro del grupo de libros al que se asigna que entre los grupos diferentes. Este criterio permite a Popper, por ejemplo, colocar el Criton delante de la Apología , saltando las ordenaciones tradicionales, e incluso se dice que Laques  también estaría al principio de la lista (Popper, La sociedad abierta , cap. 3, nota 5). No obstante, aquí presentaremos la lista de las obras platónicas según la ordenación tradicional: 1. Diálogos socráticos   Entre 399 y 393 a. C., Platón escribe influenciado por la memoria de su maestro, Sócrates, muerto en 399. Son los llamados diálogos socráticos o menores, escritos fuera de Atenas y posible
ENTRADAS ANTERIORES

LAS IDEAS INNATAS DE DESCARTES

JOSEP PRADAS
Las ideas innatas son contenidos puros de la mente (sin la interferencia de los sentidos o la imaginación). Los contenidos puros son aquellos que no pueden ser fruto de los sentidos: alma, Dios, causa, sustancia, etc. Su origen no puede atribuirse a un principio externo al yo. Descartes otorga validez a tales conceptos puros desde el principio, ya que desconfía de los sentidos. Pero en el momento en que comienza a indagar en el interior de su mente y descubre tales contenidos, tampoco puede apoyarse en nada más que el cogito . La reflexión cartesiana no puede trascender el propio yo, de modo que esas ideas puras o innatas que Descartes encuentra en su mente de forma más o menos espontánea sólo pueden atribuirse a la propia razón, al pensamiento en sí mismo.  Así, pues, las ideas innatas son contenidos de la razón, forman parte del bagaje racional humano. Con ese bagaje no nos representamos imágenes sino que se nos hacen inteligibles objetos no imaginables, a los que Descartes llamará i
ENTRADAS ANTERIORES

BRANQUES DE LA FILOSOFIA

JOSEP PRADAS
l Història de la filosofia: l'activitat filosòfica no pot prescindir del coneixement de la seva pròpia història, perquè el pensament filosòfic és un cicle de problemes-solucions-problemes, i no pot deixar de referir-se al pensament dels altres en tant que els mateixos problemes dels antics ens preocupen ara, i les antigues solucions ens poden ajudar a pensar-ne de noves. l Metafísica: estudi del problema de la realitat, els primers principis i fonaments d'allò real, de l'ésser i del no-ésser, així com del problema de l'existència, quin és el sentit d'allò real, si és objectiu o merament subjectiu, si podem anar més enllà de la nostra ment. Tradicionalment es coneix com a  filosofia primera . El nom  metafísica  correspon al lloc que un filòsof grec va atorgar als llibres on Aristòtil s'ocupava d'aquesta disciplina, és a dir,  després de la física . è Ontologia: branca de la metafísica que estudia els ens, les coses que són. è Cosmologia: branca que
ENTRADAS ANTERIORES

DESCARTES Y LOS DIFERENTES TIPOS DE IDEAS

JOSEP PRADAS
Al investigar el origen de las ideas, y descubre que estas ideas pueden ser de tres tipos ( Med . III, pág. 134): Adventicias : derivadas de los sentidos, o sensaciones. Pueden ser simples o complejas. Son ideas que parece que nos llegan de fuera de nosotros (de ahí el nombre de adventicias). Sobre ellas Descartes ha lanzado la primera de sus dudas. Los empiristas, en cambio, considerarán que todos los contenidos de nuestra mente ha de provenir de ellas para ser válidos. A partir de las ideas mismas no se puede deducir que provengan de fuera de mi mente, se un mundo exterior, sino que esa es sólo una inclinación subjetiva que me lleva a creerlo ( Med . III, págs. 134-136 y VI, págs. 168-171; en VI considera que la veracidad del mundo exterior, de donde provienen las ideas adventicias, está garantizada por Dios, págs. 172-173). Facticias : derivadas de la asociación de ideas realizada por nuestra mente, a partir de la memoria y la imaginación. Son ideas complejas. Por ejemplo, la
ENTRADAS ANTERIORES