FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

 

 

 

 

Epicur és atomista, és a dir, pensa que l'ànima és material, formada d'àtoms també, només que més subtils que els del cos, però materials al cap i a la fi, i depenents del cos. L'ànima no el sobreviu, de manera que es disol en arribar la mort física, a la qual no cal esperar amb temor, perquè en vida no se sent la mort, i en la mort no se sen res de res. Els atomistes i Epicur se'n desfan així del problema ment-cos, en considerar que amdues coses són materials. No obstant, en Epicur hi ha una doctrina de l'ànima i del seu estat ideal: la calma, l'autarquia, la serenor o ataraxia . La vida tranquil·la, fins i tot allunyada dels afers públics, és l'objectiu, la recerca de la felicitat en els plaers de la vida, no només els materials (satisfacció de les necessitats), sinó sobre tot els espirituals (l'amistat). L'ànima tranquil·la ha suprimit l'ansietat, ha allunyat el dolor físic, ha assolit la serenor i gaudeix de la vida. Sens dubte aquest ...

Epicur de Samos (341-270 a. C.) és el principal exponent de l’hedonisme hel·lenístic. Rep la influència de: Aristip de Cirene, que va ser un pioner de l’hedonisme, de caire més materialista. Demòcrit, formulador de l’atomisme, que és la metafísica d’Epicur. Platonisme, en tant que va ser deixeble d’un platònic, i en tant que la força del platonisme es deixà sentir en totes les filosofies posteriors. Quan Epicur té trenta anys s'instal·la a Atenes i munta una nova escola de filosofia, El Jardí, que competirà amb l'Acadèmia y el Liceu. Què és El Jardi? Es una casa amb jardí i hort. És un espai d'amistat i convivència. És un espai de reflexió i intercanvi intel·lectual. Dintre del pensament d'Epicur hem de diferenciar tres aspectes: Teoria del coneixement: el coneixement és important perquè és una font de serenor i, per tant, de felicitat. Per a Epicur, disposem de tres vies per obtenir coneixement i certesa, quatre criteris o càn...

VÍDEO DE ALAIN DE BOTTON (inglés subtitulado en español)

L'argument del mal d'Epicur (segles IV-III a. C.) Partim de la premissa que el mal existeix en el món, i que aleshores cal explicar com poden existir el mal i a la vegada Déu (el déu totpoderós que Xenòfanes ja havia descrit, avançant-se al model monoteista, com abans hem vist). Pel que sembla, l'argument està inspirat en les idees del cirenaic Teodor l'Ateu (segle IV a. C.), i fou recollit per David Hume en els seus Diàlegs sobre la religió natural . Aleshores , Epicur només troba aquestes possibilitats: Déu és bo, vol eliminar el mal, però no pot (no és omnipotent). Déu pot eliminar el mal, però no vol (no és supremament bo). Déu ni vol ni pot eliminar el mal (ni és supremament bo ni es omnipotent). Aleshores, per què dir-li Deu? Afegim que hi ha una altra possibilitat: Déu vol eliminar el mal, i ho pot fer; potser Déu ha pres mesures contra el ma, però nosaltres no les entenem. Aquesta seria la rèplica dels part...